La metròpolis fixa les estratègies de la seva recuperació econòmica

La nova Agència Metropolitana de Desenvolupament Econòmic serà el principal instrument de coordinació de les polítiques econòmiques metropolitanes

Judit Monclús
4 min
01. Jaume Collboni, vicepresident de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, durant l’acte de la Taula de Reactivació Econòmica i Reindustrialització.  02. Polígon industrial al Prat de Llobregat.  03. Sessió de FP dual.

La reactivació econòmica i la reindustrialització metropolitana són els propòsits a partir dels quals l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) vol impulsar un seguit d’accions per posar en valor els teixits productius empresarials d’aquest territori d’acord amb la seva condició de motor econòmic de Catalunya i de tot el conjunt de l’Estat. És per aquest motiu que ha presentat recentment les conclusions de la Taula de Reactivació Econòmica i Reindustrialització que, formada per un total de 400 participants, ha fixat estratègies com millorar els Polígons d’Activitat Econòmica, promoure la innovació, la transferència de tecnologia i el coneixement, enfortir els sectors amb més potencial industrial i valor afegit, potenciar el capital humà, disposar d’infraestructures adients i d’una logística avançada, així com definir nous instruments urbanístics i millorar la sostenibilitat de la metròpolis.

Ciutats i àrees metropolitanes

L’Agència Metropolitana de Desenvolupament Econòmic, presentada aquest dijous, es converteix en el nou instrument de treball amb vocació i mirada municipalista per buscar acords d’acció amb altres organismes que fan tasques de desenvolupament en territoris comuns. S’encarregarà de la internacionalització i de la promoció d’inversions, de la innovació i la reindustrialització, així com de donar suport als serveis locals i impuls al mercat de treball. “L’agència és la suma d’esforços d’ajuntaments, empreses, sindicats i universitats per projectar internacionalment l’àrea metropolitana com una zona on poden venir inversions que creïn ocupació de qualitat”, afirma Jaume Collboni, vicepresident de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB.

“El que compta avui en el món són les ciutats i les àrees metropolitanes. Qualsevol estratègia que suposi acostar Barcelona i els seus municipis s’ha de fer coordinadament sota la marca Barcelona, explicant que som una àrea del sud d’Europa amb una forta tradició industrial, que tenim talent, capacitat d’innovar i, per tant, capacitat d’atreure aquestes inversions tan necessàries per crear ocupació a casa nostra”, afegeix.

La metròpolis barcelonina és un territori de llarga tradició industrial i el motor econòmic del país, tant per l’aportació al PIB com pel pes en el sector de l’ocupació.

En aquest sentit, el document Estratègia per a la reactivació econòmica i la reindustrialització metropolitana de Barcelona considera que per millorar i augmentar actualment la seva competitivitat cal actuar sobre el capital humà, la innovació i les infraestructures. A més, cal tenir en compte l’evolució del model establert al segle XX basat només en la producció industrial cap a la configuració d’un de nou en què el seu sistema econòmic es basi en una cadena de valor global i una nova economia urbana acompanyat de la necessitat d’establir un nou model de mobilitat. A més, el nou model productiu hauria de deixar de banda la producció eficient com un dels seus factors clau per fixar-se en la innovació i el coneixement, específics per assegurar la competitivitat.

Els polígons i la formació professional, les claus

Des del 2014, l’AMB ha aportat 30 milions d’euros en subvencions per promoure la competitivitat i dinamització dels polígons industrials metropolitans. En acabar l’execució del programa, a finals del 2018, es calcula que en total s’invertiran més de 40 milions d’euros en un centenar de projectes que generaran un miler de llocs de treball directes. S’han tingut en compte projectes que millorin l’eficiència energètica, la urbanització i les infraestructures de serveis, així com la mobilitat i l’accessibilitat.

“És important el treball conjunt entre l’àrea privada i l’àrea pública, i la Taula de Reactivació Econòmica ajudarà sobretot les petites empreses i farà col·laborar les polítiques municipals i comarcals perquè tota la comunitat econòmica tiri endavant”, apunta Víctor Campdelacreu, president de PIMEC Barcelona. En aquest sentit, apunta la necessitat de modernitzar i adequar els polígons als nous temps perquè puguin assolir el nivell tecnològic i de comunicació adequat per tal d’aplegar empreses industrials i de coneixement, al mateix temps que reclama que les empreses petites també siguin tingudes en compte per les administracions. “Si comencen a tenir veu i poden explicar els seus veritables problemes, farà que les polítiques s’encaminin més a la realitat existent”, indica.

Feina de visualització

Les conclusions del document de la Taula de Reactivació Econòmica també apunten la Formació Professional com a clau per potenciar el capital humà. “La FP té determinades famílies professionals que poden donar resposta als reptes d’aquesta nova revolució industrial, la de la indústria 4.0. Tenim un element una mica crític i és que així com tenim molta demanda de les empreses de personal tècnic de FP, es tracta d’unes especialitats no gaire ben vistes pel conjunt de la població, per això cal fer molta feina de visualització per evidenciar la seva evolució i per mostrar que és una opció clara de futur amb molta ocupació al darrere”, afirma Montse Blanes, directora de la Fundació BCN Formació Professional.

“Calen tècnics mitjans i superiors més enllà dels universitaris o de persones amb baixa qualificació. En aquest àmbit, són molt importants les famílies d’electricitat i electrònica, instal·lació i manteniment, i fabricació mecànica, així com especialment la d’informàtica i telecomunicacions”, assenyala Blanes, al mateix temps que assegura que s’ha de treballar la falta de vocacions industrials entre la població femenina.

stats