L’AMB i Europa s’alineen per gestionar projectes metropolitans
Millorar l’accés a les TIC, afavorir una economia baixa en carboni i protegir el medi ambient, línies clau d’actuació
Per primera vegada, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), a través de la seva àrea de gestió d’Internacional i de Cooperació, gestionarà de manera directa recursos del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder). L’ens metropolità signarà un acord de col·laboració amb la vicepresidència i la conselleria d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, l’òrgan territorial que gestiona els fons europeus d’aquest programa, per executar projectes a la metròpolis barcelonina per valor de 60 milions d’euros. Aquest import estarà finançat en un 50% per la Unió Europea. Per tant, la Generalitat de Catalunya fa una cessió directa a l’AMB de 30 milions d’euros per gestionar-los a l’àmbit metropolità de Barcelona fins l’any 2023.
Hi ha hagut una confluència entre els objectius del pla d’actuació de l’AMB i els objectius del programa operatiu d’inversió en creixement i ocupació Feder Catalunya 2014-2020. En conseqüència, aquest fet farà que l’ens metropolità impulsi alguns dels principals objectius que ja tenia previstos dins del seu Pla d’Actuació Metropolità (PAM) 2015-2019. “D’aquesta manera, la Unió Europea ajuda a donar més dimensió als projectes de l’AMB, que no retira els seus pressupostos, sinó que els fa créixer. És el cas del canvi cap a la mobilitat sostenible que vol afavorir la Unió Europea, a través dels Fons Feder ho fa d’una manera més ràpida que l’AMB fent-ho amb els recursos propis que hi té destinats en aquest moment”, apunta Alfred Bosch, vicepresident de l’Àrea d’Internacional i de Cooperació de l’AMB. Així, d’acord amb l’alineació d’interessos entre l’AMB i els projectes als quals ajuda el Feder, s’han establert tres eixos prioritaris d’actuació:
1. Millorar l’ús i la qualitat de les tecnologies de la informació i la comunicació. En aquest àmbit, l’AMB executarà projectes per un import de 5,2 milions d’euros que l’ens metropolità vol vincular al desenvolupament de la plataforma Smart de serveis metropolitans. La plataforma està constituïda i, en aquest moment, té integrats els serveis de parcs i platges, així com els de promoció econòmica. Són, per tant, solucions intel·ligents amb aplicacions que serveixen per recollir dades de gestió i planificar. “Aquests fons addicionals europeus ens serviran per ampliar la plataforma a més serveis metropolitans. Estem pensant en residus i mobilitat, bàsicament, però també volem incorporar noves aplicacions, com per exemple aspectes d’informació als ciutadans, de gestió de queixes, de suggeriments online, etc. Quan acabem de fer aquesta inversió, aquest producte serà exportable a la resta d’ajuntaments metropolitans, ja que l’objectiu és constituir una gran plataforma compartida amb els consistoris”, explica Bosch.
Amb aquesta partida econòmica, també es volen impulsar intervencions estructurals, que és un dels requeriments que fa la Unió Europea, tant en el desplegament de xarxes i serveis per garantir l’accés als serveis digitals, com en qüestions d’alfabetització i aprenentatge digital i el desenvolupament de noves formes de treball digitals i de base tecnològica. “No existeix només una bretxa digital per qüestió d’edat o de generacions, sinó que aquesta bretxa també s’està produint entre els mateixos joves per manca d’accés a la tecnologia per qüestions econòmiques. Volem incidir en temes d’aprenentatge i de facilitat perquè la gent amb menys recursos no quedi exclosa d’aquest àmbit de desenvolupament professional”, assenyala el vicepresident de l’àrea d’internacional i de cooperació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
2. Afavorir el pas a una economia baixa en carboni. Fins al 2023, l’AMB destinarà a aquest tipus de projectes un total de 29,6 milions d’euros. L’ens metropolità es fixarà especialment en la lluita contra la contaminació atmosfèrica, la rehabilitació d’edificis públics i privats per afavorir l’eficiència energètica, etc. “Un dels projectes que concretarem serà el de fer un programa de rehabilitació exhaustiva, principalment del parc d’habitatges existent i d’algunes infraestructures públiques, com la il·luminació de vial i de les rondes de Barcelona. La inversió anirà encaminada a reduir tots aquests consums i per tant augmentar l’eficiència energètica i reduir la petjada de carboni”, afirma Bosch.
L’altra línia d’intervenció que contribuirà a afavorir una economia baixa en carboni va lligada a la política metropolitana de mobilitat sostenible. En aquest àmbit, l’AMB preveu projectes d’inversió destinats a adquirir vehicles híbrids i elèctrics per a la flota de transport del mateix organisme metropolità, a la construcció de noves vies pedalables i a programes de sensibilització contra la contaminació atmosfèrica.
3. Conservar i protegir el medi ambient. Aquesta línia, que es troba “en l’ADN del Pla d’Actuació Metropolità”, rebrà 25,2 milions d’euros dirigits a la conservació, la protecció, el foment i el desenvolupament dels sistemes naturals, la preservació d’espais lliures, i el manteniment dels parcs periurbans, les platges i els espais fluvials. Pel que fa als espais fluvials del Besòs i el Llobregat, hi ha previstes actuacions de manteniment i inversions de recuperació ecològica que tindran un doble vessant: fer que funcionin com a corredors verds per recuperar al màxim els aspectes naturals d’aquests espais i alhora facilitar-ne l’ús social a través de diferents tipus d’intervencions. “Es tracta de construir camins i passos per a la gent que, al mateix temps, serveixin com a barreres de protecció per a aquests espais naturals. No podem evitar que en una metròpolis densa com és la barcelonina aquests espais tinguin una funció social perquè seria poc realista intentar tancar espais perquè la gent no hi anés. Cal fer intervencions amb funcionalitats ecològiques i socials”, puntualitza Bosch.
Una part d’aquests 25,2 milions d’euros previstos en aquest apartat es destinaran a definir els criteris que caldrà aplicar dins els sistemes hidrològics metropolitans de Barcelona, així com a analitzar les condicions d’ús, manteniment i seguretat d’aquests espais. L’objectiu final serà integrar d’una manera més efectiva en el medi natural les infraestructures ja existents. L’exemple més clar és el que consistirà, per exemple, en la integració paisatgística de certes infraestructures viàries.
