La bicicleta reivindica el seu espai a la metròpolis

A la sèrie danesa Borgen, la primera ministra Birgitte Nyborg es trasllada cada dia al seu despatx al Parlament en bicicleta. La ficció no difereix de la realitat al país. El 67% dels parlamentaris danesos utilitzen la bicicleta per desplaçar-se diàriament al seu lloc de treball. “Cal tornar a les ciutats vitals que teníem abans”, recomanava ahir Mikael Colville-Andersen, expert en mobilitat urbana i fundador de Copenhagenize, durant la seva intervenció a la jornada Bicicleta i espai públic, celebrada a la seu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i que va reunir més de 100 experts del món de la mobilitat i de l’urbanisme.

Al llarg de la ponència Bicycle urbanism by design: Design, Democracy & the Modern City, el dissenyador canadencodanès va propugnar la necessitat de tornar la democràcia als carrers: “Després de 7.000 anys de democràcia urbana, hem tingut cent anys de dictadura de l’espai liderada pels cotxes i hem de treballar per millorar les ciutats per a les bicicletes”. Durant la seva intervenció, va incidir en el fet que un bon disseny urbà pot millorar el comportament humà: “Els ciutadans reaccionen a una infraestructura amb el seu comportament. Escoltem-los”. Centrant-se en el cas danès, Colville-Andersen va afirmar que Copenhaguen ha invertit 145 milions d’euros entre el 2010 i el 2016 en infraestructures vinculades a la bicicleta, fet que a més de revertir en la salut dels ciutadans que la utilitzen -només un 22% dels habitants de la capital danesa tenen cotxe-, ha servit per crear nous llocs de treball.

Canviar els hàbits

El vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, Antoni Poveda, va assegurar que des de l’ens es treballa per normalitzar l’ús de la bici a la metròpolis i va posar d’exemple la xarxa Bicivia -414 km i nou grans eixos pedalables-. “És un compromís dels 36 municipis metropolitans, ja que la bicicleta ajuda a reduir la contaminació de l’aire i a pacificar les nostres ciutats”, va subratllar. Al seu torn, Carles Conill, director de Serveis de Mobilitat Sostenible de l’AMB, va afegir que aquest compromís es basa en la construcció de noves infraestructures pedalables com a elements d’ordenació funcional del territori que afavoreixin un canvi d’hàbits en la mobilitat quotidiana.

Des de l’AMB també es va recordar el programa de subvencions per als ajuntaments, dotat amb dos milions d’euros, per fer carrils bici, i es va presentar el blog de la bicicleta, un espai virtual per compartir experiències de la bicicleta en l’entorn metropolità. L’acte es va cloure amb una taula rodona sobre la implantació de la bicicleta al món local, amb tècnics municipals dels ajuntaments de Sant Cugat del Vallès, el Prat de Llobregat i Sant Joan Despí.

5 MESURES DE L’AMB PER PROMOURE LA BICICLETA

• Bicivia. 414 km de carrils bici directes i segurs dissenyats per connectar, de nord a sud i d’est a oest, tota la metròpolis.

• Subvencions de carril bici. L’AMB lidera 24 nous projectes pressupostats en més de 5 M€ que suposen 26,7 km de nova xarxa pedalable.

• Subvencions de bicis elèctriques. Residents i empreses metropolitanes han adquirit 2.000 bicicletes d’aquest tipus subvencionades amb 2 milions d’euros.

• Impuls d’ús en polígons industrials. Amb la prova pilot Bici-Empresa a l’Hospitalet de Llobregat, l’AMB ha cedit 27 bicicletes a sis empreses per implantar-hi una mobilitat sostenible.

• Aparcament segur Bicibox. Ofereix 1.700 places en 19 municipis. Creixerà amb aparcaments de gran capacitat al costat de nodes ferroviaris.

L'OPINIÓ DELS EXPERTS

Mikael Colville-Andersen

CEO de Copenhagenize Design Co.

“Eliminem la mentalitat cotxecentrista, estem construint i planificant les ciutats dels propers cent anys, les dels nostres fills”

Sílvia Casorrán

Tècnica de la Direcció de Serveis de Mobilitat Sostenible de l’AMB

“No som conscients que la majoria de distàncies a l’àmbit metropolità són molt curtes i del tot pedalables”

Maite Giralt

Tècnica Mobilitat Aj. el Prat de Llobregat

“Impulsar la bicicleta també comporta reduir la contaminació acústica i millorar les relacions humanes i de la seguretat viària”

Carles Benito

President del Bicicleta Club de Catalunya

“Calen infraestructures, cal política i cal fer pedagogia als ciutadans perquè l’ús de la bicicleta sigui fàcil, ràpid i efectiu”