FILTRACIÓ MASSIVA

“S’ha acabat l’opacitat”

Optimisme entre els fiscalistes: la pressió de l’OCDE i les noves tecnologies deixen els defraudadors amb pocs llocs per amagar-se

“Qui pensi que té un capital ocult és un ingenu: fins i tot personatges poderosos com Putin no se’n poden amagar”. Així s’expressa un expert fiscalista, que demana no revelar el seu nom, després de veure la llista de persones que tenien diners a Panamà. Per a aquesta persona, que ha ocupat alts càrrecs a l’Agència Tributària espanyola, a poc a poc s’està produint un canvi cultural que desembocarà, si no ha desembocat ja, en el somni de tota Hisenda: “S’ha acabat l’opacitat”.

Per a l’observador neutral pot costar de creure que realment hi hagi avenços en la lluita contra l’evasió fiscal i contra l’anomenada planificació fiscal agressiva, eufemisme que denomina les empreses que retorcen la legislació fins a fregar el delicte, tot i que molts cops no en cometin cap. Però per als fiscalistes la realitat és una: mai s’havia avançat tant contra aquest problema com els últims cinc anys.

Hi ha dos factors que han marcat la lluita contra els paradisos fiscals: el primer van ser els atemptats de l’11 de Setembre, quan els Estats Units van decidir que perseguirien aquells que ocultessin diners per finançar el terrorisme. I el segon va ser la crisi, iniciada el 2008, quan la majoria de països, obligats a aplicar polítiques d’austeritat, van prendre’s seriosament la necessitat de perseguir els evasors. Aquests dos factors, sumats als avenços tecnològics que permeten extreure i compartir informació amb molta més facilitat, han aplanat el camí d’aquest canvi cultural.

El canvi no ha sigut només dels governs. També l’han protagonitzat els ciutadans, més sensibilitzats contra els evasors. “El cas dels papers de Panamà demostra, a diferència del que passava fa deu anys, l’interès públic que té ara aquesta informació”, explica Óscar Bertran, fiscalista del bufet Cuatrecasas.

Aquesta creixent preocupació dels ciutadans ha propiciat que empreses com Starbucks, o el mes passat Facebook, hagin entonat el mea culpa i hagin comunicat que tributaran el que els pertoca al Regne Unit, un dels països on més mobilització popular hi ha hagut contra les empreses que desvien els beneficis cap a altres països per tributar menys. A Espanya, tot i que no hi ha hagut una mobilització similar, l’únic cas equiparable va ser el d’Amazon, que fa un any va anunciar que pagaria l’impost de societats generat per les vendes que té a l’Estat.

L’OCDE, decisiva

Per lluitar contra l’evasió i l’elusió fiscal és imprescindible que els països ho facin de manera coordinada. És per això que els Estats Units han pressionat molt l’OCDE, el club que agrupa 34 països majoritàriament rics, perquè es converteixi en l’instrument que canalitzi aquesta batalla. En opinió dels experts, l’èxit ha sigut considerable. “Fa cinc anys ningú hauria dit que existiria la coordinació i el nivell de transparència que hi ha actualment”, defensa Bertran. “La col·laboració actual entre els països no és plena, però no havia existit mai fins ara una cosa similar”, apunta l’antic alt càrrec de l’Agència Tributària.

En què es tradueix aquesta coordinació i transparència? Un dels exemples més clars és que, gràcies a la normativa aprovada per l’OCDE, aquest mateix any “totes les empreses s’hauran de despullar i publicar una llista detallada de la seva activitat a cada país on estan presents”, explica Bertran. Aquest document, denominat country by country, haurà de concretar les inversions, els beneficis, el nombre de treballadors o els impostos que ha pagat l’empresa en qüestió a cada país de l’OCDE i la UE, entre altra informació. “Sóc optimista”, diu Guillem Domingo, professor d’economia de la UOC i expert en fiscalitat internacional. “Està claríssim que hi ha una voluntat d’acabar amb l’opacitat”.

De totes maneres, els experts consultats també insisteixen molt en la necessitat de deixar clar que el fet de tenir diners a Panamà no significa que s’hagi comès una il·legalitat. “És possible que el 80% del que s’ha revelat siguin diners legítims”, indica Bertran, de Cuatrecasas. De fet, aquest fiscalista recorda que fa cinc anys que Espanya va signar un conveni amb Panamà i que ara l’Agència Tributària pot obtenir la informació que vulgui tan sols presentant un requeriment d’informació a les autoritats panamenyes.

Amb tot, “tenir diners a Panamà és sospitós”, afirma l’antic membre d’Hisenda. “És un indici molt fort que hi pot haver alguna cosa il·legal”. Per a aquest expert, “tenir els diners a Suïssa o a Panamà és molt diferent”, i posa un exemple: Suïssa ha sigut un país refugi (per exemple en l’última crisi de l’euro, quan Espanya va patir una fuga de capitals pel temor a un corralito ), cosa que no passa en el cas de Panamà.

Hi ha dubtes sobre com s’han obtingut els papers de Panamà i, de fet, hi ha qui dóna per fet que algú ha pagat per aquesta informació i que, per tant, no ha sigut una mera filtració. Sigui com sigui, per a Guillem Domingo, “és molt bo que aquests documents s’hagin publicat, encara que la informació s’hagi obtingut d’una manera alegal”. Els temps en què l’evasió fiscal no preocupava han quedat definitivament enrere.