La formació professional és clau per a la reactivació econòmica

“Cal tenir uns recursos humans adequats a les necessitats del mercat de treball i, per tant, a les necessitats actuals de la producció. Per altra banda, també s’ha d’oferir a la gent jove que estan en procés formatiu unes expectatives laborals que els permetin tenir un projecte de vida digne. Per això cal dignificar la formació professional i acostar-la a la ciutadania”. Amb aquest objectiu, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha signat un conveni amb la Fundació BCN Formació Professional dotat amb 247.400 euros per a aquest 2018 per fomentar aquest tipus de formació i ampliar l’àmbit d’actuació de la fundació a tota la metròpolis. Els objectius marcats, a més, són impulsar la innovació en la formació professional, potenciar la relació amb l’empresa, internacionalitzar els centres de FP del territori i promoure aquests estudis com una opció de futur vàlida.“Només el 9,8% dels titulats recents de FP estan desocupats, una dada que contrasta amb la taxa d’atur juvenil, que és del 27,4% [segon trimestre del 2018]”, recorda Guillem Espriu, coordinador de programes de polítiques socials de l’AMB.

Internacionalització

La col·laboració de l’ens metropolità amb la Fundació BCN Formació Professional ha servit per tirar endavant projectes i accions destinades a promoure la mobilitat dels alumnes de la FP, del professorat i dels equips directius a través de les beques Erasmus+. Dotze centres de deu municipis de l’àrea metropolitana s’han adherit al consorci Erasmus+, i quatre al programa TLN Mobilitat; tots dos sistemes permeten fer estades formatives en institucions o empreses de diferents països de la Unió Europea.

“De l’experiència m’agrada destacar-ne dos aspectes: el que et dona a nivell personal, com a conèixer llocs, idiomes i gent nova; i, a nivell professional, poder veure tecnologies que aquí encara no hi eren i veure la cultura de treball en un altre país”, explica Daniel Rodríguez Martín, participant del programa de mobilitat internacional després de cursar el grau superior d’administració de sistemes informàtics i el de desenvolupament d’aplicacions web. “Em van assignar Alemanya, on vaig estar tres mesos amb la beca, però després l’empresa on vaig fer les pràctiques em va contractar i m’hi vaig quedar quatre anys i mig”. Rodríguez Martín es mostra agraït a la Fundació BCN Formació Professional, que li va facilitar poder establir el conveni amb l’IES La Mercè de Barcelona, on estudiava, per participar en aquest programa. “Si no ho hagués fet, no tindria les oportunitats que tinc ara, perquè em suposa un plus al currículum. Vaig tornar d’Alemanya l’agost del 2017 i, quan em vaig posar a buscar feina, en tres dies en vaig trobar”, explica. Ara és team leader a l’empresa Sopra Steria.

Observatori

Cal veure cap on van les professions i, en conseqüència, les necessitats formatives. Per això l’AMB es proposa analitzar no tant què està passant sinó què passarà, per avançar-se a les demandes del mercat de manera que puguin ser satisfetes amb incorporacions de professionals provinents de la FP. A més, aquests estudis es mostren com una opció de futur perquè els coneixements que ofereixen estan lligats estretament a sectors econòmics que es preveu que esdevindran el motor de les economies a mitjà termini, com ara la química, les tecnologies de la informació i la comunicació, la indústria 4.0 o les energies renovables, entre d’altres.

Actualment la indústria, la química i l’alimentària tenen un pes important en l’activitat econòmica de l’àrea metropolitana, però l’oferta de formació professional en aquests àmbits encara és limitada i la demanda també és baixa perquè no superen el 5% del seu pes respecte al total de la matriculació. En aquest sentit, l’AMB ha engegat un estudi sobre el sector químic dins la col·lecció d’estudis de sectors econòmics emergents a la metròpolis. I l’anàlisi no se centra només en l’actualització dels continguts formatius, sinó que es fa extensiu al currículum i a les condicions de treball de les ofertes futures per poder posar noves propostes sobre la taula que s’adeqüin als nous temps.

Innovació

“L’AMB vol donar relleu a la Formació Professional com una estratègia de fons igual que els altres itineraris formatius”, assegura Espriu. En aquest sentit, s’ha constituït el MetròpolisFPlab, un punt de trobada entre empreses i centres educatius de formació professional per generar valor econòmic, social i cultural al territori. A més, aquest any s’ha celebrat la 9a edició dels premis FPEmprèn, un reconeixement públic als millors projectes empresarials d’estudiants de tota l’àrea metropolitana barcelonina. “Inculquem el valor de l’emprenedoria, els motivem perquè la treballin”, afirma Isidre Garcia, director de l’Institut Salvador Seguí de Barcelona. En la darrera edició dels FPEmprèn el centre va obtenir el Premi Salut, Esport i Benestar pel projecte Yamana, englobat dins el cicle formatiu de grau mitjà d’atenció a persones en situació de dependència i que, actualment, la seva ideòloga vol convertir en una possibilitat real de feina.

“Porto 18 anys de director i la formació professional ha canviat radicalment. Quan vaig començar a treballar, centres i empreses ens desconeixíem. Ara treballem molt a prop seu perquè hi ha projectes nostres que arribem a executar en alguna empresa”, assenyala Garcia. A l’Institut Salvador Seguí s’hi poden cursar cicles formatius d’imatge personal, de sanitat i de serveis socioculturals i a la comunitat, entre d’altres. En aquesta línia, Garcia explica que encara hi ha perfils de gènere molt marcats a l’hora de cursar-los. Modificar-ho és un repte a superar. “Tenim uns estudis feminitzats des d’un punt de vista social i això es reflecteix en el centre. Com a societat, tenim un deure important per canviar-ho”, subratlla.

La innovació passa també per l’adequació a les noves eines i per adaptar la formació a les demandes de l’empresa. Per aconseguir-ho cal formar el professorat, equipar el centre i formar l’alumnat. “Oferim el cicle de pròtesis dentals, en què el disseny 3D s’està implantant. Per fer-ho, comencem a deixar el laboratori dental per passar a l’aula d’informàtica. Som conscients que o formem per al món del treball o val més que pleguem”, rebla Garcia.