Grandesa per fer front a Gandesa

L’arquitecte modernista Cèsar Martinell va projectar un dels cellers més grans a la petita població del Pinell de Brai

El celler del Pinell de Brai és una joia de l’arquitectura modernista: avui és un espai museístic impressionant / FOTOS: TJERK VAN DER MEULEN

Deixo Miravet per dirigir-me al Pinell de Brai. Què tenen en comú aquestes dues poblacions?, penso de camí. Ah, sí!, entre altres coses, que dissortadament formen part de la Ruta de la Pau dels Espais de la Batalla de l’Ebre. El Pinell de Brai també va rebre durant la Guerra Civil: el 1938 l’exèrcit franquista va ocupar el poble i es van emmagatzemar municions al celler cooperatiu. La gent gran explica que, per un descuit dels soldats que vigilaven mentre fumaven, es va produir una gran explosió que va fer caure un dels arcs de la nau, va fer volar tota la teulada i va malmetre algunes finestres.

Descobreix aquí la sèrie completa, actualitzada dia a dia: 'Monuments de Catalunya'

No hi ha gaire distància de Miravet al Pinell de Brai, però la carretera és un continu de revolts. Un tractor em fa miques el temps que havia previst per al trajecte, a més de recordar-me que l’agricultura continua tenint un pes important en aquesta zona i de convidar-me a mirar el paisatge de la Terra Alta. On és la vinya? No en veig gaire. I és que al Pinell de Brai el conreu de la vinya no és tan important com en altres indrets de la comarca: va patir una notable davallada durant les últimes dècades del segle XX. L’olivera i l’ametller han agafat el relleu. Tot i això, s’hi fa un vi exquisit.

Certament, una catedral

Quan arribo al celler del Pinell de Brai, d’entrada em sorprèn la grandària, sobretot perquè el poble és relativament petit: un miler d’habitants, tot i que n’havia arribat a tenir 2.000 el 1910. No m’estranya que el celler l’hagin batejat com la Catedral del Vi, afortunada expressió d’Àngel Guimerà. De fet, Guimerà es referia al de l’Espluga de Francolí, però un munt de cellers modernistes l’han fet seva.

Sí, el celler del Pinell de Brai es mereix dir-se la Catedral del Vi. La seva grandària no es deu només al fet que l’activitat del vi i la vinya era realment important fa un segle, i necessitava un gran celler per a la seva elaboració, sinó també al fet que a la població de Gandesa se n’estava fent un, de celler, també dirigit per Cèsar Martinell, i els pinellans volien superar-lo. La rivalitat Gandesa-el Pinell va propiciar alguns canvis en el projecte inicial del Pinell, que preveia que la nau principal fos de volta catalana. Quan els pagesos del Pinell van saber que el celler de Gandesa tindria aquesta solució arquitectònica, van demanar a Martinell que en busqués una altra. I el del Pinell va fer-se amb arcs parabòlics.

Em guia pels racons de l’edifici Eva Amposta, que em dóna xifres que posen de manifest la grandesa de l’edifici: “71 dipòsits, 25 dels quals són subterranis, que podien guardar fins a 2,5 milions de litres de vi”. Passejant amb l’Eva per la part alta del celler, tinc la sensació de trobar-me a les golfes de la Pedrera. Són tantes les coincidències! No és d’estranyar: Martinell va ser deixeble i amic de Gaudí, van treballar plegats. Em sorprèn quan em diuen que aquesta és una obra de joventut de Martinell, sobretot perquè es veu molt més majestuosa i espectacular que el celler que tinc a prop de casa, a la meva ciutat, Sant Cugat del Vallès, que és fet a la mateixa època, principis dels anys 20.

Curiosament, en un municipi petit com el Pinell de Brai es va construir un celler de proporcions molt més grans que a Sant Cugat del Vallès. I és que, a la segona dècada del segle XX, quan es gesta el projecte, aquesta població viu un moment dolç: hi arriba, amb poc temps de diferència, l’electricitat, el telèfon i es construeix la carretera de Móra. La modernitat!

Provo d’imaginar la duresa de les condicions laborals dels que feien el vi ara fa una centúria, quan va començar a gestar-se el projecte del celler, i segur que em quedo curt. A l’època de la verema no sobraven pas mans; tothom del poble, petits i grans, s’hi abocava. Amb el nou celler, la feina va esdevenir més senzilla: el raïm arribava amb carro per darrere, que està més elevat, i així, sense necessitat d’empènyer-lo, per la gravetat, anava caient als dipòsits. És un edifici bonic, estètic, sí, però sobretot funcional.

Des de fa uns anys, ja no es fa ni es guarda vi als recipients originals de la Catedral del Vi del Pinell de Brai. Però es continua fent una petita producció de vi amb maquinària nova (d’oli, en canvi, ja no se’n fa; de tota manera val molt la pena visitar la sala on es feia l’oli). El celler ha renascut com a atractiu turístic i referent de l’enoturisme. Lluís Melich, llicenciat en història de l’art, que viu al costat de la Catedral del Vi del Pinell de Brai i és l’alcalde del poble, ha viscut en primera persona com s’ha anat recuperant. Melich va ser-ne un dels primers guies. “Quan vam començar a fer visites ens deien que estàvem bojos, que no vindria ningú a veure un celler vell i brut, que el vi que s’hi feia era agre...”, m’explica. Actualment s’hi fan tota mena d’actes, inclosos casaments. El Lluís n’ha oficiat uns quants. Avui mateix hi té lloc la Nit de l’Enoturisme Català.

Un fris salvat de la guerra... i del pressupost

Cèsar Martinell va encarregar al prestigiós dibuixant, gravador i pintor Xavier Nogués (1874-1941) un fris de ceràmica per a la façana del celler. Però els membres de la cooperativa van comunicar a Martinell que havia de redimensionar el projecte a la baixa. No podien assumir totes les despeses: “El fris no és un element imprescindible, no tenim prou pressupost”. Però ja estava fet!

“A mesura que avançava la construcció es van anar suprimint alguns elements ornamentals, com el dipòsit d’aigua que, com un campanar, havia de coronar l’edifici, la marquesina de la porta principal, un grup escultòric a la clau de volta de la mateixa porta i el fris de ceràmica de Xavier Nogués”, explica la historiadora local Antònia Serres.

Martinell va tornar en ple franquisme al celler del Pinell de Brai per veure en quin estat estava després de la guerra. Va anar a buscar les peces ceràmiques del fris que ell havia amagat. Hi eren! Va ordenar totes les rajoles a la sala anomenada de les olives. Algunes s’havien trencat; es va encarregar a una empresa de l’Alcora que en fes reproduccions i es van col·locar.

“El fet que durant molts anys les rajoles del fris estiguessin en caixes al soterrani les va preservar dels estralls que haurien pogut patir durant la guerra”, diu l’Antònia. El fris representa la verema, les premses de vi, els tastavins, el premsat de les olives i una escena de caçadors embriacs, entre altres elements. Les imatges posen de manifest l’eufòria i l’optimisme dels pagesos que van transformar el que havia de ser un molí i un celler en una obra monumental amb un gran component artístic.

LES CLAUS

  • Cèsar Martinell va fer servir el material típic del Modernisme: pedra, ceràmica i maó, però no pas ferro, que en aquestes terres no n’hi ha. Això el va obligar a innovar.
  • La Catedral del Vi del Pinell de Brai té 71 dipòsits, 25 dels quals són subterranis. S’hi podia guardar fins a 2,5 milions de litres de vi.
  • El fris de ceràmica és del prestigiós dibuixant, gravador i pintor Xavier Nogués (1874-1941). No es va col·locar fins molts anys més tard.

Més continguts de