El Mediterrani, focus de projectes refugi destinats a garantir els drets humans

L’AMB destina més d’un milió d’euros a garantir els drets humans de les persones refugiades

Judit Monclús
4 min
A dalt, mapa amb la situació dels projectes de refugi de l’AMB del 2015 al 2017. A baix, lliurament de material.

Des del principi de l’actual mandat, una de les prioritats que es va marcar l’àrea d’Internacional i Cooperació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va ser garantir els drets humans de les persones refugiades de la Mediterrània. En aquest sentit, el Pla Director de Cooperació 2017-2019 va establir que s’incidiria especialment en els projectes de refugi i en els vinculats a la sostenibilitat ambiental. “Ens estem adequant a la petició que fan les Nacions Unides a les administracions perquè destinin el 0,7% dels seus recursos propis a la cooperació internacional. En el nostre cas, l’any que ve, a final de mandat, haurem superat el milió d’euros destinats a l’ajuda a les persones refugiades en diferents zones de la Mediterrània oriental”, assenyala Alfred Bosch, vicepresident de l’àrea d’Internacional i Cooperació de l’AMB.

Les dades actuals diuen que els recursos econòmics destinats a projectes de refugi superen els 981.000 euros. D’aquesta xifra, el 42% s’ha destinat a projectes al Líban, el 31% a Síria, el 17% a Grècia, el 8% a Jordània i el 2% restant a Turquia. L’AMB treballa amb una doble estratègia: per una banda, realitzant actuacions en països de la Mediterrània oriental que acullen persones refugiades i, per l’altra, duent a terme actuacions a Síria, el principal focus del refugi en aquesta àrea desencadenat pel conflicte armat al país. “La part de Síria és l’última que hem pogut promoure perquè és molt difícil entrar-hi i treballar-hi, així com garantir els recursos que arriben a les persones que els necessiten. En aquest cas hem anat més lents, però també és la partida que ha augmentat més en aquests tres anys i confiem que segueixi sent així a mesura que trobem els canals per entrar al país i arribar als llocs afectats de la mà de les ONG que treballen sobre el terreny”, afegeix Bosch.

Suport humanitari

Entre els projectes de refugi que l’àrea de Cooperació de l’AMB ha dut a terme entre els anys 2015 i 2017 hi ha el de suport a la Mitja Lluna Roja Kurda i a l’ONG Un Ponte Per... per activar un pla d’ajuda humanitària als camps de persones refugiades a la regió de l’Eufrates, al nord de Síria. En aquest cas, i dirigit a la població més vulnerable, inclosos els infants, aquest projecte va servir per distribuir racions de llet infantil i roba d’abrigar als gairebé 1.100 nadons d’entre 0 i 2 anys que subsisteixen als camps de Miştenur i Ain Issa, a l’antic cantó de Kobani, durant la temporada hivernal. “En aquesta zona, la nostra prioritat era abastir la població d’aigua potable però l’emergència era una altra: calia llet i roba d’abrigar perquè els nens s’estaven morint. És una cosa que tenim molt en compte, perquè nosaltres hi arribem amb unes propostes però cal escoltar abans què és més necessari”, afirma Maria Peix, cap de servei de Cooperació de l’AMB.

Lliurament de material de l'AMB en un camp de persones refugiades / AMB

Un cop resolta aquesta necessitat hivernal per als nadons del Kurdistan sirià i les seves famílies, i que va suposar una aportació de l’AMB de més de 32.000 euros, ara s’ha iniciat el segon projecte a la regió centrat en la gestió de l’aigua, un bé bàsic essencial per a tothom. Aquest 2018, de fet, s’ha enfortit el treball a Síria, especialment a la zona de Damasc i d’Alep. A més, com ha avançat Bosch, l’AMB també treballa en un particular projecte a llarg termini vinculat a aquesta segona ciutat. “El nostre objectiu és intentar que Alep es converteixi en el 37è municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona, i donar-li aquesta consideració suposarà que sigui present en totes les partides de l’AMB, sigui transport, reciclatge de residus, etc., amb la intenció d’operar-hi de la mateixa manera que ho fa als altres 36 municipis de la metròpoli”, assenyala Bosch, que ho compara amb la incorporació que es va fer en el seu moment de Sarajevo com a onzè districte de la ciutat de Barcelona. “És un agermanament molt més intens perquè no estàs dient que siguem germans, sinó que forma part de la nostra família metropolitana”, afegeix.

Mirada local i global

“La proposta que tenim de cooperació internacional és treballar amb una mirada local i global. Tot el que passa aquí té un efecte allà, i tot el que passa allà també té un efecte aquí. Tenim en compte l’educació per a la ciutadania global i treballem al nostre territori conjuntament amb els ajuntaments i les associacions per promoure la consciència crítica i el compromís de la població vers els drets humans de les persones refugiades”, explica Peix. La mirada local-global que esmenta s’ha materialitzat amb dues edicions del programa metropolità Tenim Drets, Teixim Llibertats que, vinculant la ciutadania a diferents iniciatives locals, s’han centrat en els drets humans i en la difusió de la necessitat d’assegurar-los.

La gestió de residus és un dels temes principals de l’agenda local de la Mediterrània, perquè l’arribada massiva de persones en determinats territoris n’ha prioritzat el tractament per l’impacte que suposa. En el cas de Lesbos, per exemple, l’AMB ha desenvolupat, conjuntament amb l’ONG Lesbos Solidarity, un projecte de reciclatge, producció i comercialització amb les armilles abandonades provinents de la travessia que han emprès milers de persones. Aquestes peces s’acaben convertint en bosses i estoigs de la mà de persones refugiades i de persones locals. El treball conjunt afavoreix la cohesió social i la complementarietat. A més, en aquest cas, també s’han fet accions de sensibilització sobre sostenibilitat ambiental a Lesbos i a la metròpoli barcelonina, com ara un concurs social d’idees en què l’alumnat d’escoles d’enginyeria i de disseny ha proposat idees creatives per reciclar les armilles.

stats