La innovació en les polítiques de recollida selectiva, punt clau cap al ‘Residu Zero’

La correcta gestió dels residus, aplanar el camí per aconseguir arribar al Residu Zero i assolir les cotes assenyalades per la Unió Europea en matèria de recollida selectiva pels propers anys són els objectius que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s’ha fixat per intentar que no es malbaratin els recursos i contribuir a una economia verda i circular. Entre les iniciatives que l’ens metropolità posa en marxa amb aquests propòsits, aquesta setmana ha iniciat una prova pilot per avaluar la viabilitat d’establir un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) d’envasos a l’àrea metropolitana. La idea d’aquesta prova és la de donar a conèixer a la gent l’existència de sistemes complementaris que poden millorar la recollida selectiva dels envasos i, a la vegada, analitzar la resposta de la ciutadania vers aquesta proposta. Així, des del dilluns 3 de juliol, la platja del Prat de Llobregat s’ha convertit en el banc de proves d’aquesta possible solució.

El fet que sigui un territori relativament aïllat i que disposi de quatre xiringuitos amb nombrosos visitants van fer decantar la balança perquè la platja del Prat fos l’escenari d’aquest experiment. La prova consisteix a identificar mitjançant codis QR els envasos de begudes (llaunes, ampolles de plàstic i gots) que se serveixin en aquests establiments per comptabilitzar quants envasos són retornats pels consumidors. Per afavorir aquest retorn, quan un consumidor adquireixi una beguda amb l’envàs corresponent en un d’aquests quatre xiringuitos, haurà de deixar un dipòsit de deu cèntims per envàs. Quan el retorni, se li retornarà aquest import. La prova pilot s’allargarà durant cinc setmanes.

El 80%, d’un sol ús

“Hi ha diferents estudis que indiquen que el 80% del volum dels residus que es recullen a les platges són envasos d’un sol ús i, d’aquests, la majoria són de begudes. Té sentit fer la prova a la platja perquè, a part de ser uns espais sensibles i que s’espera que estiguin nets, en donar un valor econòmic a aquests envasos s’afavoreix que no es deixin abandonats i que tornin al punt de venda”, assenyala Víctor Mitjans, cap del servei de programes i estudis de l’AMB. “L’any 2030 hi haurà més plàstics al mar que peixos i justament sistemes d’incentiu econòmic com el sistema de dipòsit per a envasos d’un sol ús poden ajudar a fer que una ampolla abandonada no acabi al mar. De fet, hi ha informes a nivell internacional que indiquen que són instruments molt apropiats de manera complementària a la recollida selectiva que ja existeix”, afegeix. Tot i que aquest sistema està implantat en diferents països europeus, l’estudi que va realitzar l’any passat l’AMB per mirar d’implantar-lo a l’àrea metropolitana va concloure que no era legalment aplicable de manera obligatòria i generalitzada en aquest àmbit, ja que la capacitat normativa que se li exigiria i la seva institució amb caràcter general correspon a l’Estat o a la Generalitat. Malgrat aquest fet, la prova pilot servirà per analitzar-ne l’eficàcia i obtenir més informació d’aquest sistema de gestió d’envasos futurible.

Incentivar canvis innovadors

En els últims anys, i tenint en compte l’estancament dels índexs de recollida selectiva a la metròpolis -situats al voltant del 34%-, els ajuntaments metropolitans han sol·licitat a l’AMB que actuï com a ens d’assessorament i de suport tècnic per poder seguir endavant en la millora d’aquesta xifra. Per materialitzar aquesta voluntat dels consistoris, l’AMB els ha ofert suport tècnic i econòmic mitjançant una subvenció que servirà per garantir la posada en marxa de propostes innovadores en matèria de residus. “Fins ara hem rebut aproximadament vint sol·licituds, però volem enfocar la subvenció a aquelles iniciatives que apuntin cap a la individualització de la recollida i a la potenciació de la recollida dels residus comercials. L’ajut econòmic és per a les apostes de municipis que vulguin fer un pas més, per exemple, establint la recollida porta a porta, implantant uns contenidors tancats amb clau identificativa o fent un estudi sobre les possibilitats d’aquests sistemes al municipi”, apunta al seu torn Eloi Badia, vicepresident de medi ambient de l’AMB.

Els ajuts tenen un pressupost total de 3,8 milions d’euros, repartits entre els anys 2017 i 2018. Una vegada els municipis sol·licitin aquests fons, l’AMB oferirà un cofinançament d’entre el 50% i el 90% dels projectes seleccionats a fi d’aconseguir reciclar el 50% dels residus municipals l’any 2020 i aconseguir que la recollida selectiva “bruta” arribi al 60%, tal com estableix la normativa comunitària europea. A més, l’AMB també ha iniciat la redacció del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals (PMGRM) perquè esdevingui el full de ruta a seguir fins al 2025 i que s’adigui els objectius europeus. “Tot el programa s’emmarca en la visió que entra amb força a l’agenda ambiental: l’economia circular. Implica uns canvis conceptuals i de model econòmic molt importants”, explica Badia.

TAXA METROPOLITANA QUE PREMIA ELS BONS HÀBITS

La taxa metropolitana de tractament de residus que el ciutadà paga a través del rebut de l’aigua podria canviar. L’AMB està estudiant que aquest import incentivi millors hàbits pel que fa a la separació dels residus en origen. “Volem premiar aquells hàbits que siguin més positius en el sentit que no es generin tants residus, que és un factor important, i intentar separar-los correctament a les llars. Intentarem que aquests bons hàbits es vegin reflectits a la taxa, que actualment ja té pautes de premi a nivell de cada municipi: com més vegades els ciutadans acudeixen a les deixalleries o als punts verds, l’import a pagar es redueix. Passa el mateix en aquells municipis en els quals es genera menys fracció que en la resta”, assenyala Eloi Badia, vicepresident de medi ambient de l’AMB. A més, un dels objectius també és el d’aconseguir que aquest import s’ajusti a les necessitats dels comerços i grans productors, com ara hotels i centres firals. “Tothom sap quant paga de telèfon o si té tarifa plana o no. En canvi, ningú sap quant paga de gestió de residus. Així no podem funcionar. És com intentar fer una política de trànsit amb cotxes sense matrícula i sense un codi de circulació. Tothom fa el que pot o el que vol, però quan mostres quines són les normes a seguir, els comportaments són més adequats als objectius”.