Els parcs, espais naturals de socialització

Al punt del migdia, una colla de jubilats xerren asseguts a l’ombra d’un frondós arbre al Parc de la Fontsanta de Sant Joan Despí. Descansen una estona després d’haver regat i arrencat les males herbes que en aquesta època creixen a la parcel·la d’hort que tenen a la zona del Pont Reixat. Entre tomàquets i enciams, aquest racó s’ha convertit en el seu punt de reunió diari. “Hi vinc cada matí, estic jubilat i, per estar-me a casa, prefereixo venir aquí”, explica Josep Piqué, de 71 anys i veí de Sant Joan Despí. “Planto pebrots, albergínies, patates, mongetes... De verdura en fem de sobres i ens l’acostumem a intercanviar entre nosaltres”, afegeix. Aquest any en farà cinc que va obtenir, mitjançant sorteig, la parcel·la d’hort urbà que ara cuida. Al Parc de la Fontsanta n’hi ha 32 d’adjudicades en règim públic de concessió i proposades com una alternativa d’oci per a la gent gran. La parcel·la número nou pertany a Carlos Arrufat, de 73 anys, també veí de Sant Joan Despí: “Aquí m’entretinc cada matí, entre tots fem planter i ens l’intercanviem mentre anem arreglant el món”.

Amb més de quinze hectàrees, el Parc de la Fontsanta és un dels espais de referència de l’àrea metropolitana de Barcelona. S’escampa pels municipis de Sant Joan Despí, Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern. Fins a finals dels anys vuitanta havia sigut un abocador. Ara és un espai educatiu i de lleure recuperat per als ciutadans que afavoreix la socialització dels seus usuaris i la cohesió social dels barris que l’envolten. “Reflecteix l’evolució dels parcs, que han d’estar preparats 24 hores al dia i 7 dies a la setmana, ja que donen servei a la població, que n’ha canviat els usos que en fa”, explica Jordi Bordanove, cap del servei de promoció i conservació d’espai públic de l’AMB. Aquests pulmons verds, que conformen 250 hectàrees de parcs repartides per tota l’àrea metropolitana, s’han convertit en espais de referència per a determinats col·lectius, que hi troben un lloc per jugar, distreure’s i compartir experiències. “Cada cop hi ha més gent gran activa, que va a passejar el gos o a dinar amb la carmanyola, cosa que evidencia que els parcs no són guetos, sinó espais vius”, recalca Bordanove.

Xarxa i proximitat

Tres cops per setmana, Raúl Mancha, veí de Cornellà, surt a córrer per posar-se en forma. Quan va al Parc de la Fontsanta ho acostuma a fer acompanyat del seu fill: “Tenim la sort que hi ha molts parcs i aquest és al costat de casa, on coincidim molts practicants d’aquest esport”. I és que la gran majoria de residents a l’àrea metropolitana compten amb més d’un parc a poca distància d’allà on viuen i no han de desplaçar-se gaire lluny per realitzar activitats a l’aire lliure. Per aquest motiu, l’AMB dissenya els equipaments amb coneixement de la metròpoli i dels hàbits dels seus ciutadans, sempre apostant per la sostenibilitat, l’eficiència i la filosofia smart city. “Comptem, per exemple, amb sistemes de reg amb aigües freàtiques dissenyats amb sistemes intel·ligents i controlats a distància a través de sistemes informàtics”, recorda Jordi Bordanove.

Segons l’última Enquesta d’Usuaris dels Parcs de l’Àrea Metropolitana, els visitants d’aquests espais valoren per sobre d’altres qüestions la tranquil·litat i la proximitat -amb mitjanes de 8,3 i 8 punts sobre 10-, seguides del disseny i la jardineria del parc -7,6 i 7,5 punts, respectivament-. En el cas del Parc de la Fontsanta, la valoració global de la qualitat percebuda se situa en els 8,1 punts. Els visitants que busquen el descans conviuen amb els que hi porten els nens i els que ho fan amb gossos, que són els principals usos d’aquest parc segons l’estudi de satisfacció dels usuaris del 2015. Aquest fet provoca una diversitat de necessitats que es concreta en més demanda d’equipaments generals i específics, tant per a infants com per a gossos.

Grups i amistat

Marina López i Montse Garcia, veïnes de Cornellà, s’han fet amigues arran de coincidir amb les seves mascotes a l’àrea de gossos del Parc de la Fontsanta. “Ho tenim a deu minuts de casa i preferim venir aquí, ja que els gossos tenen lloc per córrer. A més, tota la gent que venim aquí tenim en comú que ens agraden els animals i això és una facilitat afegida a l’hora de socialitzar”, explica Garcia, que acudeix a aquesta àrea un mínim de dues vegades al dia. “Amb els altres usuaris hem fet una pinya bastant gran i bastant maca. Hem fet sopars i celebrem aniversaris i, si hi ha algú que té un problema, ens ajudem entre tots”, afegeix. De manera conjunta, han anat fent peticions per millorar l’espai i han aconseguit tanques més altes i portes per delimitar l’àrea per afavorir que els gossos de totes les mides hi puguin tenir el seu espai.

BENEFICIS SOCIALS I AMBIENTALS

Amb la inclusió de sis nous parcs que passaran a ser competència de l’AMB aquest 1 de juliol, ja seran 47 els que conformaran la xarxa verda metropolitana, distribuïts entre 27 municipis. Aquests espais s’han convertit en punts socioculturals i ambientals de referència pels beneficis que aporten als ciutadans:

1. Són àrees de trobada i de relació social dels veïns.

2. Ofereixen espais de joc per a infants i joves.

3. Ofereixen espais per a activitats lúdiques, culturals i artístiques.

4. Ofereixen espais per fer activitats educatives, així com tallers i itineraris de descoberta.

5. Depuren l’aire gràcies a la vegetació, que conforma una pluralitat d’hàbitats.

6. Ajuden a regular la temperatura de l’entorn i redueixen els valors extrems.

7. Redueixen l’erosió del sòl i controlen el risc d’inundacions gràcies a la seva superfície permeable.

8. Redueixen el soroll ambiental i el desvien perquè no afecti el sistema auditiu del conjunt dels ciutadans.

9. En alguns casos, són resultat de la restauració i recuperació d’espais degradats.

10. Afavoreixen un augment de la biodiversitat i fan la funció de corredors biològics.