MONUMENTS DE CATALUNYA (11)

Tortosa, la ciutat del Renaixement

El conjunt arquitectònic i escultòric es va crear amb el propòsit d’evangelitzar i assimilar els moriscos

Catalunya va escassa de monuments renaixentistes. Els Reials Col·legis de Tortosa en són el millor exemple. / FOTOS: TJERK VAN DER MEULEN

Faig cap a Tortosa un matí assolellat i ventós. Els núvols, juganers, fan i desfan formes sense significat. He quedat a l’antic Escorxador, seu de l’Oficina de Turisme de Tortosa, amb Vicent Ruiz, que n’és el responsable. M’espera cavallerosament a l’entrada de l’edifici.

Descobreix aquí la sèrie completa, actualitzada dia a dia: 'Monuments de Catalunya'

L’Escorxador de Tortosa és un edifici d’estil modernista que s’ha recuperat per a un reguitzell d’usos. Acull no només la seu de l’Oficina de Turisme, sinó també el Museu de Tortosa, entre altres equipaments culturals creats els últims anys. Tortosa té iniciativa, la qual cosa li permetria viure un segon Renaixement.

El primer Renaixement va tenir lloc al segle XVI. Conèixer la seva empremta és el que avui em porta a Tortosa. En Vicent em col·loca de seguida amb una frase: “A finals del segle XV hi havia tres grans ciutats a Catalunya: Perpinyà, al nord, Barcelona, al centre, i Tortosa, al sud”. Tot caminant cap als Reials Col·legis, m’explica com la ciutat s’ha bolcat, fa uns dies, en la celebració de les Festes del Renaixement.

Al Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties -un dels dos Col·legis, “el de dalt”, el més important- hi ha l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Ens rep Albert Curto, director de l’Arxiu, que em proporciona uns quants elements que posen de manifest la puixança de Tortosa en l’època renaixentista: “No és gratuït ni casual que Tortosa celebri amb orgull la seva Festa del Renaixement, perquè durant el segle XVI va tenir un pes econòmic, social i cultural de primer ordre dins de l’antiga Corona d’Aragó”.

El Renaixement tortosí

Curto esmenta dos testimonis que corroboren aquest moment dolç: l’un, el conjunt arquitectònic i escultòric on som, els Reials Col·legis, considerats la joia del Renaixement català, i l’altre, l’obra literària de Cristòfor Despuig Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, el referent literari d’aquell període.

La llista d’exemples que posen de manifest el potencial influent de la ciutat al Renaixement és llarga. “Digue-me’n algun més”, li demano. “D’acord, dos i prou”, em respon: “Com que el bisbat de Tortosa era un dels més rics i importants, es va regraciar Adrià d’Utrecht, mestre de l’emperador Carles V, amb la seva titularitat, que alhora li va servir com a trampolí per ocupar, el 1522, el papat. D’altra banda, un membre de les famílies més significades de la ciutat, Francesc Oliver de Boteller, va exercir el càrrec de president de la Generalitat el 1587”.

Som al pis de dalt del Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties. Hi ha un pati extraordinari, un racó d’art i de quietud que conté, entre molts altres elements, un fris esculpit amb les efígies i els escuts de les parelles reials de la Corona d’Aragó, des de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó fins a Felip III i Margarida d’Àustria. En tots ells hi ha l’escut de Catalunya: “No hem de demostrar la nostra catalanitat, els tortosins”, em diu en Vicent, quan encara cueja la polèmica del monument als caiguts a la Guerra Civil.

Val la pena pujar-hi, al pis de dalt del pati. El visitant observador hi trobarà, a la pedra de la barana, un tauler d’escacs que devien fer els estudiants quan s’avorrien. La galeria superior és també un bon lloc per observar la diversitat d’elements del pati, com ara bustos de moriscos i jueus. I és que aquest edifici es va dedicar a la instrucció dels fills dels conversos com a part de l’estratègia dissenyada per la Corona per evangelitzar i assimilar culturalment els moriscos. A la vall de l’Ebre, a la majoria de les poblacions del riu, hi havia moltes comunitats morisques. També n’hi havia moltes a València, on inicialment havia d’anar el Col·legi.

Per acabar anem a l’església de Sant Domènec, del segle XVI, que pertany al conjunt dels Col·legis però que va ser construïda més tard. A l’entrada, en Vicent fa cara de dubte... fins que em confessa que no sap si ha memoritzat bé el codi de l’alarma. Sí, l’ha recordat bé! “ Avanti popoli ”, diu quan obre la porta. Està habituat a guiar grups, esclar; el “poble” avui només sóc jo. I el que més em crida l’atenció és l’armari de l’antic arxiu de Tortosa. Hi ha calaixos amb documentació d’indrets ben allunyats, com ara Cotlliure o Montpeller. Em sorprèn també veure-hi un calaix on hi diu “Les Salines” (em fa recordar que el delta de l’Ebre abans era ple de salines, no pas d’arròs, el cultiu del qual és ben recent en aquesta zona). I un altre de “ Moros y judíos ”. Així, tots junts.

A l’església de Sant Domènec ara s’hi fan actes institucionals, com el lliurament d’insígnies als tortosins absents, que són els que resideixen la major part de l’any fora de la capital del Baix Ebre. Quasi tots s’enyoren i, si poguessin, tornarien a la ciutat del Renaixement.

La Suda, el sostre de la ciutat

La petja dels àrabs a Tortosa i a les Terres de l’Ebre és importantíssima: el sistema de sínies, els pastissets de Tortosa -en forma de mitja lluna-, la toponímia (Benifallet, Benissanet...) i un munt d’expressions (“Xeic!”, que ve de sahib, que vol dir senyor ), entre d’altres. Pel que fa als elements arquitectònics, destaca el castell de la Suda, situat dalt d’un turó, que des de fa molts anys és un Parador Nacional de Turisme.

El paisatge que es veu des del castell de la Suda és magnífic. Als nostres peus, la catedral. Em fixo que té doble deambulatori i que els finestrals tenen alabastre (pedra de llum, se’n diu també, perquè deixa passar la llum) en lloc de vidre (era molt car, quan es van fer).

Al fons, cap al sud, hi ha els Ports de Tortosa, una plana replena d’arbres fruiters i horta i unes quantes vies de comunicació. La via més antiga, però, és el riu Ebre, que en aquest tram, l’últim abans de formar el Delta, té una amplada considerable. Seria una amplada normal o discreta per a un riu de França, per exemple, però a Catalunya el cabal de la pràctica totalitat dels altres rius no pot créixer perquè tots neixen a una distància relativament curta d’on moren. L’Ebre n’és l’excepció.

L’Ebre va ser durant segles la millor via de penetració cap a l’interior de la península Ibèrica i la millor sortida al mar de l’Aragó i el centre peninsular. Ha permès transportar un munt de coses. No m’estranya que hi hagi tantes torres de guaita a banda i banda del riu. És divertit localitzar-les des del sostre de Tortosa. Són fetes d’un mateix patró, de planta quadrada.

LES CLAUS

  • Durant el segle XVI, Tortosa va tenir un pes econòmic, social i cultural de primer ordre dins de l’antiga Corona d’Aragó.
  • Els Reials Col·legis de Tortosa, la joia del Renaixement català, inicialment havien d’anar a València, on també hi havia molts moriscos.
  • Al pati del Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties hi ha un fris esculpit amb les efígies i els escuts de les parelles reials de la Corona d’Aragó, des de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó fins a Felip III i Margarida d’Àustria.
  • A finals del segle XV hi havia tres grans ciutats a Catalunya: Perpinyà, Barcelona i Tortosa.

Més continguts de