Microsites 21/02/2019

“La resiliència de la metròpolis és aconseguir que perduri en el temps amb dignitat i qualitat”

Entrevista a Janet Sanz, vicepresidenta de l’àrea de Planificació Estratègica de l’AMB

Judit Monclús
3 min
Janet Sanz és vicepresidenta de l'AMB / PERE VIRGILI

La planificació estratègica és una àrea transversal. En què repercuteix en les polítiques de l’AMB?

El moment actual requereix que els reptes que tenim es desenvolupin des del concepte de cada ciutat, però amb una visió compartida. Els reptes centrals que tenim en matèria d’habitatge, de mobilitat sostenible, sobirania alimentària, residus, etc., requereixen una política metropolitana comuna que pugui dissenyar aquestes polítiques pensant en una estratègia de cara al 2030 o al 2050. Aquests reptes de futur, que ara estan limitats als 36 municipis, han de fer un salt qualitatiu i ampliar-se a altres territoris que originàriament han estat exclosos d’aquesta planificació. Per tant, des de l’àrea de Planificació Estratègica oferim tot aquest coneixement amb projectes compartits entre municipis per generar aquesta identitat col·lectiva metropolitana buscant elements que facin de consens i d’espurna d’aquest motor de canvi.

En aquest mandat, s’ha posat en marxa el projecte DREAM. Què ha suposat?El projecte DREAM (Diagnosi, Reflexió, Estratègia, Accions Metropolitanes) és un element que simbolitza que hem de passar de la reflexió a l’acció. És una manera de trobar exemples clars que posin sobre la taula que el que estem reflexionant té una translació pràctica. Des del 2010, l’AMB té competències plenes en elements estratègics com l’aigua, l’energia, la mobilitat, etc., i hem de començar a executar aquestes polítiques amb aquesta lògica. El DREAM també és una oportunitat per posar al centre la resta de municipis i capgirar el concepte de solidaritat metropolitana que sempre es feia amb una visió molt centralista, i de compartir projectes, delegar centralitats i acceptar renúncies per a la ciutat de Barcelona, però en benefici de tot el col·lectiu metropolità. S’ha de traduir en una governança política diferent que permeti fer aquest salt d’escala.

La resiliència és la paraula clau de l’àrea en aquest mandat...

Ho impregna tot. Quan parlem de canvi climàtic o de residus, no acceptem una situació que ens ve donada. Evidentment, hem d’adaptar-nos per patir el mínim possible, però amb voluntat de transformació. La resiliència urbana planteja superar conceptes com la segregació que pateixen molts dels nostres territoris, per exemple amb les problemàtiques d’habitatge, o apostar per una transició energètica ecològica que situï al centre els drets bàsics i no el seu mercadeig a través de grans empreses. La resiliència de la metròpolis és aconseguir que aquesta perduri en el temps amb dignitat i qualitat.

Heu impulsat el Pla Estratègic de la Barcelona Metropolitana 2030. Quins són els seus objectius?

Replantegem les bases del que ha de ser el Pla Estratègic Metropolità i ho fem amb una mirada diferent perquè la realitat ha canviat molt. Ara el tema de les desigualtats urbanes és central. A més, hem posat unes bases des de la participació perquè era indispensable conèixer l’opinió dels ciutadans i hem consolidat l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona com un espai d’estudi i anàlisi central per conèixer què està passant. Volem combinar la reflexió i el coneixement amb un pla que determini les voluntats ciutadanes, que capgiri les estructures i que situï una forma diferent de participar a la metròpoli.

Quin seria el balanç del mandat i els reptes del pròxim?

Tenint en compte les dificultats del context polític i social de l’actualitat, que ha tingut un impacte molt alt a l’hora de tirar endavant acords importants, ha estat satisfactori perquè hem estat capaços de posar al centre coses que ens interessaven a tots, ja que les ciutats metropolitanes compartim reptes, necessitats i treballem conjuntament. L’AMB no és un espai per repartir uns recursos, sinó per compartir solucions i propostes polítiques que mirin a llarg termini i que no s’integrin només en la lògica dels quatre anys. A partir d’aquí, un dels reptes indispensables que se’ns presenten és el de la sobirania alimentària, ja que necessitem preservar el teixit agrícola metropolità.

stats