Les biblioteques, un dels equipaments socials amb més demanda
Es tracta d'un dels programes que més han evolucionat dels inclosos en les inversions que fa l'AMB a la metròpoli
“Fent bons equipaments ajudem a la cohesió social, ja que creiem que tant la perifèria com el centre han de tenir els mateixos serveis. Treballant d’aquesta manera hem aconseguit una àrea metropolitana cohesionada i admirada arreu del món”, asseguren des de la Direcció de Serveis de l’Espai Públic de l’AMB. La integren deu equips d’arquitectura que en determinades ocasions cal ampliar amb col·laboradors externs per abastar la demanda d’equipaments públics que els arriben des dels 36 consistoris que formen part de la metròpolis barcelonina. En el mandat anterior, l’ens metropolità va gestionar 660 peticions de projectes.
Entre els equipaments més sol·licitats per part dels ajuntaments, els principals són els esportius, que entre els anys 2012 i 2015 van configurar el 40% de les demandes que van arribar a l’AMB, els espais culturals -centres cívics, biblioteques, etc.-, que van suposar el 28% d’aquestes peticions, i els equipaments destinats a mercats i comerços, que conformen el 13% d’aquestes demandes. “Les biblioteques són un equipament molt demanat, agraït i utilitzat que, sobretot de la mà de la Diputació de Barcelona, tenen una llarga tradició a la província”, afirmen des de l’AMB. El projecte s’elabora a la Direcció de Serveis de l’Espai Públic després d’aprovar la petició del consistori, però en aquest cas també es treballa amb la Diputació, perquè gairebé tots aquests espais de lectura a la metròpolis formen part de la Xarxa de Biblioteques Municipals i perquè és l’encarregada d’aportar el fons que la biblioteca acollirà, així com de la gestió de l’edifici.
Espais evolutius
“El de les biblioteques és un dels programes d’equipaments que més han evolucionat. Han passat de ser uns llocs on hi ha molts llibres i els ciutadans simplement hi van a llegir i a estudiar a ser uns llocs on hi passen moltes coses, com ara celebracions d’activitats, recitals i sessions nocturnes d’estudi”, assenyala Noemí Martínez, cap de Secció de Projectes i Disseny Urbà de l’AMB. Assegura que des de l’ens metropolità s’han acabat de redactar els projectes de dues noves biblioteques a Cornellà, les obres d’una de les quals s’iniciaran al mes de gener. Fins i tot s’havia pensat canviar-los el nom, en lloc d’anomenar-les biblioteques, per l’ús diversificat que oferiran.
“Cada cop ens les demanen més àmplies i flexibles, fins al punt que ens han arribat a sol·licitar que les típiques prestatgeries puguin ser mòbils per reconfigurar l’espai de la sala de lectura per fer-hi altres activitats per a infants, recitals de poesia o de música. No podem abandonar els llibres impresos, tot i que els fons cada cop estan més digitalitzats, però les biblioteques cada vegada són espais més polivalents dins el món de la cultura”, explica Martínez.
La Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí, planificada el 2008 i executada el 2011, va ser una demanda arran de la mancança d’un espai d’aquest tipus pròxim als barris del Centre i del Pla del Vent-Torreblanca. La seva ubicació ha consolidat el carrer Major com a vertebrador d’altres equipaments del municipi, com seria el cas del mercat, el poliesportiu Salvador Gimeno i la mateixa biblioteca.
En la línia del que apuntava Martínez, el seu programa de construcció va considerar com a peces principals una biblioteca pública i una sala polivalent amb aforament per a 422 persones assegudes, i es va complementar amb els corresponents magatzems i camerinos, una sala de ball, dependències municipals i un aparcament soterrat de dues plantes amb capacitat per a 341 cotxes.
L’edifici va ser seleccionat en la 9a edició dels Premis Catalunya Construcció 2012 en la categoria de Direcció o Gestió de l’Execució de l’Obra i als Premis FAD 2012 en la categoria d’Arquitectura. De la seva planificació en destaca el caràcter de la biblioteca com un espai públic, amb la transparència o interrelació dels espais interiors i exteriors amb la introducció de vegetació a les cobertes i al pati, així com l’adequació de la volumetria en un entorn urbà de creació recent però ja consolidat.
La polivalència és un dels requisits més sol·licitats, ja sigui en obres de nova construcció o en rehabilitacions d’edificis que ara passaran a acollir les biblioteques, ja que la transformació de l’espai que les acull sempre passa per tenir en compte, a més de l’edifici en si, l’entorn en què s’integren. És el cas de la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès, equipament llargament demanat i que es va obrir al públic el 2015, que ha sorgit de la transformació d’un complex esportiu amb piscina coberta que va quedar en desús, o les que s’estan acabant de planificar a Cornellà, plantejades com a espais que poguessin estar en funcionament les 24 hores accedint-hi amb targetes. “Als espais esportius els costa més evolucionar, en canvi les biblioteques són molt flexibles, tot i que tenen programes amb definicions molt concretes. S’acaben convertint en una cosa social, en l’espai públic per excel·lència”.
ELS EQUIPAMENTS MÉS
SOL·LICITATS DEL 2012 AL 2015
Esportius: 40%
Culturals: 28%
Mercats i comerços: 13%
Sanitaris i assistencials: 5%
Serveis tècnics: 5%
Administratius: 5%
Docència: 4%
