Microsites 15/09/2020

La mobilitat postcovid

El coronavirus ha propiciat uns canvis en la mobilitat que plantegen nous escenaris i oportunitats de millora

Olga Vallejo
4 min
LA MOBILITAT POSTCOVID NOVES OPORTUNITATS

El covid-19 és una amenaça real amb gairebé 30 milions de persones infectades i prop d’un milió de morts a tot el món. Una pandèmia que ha mostrat la cara més fosca de la globalització i ha evidenciat que el canvi climàtic és una realitat i no tot s’hi val. Les dades corroboren que la nostra salut depèn del medi ambient: tres de cada quatre noves malalties infeccioses com el covid tenen un origen animal; la contaminació de l’aire mata set milions de persones a tot el món cada any, i es podrien evitar 250.000 morts anuals si es mitigués el canvi climàtic.

El covid-19 ha sigut un toc d’alerta. Des de l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal, www.isglobal.org) asseguren que adoptar un enfocament de salut planetari després de la crisi del coronavirus pot ajudar a prevenir altres riscos que poden sorgir de la degradació ambiental.

L’impacte del covid

L’IERMB (Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, iermb.uab.cat) ha publicat una sèrie de reflexions sobre l’impacte que ha tingut el coronavirus en la mobilitat. Destaquen que aquesta crisi ha confirmat el trànsit motoritzat com una de les principals fonts de contaminació de l’aire i s’ha encetat un nou escenari de fort impuls de la bicicleta. Plantegen la necessitat de fugir d’una estigmatització del transport públic, garant d’equitat i cohesió social, i assenyalen la revalorització del barri i l’entorn de residència com a oportunitat per fer ciutats més habitables. També plantegen el gran potencial del teletreball i la manera com la crisi ha generat la convivència entre el comerç de proximitat i l’electrònic.

La mobilitat és un reflex de les nostres activitats. Per això tant la declaració de l’estat d’alarma com la nova normalitat han impactat en la mobilitat quotidiana. “És un miratge la millora recent de la qualitat de l’aire. Si no canvien les infraestructures amb un transport alternatiu al vehicle privat motoritzat que sigui competitiu i hi ha polítiques desincentivadores del cotxe, i campanyes sensibilitzadores de la importància d’una mobilitat sostenible, tornarem a fer el mateix que abans”, assegura Guillem Vich, geògraf, professor associat de la UAB i investigador de l’Institut de Salut Global de Barcelona, centre impulsat per la Fundació La Caixa.

“No sabem fins quan duraran els canvis. Dependrà de quan arribi la vacuna i, per tant, és un període que es pot allargar”, apunta Núria Pérez Sans, investigadora de l’àrea de mobilitat de l’IERMB. Amb el confinament va ser preocupant el tancament en l’espai privat. “A partir del moment que podem sortir, es redescobreix l’entorn urbà més immediat i es valora l’espai públic i compartit, l’accés a entorns verds, els carrils bici o l’amplada de les voreres”, comenta.

Alhora, hi ha certa estigmatització del transport públic. “El distanciament físic contra els contagis mostra que els usuaris del transport públic no es recuperen amb la mateixa rapidesa que en el transport privat motoritzat”, llegim a l’estudi. Pérez Sans recorda que el transport públic combat la desigualtat, per això “les administracions han de seguir apostant-hi i mantenir les inversions malgrat que hi hagi una baixada de la demanda”.

Noves oportunitats

Territori reequilibrat

Si el teletreball es consolida és possible que hi hagi noves mobilitats residencials centre-perifèria, gent que canvia de casa per tenir accés a un entorn més verd lluny de la ciutat. És una tendència en principi negativa -genera ciutats dormitori i incrementa la mobilitat en vehicle privat- que pot ser, tanmateix, una oportunitat per impulsar altres economies i superar la Catalunya desigual, amb zones de muntanya i d’interior molt desocupades. Cal, doncs, redactar els plans directors de mobilitat a la resta d’àrees metropolitanes catalanes.

Passar a l'acció

És necessari millorar la governança per aplicar els plans que s’han dissenyat i aprovat, trobar formes imaginatives de governança i assolir nous acords entre les administracions implicades i, sobretot, promoure polítiques locals que responguin a una lògica estratègica supramunicipal.

Teletreball en condicions

Els trasllats per feina -1/3 dels desplaçaments- són el factor de mobilitat que té més impacte en el canvi climàtic, la qualitat de l’aire o els accidents de trànsit. Semblava impossible poder teletreballar però amb el covid-19 pràcticament tothom ha teletreballat. Cal una llei del teletreball per poder-ho fer en condicions.

Consolidar la bici

La bici surt reforçada d’aquesta crisi, ha superat els valors anteriors a la pandèmia. Un mitjà sostenible que facilita el distanciament físic, implica exercici, no contamina i permet fer distàncies més llargues, fins a 10 km. S’ha d’impulsar la seva consolidació.

Potenciar el transport públic

Invertir en transport públic i millorar-lo amb tot el que implica: reducció de carrils destinats al cotxe en favor de carrils reservats per al bus i noves prioritats semafòriques que incrementin la velocitat mitjana dels busos, polítiques associades a la demanda del transport públic amb pactes per esglaonar horaris i desescalar la mobilitat laboral per fer baixar el pic de la demanda de transport públic.

Ciclologística

Amb el confinament s’ha redescobert el comerç de proximitat i s’han incrementat un 50% els enviaments procedents de comerç electrònic a les empreses de logística i transport. La distribució urbana d’aquestes compres genera un trànsit intern a les ciutats on la ciclologística és una oportunitat per fer l’últim quilòmetre dels trajectes en bici i minimitzar l’impacte.

stats