MONUMENTS DE CATALUNYA (32)

Cervera: Ciutat universitària per dret de conquesta

Un imponent edifici multiús que va ser dissenyat per militars i va arribar a tenir 2.000 universitaris

La universitat actualment alberga un IES, una biblioteca, l’Arxiu Comarcal, una seu de l’Institut Francès i la seu de la UNED. / FOTOS: SANTI IGLESIAS

Monuments de Catalunya: Consulteu aquí tota la sèrie, actualitzada dia a dia

Enllaço dues capitals de comarca, Igualada (Anoia) i Cervera (Segarra) per l’autovia. Com que el trajecte es fa en un no res decideixo aturar-me a la Panadella, i comprar-hi pa de pessic. Em sorprèn trobar-hi força gent. Ha sigut lloc de parada des de l’època romana. Després va esdevenir camí reial de Catalunya, l’Aragó i Castella, i més endavant la carretera Nacional II, ara A-2.

Una de les anècdotes que es recorden dels primers anys en què hi circulaven cotxes la va protagonitzar l’any 1909 el polític Alejandro Lerroux, que va aturar-se a la Panadella amb un evident mal humor. Pocs quilòmetres abans, en travessar la riera del Ganxo, quan encara no hi havia el pont, el seu cotxe va quedar encallat, i el van haver de treure... amb un parell de mules. El 1929 s’asfaltava la carretera i als anys 30 apareixia el primer sortidor de gasolina de la comarca. Un litre costava setanta cèntims (de pesseta!). A finals del 1940 els germans Magí i Manuel Queralt van construir-hi una estació de servei, un hotel, un bar i un restaurant, l’Albergue de La Panadella -que després es dirà Hotel Bayona-. Com que el racionament era vigent no podien servir menjars. Fins que un dia hi va entrar el governador civil de Barcelona, Eduardo Baeza, i va preguntar-los per què no servien menjars. “Perquè vostè no ens deixa”, li van respondre. L’endemà una parella de la Guàrdia Civil els va dur el permís. Així es feien les coses en ple franquisme.

Ja sóc a Cervera! Faig la visita a l’edifici de la universitat guiat per Daniel Vidal, membre del Patronat de la Universitat. “És un edifici dissenyat per enginyers militars”, em diu de seguida. Esclar, la seva estructura té un munt d’elements que ho confirmen, com el gran pati a l’entrada, que correspondria al pati d’armes, i les quatre torres a les cantonades. És un edifici imponent, de parets gruixudes i sostres alts. I uns patis ben grans.

Actualment acull un institut d’ensenyament secundari, la Biblioteca Josep Finestres, l’Arxiu Comarcal, una seu de l’Institut Francès i la UNED (Universitat Nacional d’Educació a Distància). Però no es fa a distància, la UNED?, pregunto a en Daniel. “Sí, però els dissabtes vénen a fer classes presencials”, em respon.

Estalvi energètic

Escalfar tot això deu costar un ull de la cara!, penso. Crec que als enginyers militars no els preocupava gaire l’estalvi energètic. M’assec en una de les cadires del paranimf, on es feien -i es fan- els actes més solemnes. És presidit per un retaule, d’un barroc molt contingut. I què hi fan aquestes teles penjades al sostre?, pregunto a en Daniel. “Són per millorar l’acústica”. Als militars, això de l’acústica tampoc els preocupava.

Mentre passegem per amplíssims passadissos, en Daniel Vidal m’explica el context històric de la creació d’aquesta universitat: “Felip V, després de la seva victòria sobre els catalans, va imposar com a dret de conquesta una única seu universitària, que es localitzaria en un lloc equidistant de les prinicipals ciutats i en una població sense guarnició, per no tenir problemes de revolt es. Cervera tenia aquestes característiques, encara que com a justificació es va esmentar que la ciutat li havia estat fidel”.

Aquesta universitat va arribar a tenir uns 2.000 alumnes (a finals del segle XVIII). Imagino que això va suposar un revulsiu per a una ciutat petita com Cervera. Els estudiants s’allotjaven en cases particulars, amb la supervisió d’un batxiller, i alguns, pocs, en col·legis majors. “La comunitat universitària tenia uns quants privilegis, com ara un jutge universitari, la seva pròpia presó, un servei hospitalari i la possibilitat de comprar queviures al mateix preu que els clergues. Aquests avantatges sovint eren motiu d’enfrontament amb els cerverins. Alguns estudiants eren acusats, a més de cantar cançons impúdiques a les noies, de contraban de carn, o de robar fruita i raïm. Hi ha documentats alguns casos d’enfrontaments armats”, m’explica Maria Teresa Salat, que ha escrit un còmic de la història d’aquesta universitat i el guió de les visites teatralitzades. La relació d’usos que ha tingut aquest edifici, a més dels esmentats, és ben extensa: caserna, presó, camp de concentració, fàbrica de teixits, seu del cor parroquial, de la Guàrdia Civil, de telègrafs i seminari dels Pares del Cor de Maria (claretians, la majoria van ser assassinats durant la Guerra Civil), entre d’altres. L’edifici encara podria tenir un nou ús: acollir el Museu del Barroc. A més, s’hi celebren una pila d’activitats culturals i lúdiques. La propera, la Fira del Gran Boc, que forma part de l’Aquelarre, els dies 27 i 28 d’agost.

Els balcons de la plaça Major de Cervera

És recomanable completar la visita a la Universitat de Cervera amb un passeig pel nucli històric, i arribar fins a la plaça Major. En aquesta plaça, on hi ha la seu de l’Ajuntament -la Paeria-, s’hi concentren un munt de detalls que val la pena veure. Hi ha un pilar amb ganxos de ferro que servien perquè els caçadors hi pengessin les perdius els dies de mercat. En una part de l’actual edifici de l’Ajuntament hi havia una presó. Unes mènsules de la balconada esquerra de la façana ho recorden: hi ha cinc personatges que participen en un robatori. Diuen que és una de les escenes que es repetien a la plaça en dies de multituds. La primera mènsula (de dreta a esquerra) representa la víctima -té la bossa buida a la mà dreta mentre diu cridant que li han robat-, la segona és el carceller -té les claus de la presó-, la tercera és un dels lladres -està emmanillat-, la quarta és un altre delinqüent que té els braços lligats per darrere i l’última -amb els dits a la boca- xiula per donar l’alarma.

Dels tres balcons de la façana principal de la Paeria, aquest és el més nou. Va ser dissenyat el segle XVIII per Jaume Padró -l’escultor del retaule del paranimf de la universitat-, amb un estil molt similar a la part antiga de la façana, d’un segle abans.

Des del balcó principal de la plaça Major de Cervera s’han proclamat Repúbliques, s’han llegit pregons de la festa major, s’han acostat al poble els presidents Macià, Tarradellas i Pujol, bruixes i bruixots -quan l’Aquelarre es feia en aquest espai-, reis d’Espanya i de més enllà, de l’Orient, que no fallen mai el 5 de gener.

LES CLAUS

  • La Universitat de Cervera va arribar a tenir uns 2.000 alumnes (a finals del segle XVIII). Els estudiants s’allotjaven en cases particulars, amb la supervisió d’un batxiller, i alguns, pocs, als quatre col·legis majors que es van establir a Cervera.
  • Felip V, després de la seva victòria sobre els catalans, va imposar com a dret de conquesta una única seu universitària, que es localitzaria en un lloc equidistant de les principals ciutats i en una població sense guarnició, per no tenir problemes de revoltes. Cervera tenia aquestes característiques.

Més continguts de