Una circulació en condicions per autopista també contribueix a reduir emissions contaminants

L’autopista és una via projectada per ser segura, directa i perquè s’hi pugui circular a una velocitat constant. El seu objectiu principal ha sigut el d’unir poblacions de manera ràpida i evitar que el major pes de la circulació rodada diària hagi d’ocupar les carreteres i carrers més pròxims als nuclis urbans. Malgrat aquests punts a favor, els efectes contaminants del seu trànsit no s’escapen de l’agenda que cal fer efectiva en l’actual lluita contra rellotge per pal·liar els efectes del canvi climàtic.

Entre els 17 objectius de desenvolupament sostenible que inclou l’Agenda 2030 aprovada per l’assemblea general de les Nacions Unides i que aborda grans reptes globals, com les ciutats sostenibles o el canvi climàtic, en els que fan referència a la salut i al benestar s’hi inclou la reducció de morts i lesions causades per accidents de trànsit. Alhora l’objectiu referent a la indústria, la innovació i les infraestructures fa esment que aquestes últimes siguin sostenibles, resilients i de qualitat, i pel que fa a l’objectiu vinculat a l’acció climàtica, inclou l’economia verda, la inversió en solucions sostenibles i la reducció de la contaminació. L’acompliment de tots aquests objectius s’ha de traduir en una descarbonització del sector del transport i en una reducció de les emissions dels turismes; també en afavorir la transferència cap a sectors menys contaminants i en assegurar la conservació de la xarxa viària per, al mateix temps, augmentar la seguretat vial. De fet, fins al 2030, el govern espanyol s’ha compromès a reduir les emissions en el transport en un 32%.

Reducció d’1,6 milions

Precisament, la conservació i l’adequació de la xarxa viària al volum de trànsit que suporten les autopistes i altres vies de circulació són un element clau per aconseguir aquest doble objectiu: més seguretat viària i menys contaminació ambiental. Segons un estudi de l’Associació Espanyola de la Carretera (AEC) que es va presentar l’any passat durant la Cimera del Clima de Madrid COP25, si es millorés l’estat del paviment de la meitat de la xarxa viària de l’Estat i de les comunitats autònomes -que sumen un total de 101.788 quilòmetres-, es reduirien 1.600.000 tones d’emissions de diòxid de carboni anuals, que són les equivalents a les que emet tot el trànsit de la ciutat de Madrid al llarg de vuit mesos.

Segons dades d’Abertis, el primer operador de vies d’alta capacitat i qualitat a Espanya per quilòmetres gestionats, les vies en mal estat suposen un augment en les emissions de diòxid de carboni, un increment del consum de combustible, més desgast dels neumàtics dels automòbils i danys potencials als vehicles. En aquest sentit, l’estudi de l’AEC revela que quan se circula per un paviment amb un notable deteriorament estructural -com ara sots, deformacions o desintegracions greus, entre altres factors-, els vehicles més lleugers emeten fins a un 9% més de diòxid de carboni, mentre que si el deteriorament és de caràcter superficial, l’augment d’aquestes emissions és d’un 5%.

120 estadis plens de pins

L’abril passat Jacobo Díaz, president de l’AEC, ja feia una crida a invertir en la repavimentació d’aquestes vies i assenyalava que si es fes en els 10 anys vinents i amb una inversió de 330 milions anuals, es reduirien les emissions de diòxid de carboni en unes quantitats equivalents a les que serien capaces d’absorbir 120 estadis de futbol plens de pins al llarg d’una dècada.

Si bé el manteniment del paviment de les autopistes és un element clau per preservar l’estat de salut de l’automòbil, gastar menys combustible, emetre menys gasos contaminants i afavorir la seguretat dels conductors i acompanyants durant els trajectes, també ho són altres factors que les autopistes de l’Estat han anat introduint els últims anys. És el cas del sistema de peatge sense barreres, que Abertis va instal·lar per primera vegada l’any 2017 a l’AP-7 a l’alçada de la Roca del Vallès. El sistema facilita que els vehicles circulin pel peatge a una velocitat màxima de 60 quilòmetres per hora sense haver d’esperar barreres o semàfors que els ho permetin. De la mateixa manera, afavoreix que els vehicles hi rodin d’una manera còmoda, ràpida i segura, alhora que potencia la fluïdesa del trànsit i, per tant, evita les retencions i les seves derives de més contaminació i de desgast pels vehicles.