L’AMB obre l’Estiu Metropolità centrada a preservar el litoral

Pal·liar els efectes del canvi climàtic i la pressió humana, objectius per conservar les platges

Judit Monclús
4 min
La platja de Gavà fotografiada aquest dimarts. Al costat, tasques de recuperació a Sant Adrià de Besòs després de l’últim temporal.

Després dels grans temporals d’aquest hivern, les platges s’han posat a punt per encetar la temporada d’estiu i acollir en condicions els primers banyistes, ara que ve el bon temps. Les situades en l’àmbit metropolità ho fan sota el lema Platges vives, que a més de significar la temporada Estiu Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), vol servir per mostrar la necessitat de preservar les platges tot l’any per pal·liar els efectes de l’evident canvi climàtic. La crescuda del nivell del mar, la modificació de l’actual línia de la costa i uns temporals cada cop més devastadors alerten de la conveniència de respectar-les, així com de conservar l’entorn més proper els 365 dies de l’any.

La costa metropolitana té una longitud de 42 km, 30 dels quals ocupats per platges, espais dinàmics de gran biodiversitat però molt sensibles als efectes meteorològics. “A la zona nord de Barcelona, la regressió de la pròpia dinàmica litoral fa que, any rere any, tinguem una pèrdua més gran de sorra. A la zona sud passa el mateix però, per les seves característiques, hi podem actuar en la mesura de les nostres possibilitats i competències mitjançant la creació de dunes que actuen com un fre a l’agressió del mar pels temporals”, exposa Mariano de Gracia, cap de la secció de platges de l’AMB. I és que les platges són capaces de regular-se soles però, amb l’acció humana, que ha efectuat canvis al territori per motius urbanístics i recreatius, han anat perdent les defenses naturals i se n’ha afavorit la degradació.

Les dunes, protecció natural

Després de l’hivern, la sorra del litoral de l’àrea metropolitana s’ha hagut de netejar, anivellar i redistribuir. També s’ha hagut de substituir el mobiliari que el temporal ha fet malbé, com ara les passeres -se n’han canviat unes 150-, així com dutxes i altres elements ubicats a les platges. Unes feines extraordinàries amb un cost de 200.000 euros. A banda d’aquestes accions, i continuant amb la promoció de solucions integrades que permetin la preservació de les platges, l’AMB segueix tirant endavant el projecte Dunes Híbrides. Aquesta iniciativa es fixa en la recuperació del relleu dunar característic de les platges de Castelldefels, Gavà i Viladecans que, a més de ser ric en biodiversitat, constitueix una defensa natural contra la pèrdua de sorra causada pels temporals i el canvi climàtic. De fet, dels 2,5 milions de m de sorra ubicats al litoral metropolità, el 30% correspon a les dunes.

Les dunes són unes extraordinàries barreres físiques que eviten les inundacions quan hi ha temporals extraordinaris. Per això, l’AMB aposta per crear-ne de noves que evitin l’erosió del terreny. “Agafem sorra sobrant i generem la duna. La vegetació específica i autòctona que hi arrela, com ara el borró (Ammophila arenaria ), contribueix a fer que quedi agafada. Els vents dominants s’encarreguen de donar-li forma i d’assentar-la perquè creixi en pocs mesos”, explica De Gracia. És important mantenir la vegetació pròpia d’aquests ecosistemes perquè puguin fer la funció de barrera natural que els pertoca. Per aquest motiu, abans de l’inici de la temporada de platges, l’AMB es va encarregar de netejar aquests sistemes de plantes invasores, com ara l’ungla de gat ( Carpobrotus edulis ) o la iuca. En total, se’n van eliminar més de 25 tones d’una superfície de més de 70.000 m entre els municipis de Castelldefels, Gavà i Viladecans.

Perquè el ciutadà estigui informat i format al voltant de la necessitat de respectar les platges, l’AMB inicia la implantació de la nova senyalització informativa que segueix la línia visual instal·lada a la Xarxa de Parcs Metropolitans. Després de la prova pilot que es va dur a terme l’any passat, la nova senyalització arribarà enguany a tots els municipis de la costa metropolitana. “És una feina que cal tirar endavant juntament amb unes propostes de formació a través de jornades d’identificació del que passa a l’entorn de les platges que realitzem amb diferents centres escolars”, afegeix De Gracia.

LITOMET, JORNADA DE REFLEXIÓ PER CONSERVAR EL LITORAL

Les previsions assenyalen que el nivell del mar pujarà entre 80 i 100 centímetres el 2100. Amb la vista posada en aquest termini i després que aquest hivern s’hagi evidenciat la fragilitat del litoral metropolità, l’AMB organitza una jornada de reflexió estratègica per definir les polítiques públiques que han d’afavorir la preservació del litoral i de les platges metropolitanes. LitoMet se celebrarà els propers 29 i 30 de juny i aglutinarà experts, científics i responsables polítics i tècnics implicats en la protecció de les platges per mirar d’establir les línies mestres d’intervenció que calen a aquests espais. El programa s’ha dividit en tres àmbits de reflexió: el canvi climàtic i com afecta les costes; el marc competencial i els actors que intervenen en el litoral metropolità (ministeri, Generalitat, ajuntaments i AMB); i la presentació d’actuacions que s’estan duent a terme o es proposen de cara al futur per preservar les platges. Les conclusions d’aquesta jornada s’integraran a posteriori en la introducció de la declaració sobre el litoral i les platges metropolitanes.

stats