La metròpolis adopta la resiliència com a estratègia a llarg termini

L’AMB tira endavant una nova metodologia per assumir noves polítiques d’actuació

Judit Monclús
3 min
Imatge d'un camp de conreu al Parc Agrari del Llobregat / XAVIER BERTRAL

Passar de la reflexió estratègica a les accions metropolitanes a través d’una mirada que vagi més enllà i anticipi riscos al mateix temps que prevegi la manera d’abordar-los. Aquesta és la nova metodologia basada en el concepte de resiliència que planteja l’àrea de planificació estratègica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per assumir noves polítiques d’actuació que permetin fer el salt d’escala i assimilar el model de les metròpolis europees, el futur predominant com a àmbit de gestió i l’encarregat de donar resposta a les necessitats dels ciutadans. Amb aquesta visió, el document marc que vol dotar l’ens metropolità d’estratègies que vagin més enllà dels períodes establerts pels mandats serà l’anomenat DREAM –acrònim de Diagnosi, Reflexió, Estratègies i Accions Metropolitanes–, i s'encarregarà de canalitzar els serveis de l’AMB perquè passin del dia a dia a una mirada a més llarg termini.

“A partir del Pla d’Actuació Metropolitana, hem agafat una sèrie de temes a través dels quals volem iniciar una nova mirada perquè els serveis de l’AMB marquin unes estratègies de futur que ens ajudin a enquadrar millor aquest pla d’actuació del proper mandat. En contrapartida, nosaltres els posem un punt de reflexió que els coordina tots”, assenyala Francesc Magrinyà, director de l’àrea de planificació estratègica de l’AMB. Al mateix temps, remarca que la construcció d’aquesta metodologia s’ha dut a terme per planificar estratègicament a través de la resiliència. “Aquest concepte representa la capacitat de no perdre la identitat en una època de canvi i, especialment, en una època de riscos que poden afectar l’entorn metropolità”.

Mapa de riscos

Mirada estratègica

La diagnosi que ha dut a terme l’AMB ha servit per definir els tipus de riscos als quals s’enfronta l’entorn de la metròpolis barcelonina, que marcaran les estratègies que caldrà seguir: els riscos socials –com ara la manca de formació vinculada a l’atur–, els riscos econòmics –com per exemple la incapacitat de crear clústers que ens posicionin en aquesta economia globalitzada–, els riscos que generen impacte sobre la salut, els riscos per l’efecte del 'peak oil' i l’impacte en el preu de l’energia, els relacionats amb el fracàs davant del canvi climàtic –com ara l’estrès hídric, l’increment de pluges extremes o l’augment del nombre de dies tòrrids al llarg de l’any–, els riscos de pèrdua de biodiversitat, els relacionats amb la pèrdua de sobirania alimentària i els vinculats amb la manca de governança i de planificació territorial estratègica. “Per a nosaltres és molt important establir aquests riscos perquè, en fer-ho, els polítics poden reaccionar, ja que seran ells els que decidiran a què donen prioritat. De fet, la manera de fer una planificació estratègica resilient és enfrontar-nos als riscos i veure si hem planificat la resposta”, assenyalen des de l’ens metropolità.

Capacitat de resposta

En aquest marc, i arran d’aquests riscos establerts que n'inclouen una cinquantena més al seu voltant, l’actuació primigènia que es fa és mirar la planificació de respostes prevista i veure si, en cada cas, la metròpolis es troba en una etapa purament de mitigació, d’adaptació o d’èxit amb les mesures previstes per afrontar-los. A la vegada, servirà per valorar la capacitat de donar respostes a escala metropolitana. Com a exemple, en el cas de l’habitatge, derivat de la branca dels riscos socials, l’AMB ha generat un operador per influir en el preu del lloguer i un observatori per analitzar la situació actual, fet que situa l’ens en una etapa d’èxit per fer front als reptes actuals i a llarg termini que suposa aquest àmbit. “En el tema del 'peak oil', ens situem en un estadi desfavorable, perquè encara no som capaços de generar prou energia renovable”, assenyalen des de l’ens.

Aquesta nova metodologia que implementarà l’AMB s’explicarà en un total de 25 publicacions en forma de llibre, els primers dels quals es publicaran aquesta tardor. La sèrie es tancarà el juny del 2019. Es podran consultar tant en format digital com en paper. En aquest últim cas, se n’imprimiran 200 exemplars en català i un centenar en castellà i en anglès. El primer serà el que explicarà el projecte DREAM, que plantejarà l’esquema general de la nova metodologia, i el seguiran els centrats en l’economia circular, la gestió dels residus, l’agricultura metropolitana i la transició a la mobilitat sostenible.

Del Parc Agrari del Llobregat als menjadors escolars

El 3% dels productes consumits a l’àrea metropolitana surten del parc agrari del Baix Llobregat. Per vincular la dieta i la sobirania alimentària –l’AMB alerta de la possible pèrdua d’aquesta sobirania–, l’ens recorda la necessitat de potenciar les activitats productives en els àmbits naturals i agrícoles al voltant de Barcelona, així com d'impulsar l’agroecologia i promoure el territori i la professió agrícola. L’objectiu és oferir als consumidors productes amb el valor afegit de la proximitat, la temporalitat i una relació directa entre productors i consumidors que activi nous tipus de consum. Això, que es tracta en un dels primers llibres que han sortit al mes d’octubre, ja s’està activant amb l’acord entre diferents entitats i l’administració per fer diferents tallers que potenciïn l’agricultura, així com per vincular-ho estretament a dues estratègies: establir una circularitat produint per a menjadors escolars amb productes ecològics del parc agrari i participar en un projecte europeu de preservació de la biodiversitat en l’agricultura de muntanya.

En el cas dels menjadors escolars, després d’un seguit de reunions entre l’AMB, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i la FAPAC, el curs que ve una quinzena d’escoles oferiran àpats procedents de circuits curts; en total seran uns 3.500 menús diaris. L’objectiu és augmentar el consum de producció local als menjadors escolars del Baix Llobregat i potenciar una estratègia per recuperar la dieta mediterrània. Així es garantirà que la verdura que es consumeix sigui de temporada, de producció local i ecològica, i que s’elimini la proteïna animal dels primers plats i augmenti el consum progressiu de proteïna vegetal, entre d’altres.

stats