Putin compara l'operació a Líbia amb les croades medievals
El secretari general de la Lliga Àrab es desdiu de les crítiques vessades ahir i afirma que "respecta" la resolució de l'ONU i que ni hi té cap conflicte. Itàlia insisteix que el mandat de l'operació hauria de passar a l'OTAN mentre Londres insinua que Gaddafi pot ser un objectiu de les forces de coalició
LondresEl primer ministre rus, Vladímir Putin, ha comparat avui la resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que autoritza a intervenir a Líbia amb les crides medievals a les croades. “Em recorda quan algú cridava algú altre per anar a un lloc determinat a alliberar alguna cosa”, ha dit el cap de l'executiu rus. Putin ha indicat que si es llegeix el contingut de la resolució “queda absolutament clar que permet adoptar qualsevol tipus d'acció contra un Estat sobirà”. Segons el primer ministre rus, la resolució es “deficient i perjudicial”, i per això, Rússia es va abstenir a l'hora de donar-hi suport. Putin s'ha mostrat “preocupat” no tant per la ingerència armada, sinó per “la facilitat amb què s'adopten decisions d'emprar la força en els assumptes internacionals”.
Per la seva banda, el govern italià, que és un dels països més preocupats per l'allau migratòria que pot patir si Líbia es desestabilitza, ha insistit en la necessitat que el mandat de la missió militar hauria de passar a mans de l'OTAN, fet al qual s'oposen França i el Regne Unit, que volen que els països àrabs se sumin a l'operació.
Precisament la Liga Àrab va mostrar ahir certa preocupació davant l'operació dels aliats ja que, segons el seu secretari general, Amr Moussa, els bombardejos podrien acabar amb la vida de civils, justament aquells a qui la resolució de l'ONU volia protegir. Per esvair qualsevol suspicàcia, Moussa que avui compareixia acompanyat del secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, ha explicat que la Lliga Àrab "respecta la resolució de l'ONU i no hi té cap conflicte, sobretot perquè el text indica que no hi haurà invasió i que es protegirà els civils de Bangasi”.
Moussa ha insistit que la posició de la Lliga Àrab ha estat “ferma i clara” i ha tingut sempre l'objectiu d'evitar el vessament innecessari de sang. Per això, ha recordat que va ser la Lliga qui va demanar que s'imposés una zona d'exclusió aèria per prevenir els atacs a civils, fet que també ha recordat Ban Ki-moon. Ban ha aprofitat l'ocasió per insistir en la importància d'una “posició unificada” en un tema tan sensible.
El Regne Unit tensa la corda
Molt menys conciliador, en canvi, s'ha mostrat el ministre d'Afers Exteriors del Regne Unit, William Hague, que ha insinuat aquest dilluns que Gaddafi podria arribar a ser un objectiu dels bombardejos de les forces de coalició a Líbia. En una entrevista a BBC Radio, Hague ha assegurat que la possibilitat d'un atac contra el dictador "depèn de com es comporti la gent". El govern de Líbia ha denunciat precisament que l'objectiu de l'aliança internacional és el mateix coronel. El portaveu de l'executiu, Mussa Ibrahim, ha criticat l'atac contra el palau residencial del líder libi a Trípoli, que ha quedat destruït. Ibrahim ha definit com a "barbàric" el bombardeig del palau, ja que a la zona hi havia molts fidels de Gaddafi. El director de personal conjunt al Pentàgon, William Gortney, ha negat les crítiques del govern libi i ha defensat que l'edifici albergava un centre de comandament de les tropes líbies.
El ministre d'Afers Exteriors britànic ha remarcat que les forces del Regne Unit, França i els Estats Units tenen com a prioritat la protecció dels civils. "Els objectius que marquem en aquests tipus de bombardejos sempre estaran d'acord amb la resolució de l'ONU que, òbviament, emfatitza la protecció de la població civil", ha defensat Hague. El ministre no ha precisat si la resolució permet atacar directament contra el dictador, i ha reiterat que tot depèn "de molts factors", malgrat que, ha insistit, l'operació en cap cas suposarà una "invasió". Hague no ha descartat, però, que alguns soldats puguin actuar en territori libi a peu de carrer –i no només des d'avions o fragates. "Clarament, poden aparèixer circumstàncies en què aquest tipus de coses passin, i seria estúpid descartar totes les possibilitats", ha assegurat el ministre. "Però no envairem Líbia, que tothom ho tingui clar", ha remarcat.
El ministre també ha negat que l'operació militar a Líbia hagi perdut el suport de la Lliga Àrab després que el seu secretari general, Amr Moussa, assegurés que "el que està passant a Líbia difereix de l'aplicació d'una zona de restricció aèria". Hague ha explicat que Moussa va expressar la seva "preocupació" per la mort de persones civils, però que "continua donant suport a la resolució de l'ONU, i a la seva implementació". Hague ha assegurat que "tots" estan "preocupats" per la mort de civils "a totes dues bandes" i que francesos i britànics estan fent "tots els possibles per evitar-les". Les forces internacionals han llançat almenys 110 míssils Tomahawk durant el cap de setmana sobre territori de Líbia, especialment contra defenses aèries a prop de Trípoli i Misurata. El govern libi assegura que els atacs han provocat almenys la mort de 48 persones i n'han ferit 115 més, unes dades que la coalició internacional no ha reconegut, però que van despertar dubtes entre els socis de la Lliga Àrab. El secretari general de la Lliga Àrab va admetre que els bombardejos havien provocat "la mort i ferides a molts ciutadans libis".
