Oleguer Pujol, als 'papers de Panamà' per comissions opaques relacionades amb la compra d'oficines del Santander

És el primer nom d'alt nivell relacionat amb la política catalana que apareix en la investigació, segons revelen 'El Confidencial' i La Sexta

Oleguer Pujol va autoritzar amb la seva signatura el desviament d'una comissió de 6,8 milions d'euros per la compravenda de 1.152 oficines del Banco Santander en direcció a una societat opaca que, al seu torn, li hauria reemborsat posteriorment almenys cinc milions d'euros, segons apareix als papers de Panamà revelats aquesta setmana per La Sexta i 'El Confidencial'. La mateixa informació apunta que el fill de l'expresident Jordi Pujol, que va ser detingut l'octubre del 2014, va rebre l'ajuda de l'entorn de l'empresari Javier de la Rosa per a aquesta operació.

La trama ja havia estat investigada per la UDEF, però els 'papers de Panamà' revelen que la comissió total canalitzada a través de l'empresa Ard-Choille BV per la venda de les oficines del Santander seria un milió i mig superior a la que s'estudiava fins ara. Encara que el nom d'Oleguer no figura en el contracte que estipula el moviment dels 6,8 milions, sí que apareix la seva signatura en l'espai reservat per al representant legal de Samos Serveis i Gestions SL. És a dir, que es va autoconcedir aquesta comissió despistant Hisenda amb tres societats pantalla. Fonts de l'entorn de Pujol consultades per 'El Confidencial' puntualitzen que els fons van ser regularitzats el 2012.

Els documents també han permès confirmar que Oleguer Pujol va tancar l'operació amb l'ajuda del clan De la Rosa, un altre dels cognoms més cèlebres de la crònica de tribunals catalana. Dos fills de l'industrial haurien cobrat una altra comissió de gairebé quatre milions d'euros per mitjançar en el traspàs de les oficines del Santander.

Investigació en marxa

La commoció global generada per les revelacions dels 'papers de Panamà', que posen al descobert els negocis i les fortunes ocultes de desenes de líders polítics, empresaris i personalitats públiques d'arreu del món, va portar ahir diversos governs a obrir investigacions per aclarir possibles delictes d’evasió fiscal i blanqueig de diners.

França, Àustria, Austràlia, Suècia, els Països Baixos, l' Índia, Mèxic, Bèlgica, Costa Rica i Espanya van ser dels primers a obrir diligències per seguir la pista oberta pels 11,5 milions de documents filtrats del bufet d'advocats Mossack Fonseca, dedicat principalment a la creació de societats 'offshore' –estructures empresarials a l’estranger que permeten evadir impostos–. La filtració a un diari alemany es va compartir mitjançant el Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació i es va fer pública ahir a través de 107 mitjans de comunicació de 78 països, que l'han estat analitzant durant un any.

Més continguts de

El + vist

El + comentat