MONUMENTS DE CATALUNYA (39)

Jardí botànic Marimurtra: Aquella intensa olor d’eucaliptus...

Més de 4.000 espècies d’arreu del món conviuen en aquest magnífic jardí creat per l’alemany Carl Faust a Blanes, a la vora del mar
Dels 100.000 visitants que té el Jardí Botànic Marimurtra, la meitat són de fora de Catalunya. / FOTOS: DAVID BORRAT

Monuments de Catalunya: consulta aquí tota la sèrie, actualitzada dia a dia 

Les olors, com la música, ens transporten a l’instant als llocs on les hem sentit -especialment si n’hem gaudit-, encara que faci un munt d’anys. Cada vegada que sento la intensa olor d’eucaliptus em ve al cap el Jardí Botànic Marimurtra, que vaig visitar quan era petit.

Avui torno a aquests jardins de Blanes. Condueixo cap al castell de Sant Joan i la cala Sant Francesc, per un carrer que puja serpentejant. Vaig a poc a poc: davant meu se m’hi ha col·locat un trenet, que va ple com un ou. A l’estiu tot va més bradiarítmic; impossible modificar-ne el tempo! El trenet s’atura davant del jardí botànic i es buida quasi del tot. “Ara tindré cua per entra-hi!”, penso, però el grup s’esfuma de seguida dins del jardí. He captat algunes paraules dels que en sortien, d’idiomes molt diversos. Esclar, dels 100.000 visitants a l’any que té aquest jardí botànic, pràcticament la meitat són de fora; una dada indicativa: hi ha més visitants britànics que espanyols (sense comptar els catalans).

Em rep el gerent de la fundació que gestiona el jardí. Té nom d’exministre, però no li cal ningú que li prepari el discurs perquè s’explica molt bé (després sabré que és llicenciat en filosofia). Iniciem la passejada pel jardí, situat en un pendent a la vora del mar, entre dues cales, Cala Bona i Sa Forcanera. De cop Josep Borrell s’atura per fer unes fotos. “Tinc poques ocasions de sortir del despatx; sempre que ho faig ho aprofito per fer fotos”, em comenta just quan passem pel costat d’una carpa on es fan casaments i altres esdeveniments. Aquest és un museu privat i cal que quadrin els números.

“Quantes espècies hi ha?” “El jardí té més de 4.000 espècies d’arreu del món, de les quals unes 150 estan en perill d’extinció i ja han desaparegut del seu hàbitat original. Però el nombre exacte no el sabem; ara estem inventariant; hi ha híbrids, que no sabem si existeixen en altres llocs del món”, em diu el Josep mentre passem pel costat d’uns bambús gegants de la Xina. “Alguns fan més de deu metres. A la Xina fan bastides d’edificis amb aquests bambús; allà n’hi ha que arriben a fer 20 metres d’alçada!”, em comenta. “Mira, aquest bambú ha arrelat uns quants metres més lluny!” No és l’únic cas: veurem més plantes que han “marxat del grup” i n’han buscat un altre. Com fem tot sovint els humans, per whatsapp o altres formes no menys silencioses.

Un espai no ornamental

Passem pel costat d’unes plantes molt moixes. “No les traiem, les deixem així; aquest no és un jardí ornamental, tot i que ens agrada tenir-lo ben cuidat”, fa el Josep abans que jo digui res. “Tenim les plantes en tot el seu cicle, quan neixen, creixen i moren”. “Són ortigues, això?” “Sí, sí, en tenim moltes perquè curen altres plantes”.

“Qui va crear aquest jardí?”, li pregunto quan som al costat d’un hort, la novetat d’aquest any. Em respon amb una pregunta: “No has sentit parlar de Carl Faust?” Me’n fa cinc cèntims, però qui en sap un niu és Eduard Puigventós, que n’està preparant la biografia. Precisament l’Eduard li acaba de fer arribar un esborrany, ja força avançat, que em reenvia, i puc llegir des del mòbil: “Faust volia crear una república epicúria per als biòlegs. Un jardí per als científics del nord d’Europa que, per qüestions geogràfiques, no tenien l’oportunitat d’experimentar en un clima més temperat, i amb prou hores de sol, com el de Catalunya”. Així ho descriu Faust en una carta que va enviar el 1938 a Josep Cuatrecasas, aleshores responsable del Jardí Botànic de Madrid. “En aquesta carta descriu aquest espai com un lloc de trobada entre savis i joves estudiants, lluny dels maldecaps de la vida quotidiana i del soroll i el frenesí de les ciutats, un petit paradís d’inspiració hel·lènica”. La família havia imposat a Faust que es dediqués al comerç, tot i que ell tenia una passió: la botànica. Carl Faust havia sigut enviat a la sucursal que l’empresa Körting, dedicada al món de la maquinària industrial, tenia a Barcelona. Després va muntar, amb un company, Guillermo Kammann, el seu propi negoci, Faust y Kammann, que avui encara funciona. L’any 1924, amb 50 anys, Faust va decidir jubilar-se i abocar-se completament al disseny, la construcció, la plantació i el manteniment del jardí.

“Mi-te’ls! Els eucaliptus!” Me’ls imaginava molt més grans! Ai, els records... Els he vist al mateix temps que n’he sentit l’olor. Em vénen ganes d’abraçar-los. “L’eucaliptus ve d’Austràlia, on hi ha clima mediterrani, per això aquí s’han aclimatat tan bé”. Aquest jardí té sobretot plantes de clima mediterrani (de Califòrnia, Xile, Austràlia...) però també d’altres climes, com el subtropical humit i sec, o el temperat.

Fa estona que vull fer una pregunta al Josep... “Què vol dir murtra?” “És una planta medicinal, i verinosa en determinades dosis. Aquí n’hi ha a cabassos, de diferents espècies”. I ens acomiadem en una cruïlla de camins. “Adéu, senyor Romaní... ; saps que el romaní també és verinós?” “I ara! Què dius?” “Si el prenguessis en grans dosis et causaria mal d’estómac i et faria vomitar”. M’assec en un banc a prop dels eucaliptus, i penso: això del romaní era una boutade o és real?

  • LES CLAUS
  • El Jardí Botànic de Blanes té més de 4.000 espècies d’arreu del món, 150 de les quals estan en perill d’extinció i ja han desaparegut del seu hàbitat original.
  • L’alemany Carl Faust va ser enviat a la sucursal que l’empresa Körting, dedicada al món de la maquinària industrial, tenia a Barcelona. Quan es va jubilar, als 50 anys, va adquirir uns terrenys de Blanes, de vinyes verdes vora el mar, per fer realitat el somni de la seva vida: un jardí botànic.

Marion Harper tanca les Nits de Marimurtra

Marion Harper tancarà el cicle de les Nits de Marimurtra aquest dissabte, 27 d’agost. El concert se celebrarà en un lloc molt especial del Jardí Botànic: el templet de Linné, un petit temple circular, amb columnes estriades i cúpula, que hi ha just al costat de la magnífica cala Sa Forcanera, la primera cala de la Costa Brava -des del sud-, a la qual només es pot accedir per mar.

Es tracta d’un escenari d’allò més privilegiat, on la Costa Brava ja comença a oferir el seu caràcter més agrest: no només hi ha imponents penya-segats sinó també esculls, com els niells (els blanencs de tota la vida els temen, els niells, sobretot quan la mar està encalmada, perquè no es veuen).

És recomanable anar-hi abans que marxi el sol per poder gaudir d’aquest primer espectacle, el que ofereix la natura (l’obertura de portes és a les 20.00 hores). El segon espectacle, el que brindarà Marion Harper dissabte, començarà a les 22.00 hores. Serà l’últim dels quatre concerts d’aquest minifestival d’estiu de la Costa Brava. Marion Harper oferirà peces del seu àlbum de debut, Cotton candy, després de la bona acollida del seu primer EP, Seasons, que la va dur a fer una gira de més d’un any arreu de Catalunya amb el seu singular indie pop desenfadat, i a tocar en escenaris com el Palau de la Música Catalana, la sala Apolo i el Hard Rock.

Aquestes Nits de Marimurtra són un bon motiu per anar al Jardí Botànic de Blanes, passejar-hi quan ja no fa calor, conèixer noves espècies vegetals -i reconèixer les que ja sabem-, en un entorn ben dissenyat, amb pèrgoles i miradors.

Més continguts de