L’Albera

Mosaic de boscos i prats

L’Albera

La serra de l’Albera és el tram més oriental dels Pirineus, quan arriben a la Mediterrània. Per aquesta raó presenta una gran varietat d’hàbitats propis d’aquestes dues grans regions biogeogràfiques. Així, permet observar la transició entre les espècies pròpies de la serralada pirinenca i les més típicament mediterrànies. Penya-segats, dunes, estanys naturals, rius, prats, fagedes, alzinars, pinedes... Un mosaic de paisatges i colors que fan que aquest Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) sigui un indret únic i particular. Del 1659 ençà, arran del Tractat dels Pirineus, la seva carena constitueix la frontera entre els estats francès i espanyol. Separa les planes del Rosselló i de l’Empordà. Els cims més alts són el puig Neulós (1.257 metres), el puig dels Pastors (1.167 metres), el puig dels Quatre Termes (1.156 metres) i el pic de Sallafort (992 metres).

LES BASSES

L’Albera és terra d’aigua, de rius i de basses. Precisament, un dels elements hidrològics més importants de l’Albera són les basses. Són petites depressions del terreny on s’acumula l’aigua de pluja. Se’n poden trobar una trentena i són de gran interès ecològic. Algunes emmagatzemen aigua durant tot l’any, mentre que d’altres, la majoria, s’assequen durant l’estiu. La que té més extensió, l’estany Gros de la Jonquera, ocupa una superfície de 3,5 hectàrees.

PAISATGE

Al vessant sud del massís de l’Albera hi trobem dues zones ben diferenciades. L’occidental, amb vegetació de caràcter centreeuropeu, amb fagedes i rouredes humides, i l’oriental, més mediterrània, amb vegetació de suredes i brolles on subsisteixen les darreres poblacions de tortuga mediterrània. El sector occidental, constituït bàsicament per dues grans finques, Requesens i Baussitges, presenta les zones més humides i enlairades, amb una cobertura de bosc de gairebé el 100% i amb una vegetació extraordinàriament variada: de baix a dalt ens trobem amb suredes, alzinars, castanyedes, rouredes, boscos mixtos de caducifolis (aurons, blades, oms, moixeres, etc.) i els prats de la zona culminant. També hi destaca la vegetació de ribera, a les vores de l’Anyet i l’Orlina, amb freixes, salzes i verns. El sector oriental, la zona de Sant Quirze de Colera-Balmeta, té característiques més mediterrànies, amb brolles, matollars i suredes a les zones baixes i alzines a les altes. El tercer sector és el peu del mont alberenc o Aspres de l’Albera, la zona intermèdia entre la serra pròpiament dita i la plana empordanesa. És una zona que presenta un mosaic de conreus de secà, bàsicament vinya i olivera, amb espais de vegetació natural de matoll i suredes.

EL PES DE LA HISTÒRIA

La serra de l’Albera, que té els colls més baixos de tot el Pirineu, ha estat de sempre lloc de pas entre els pobles i les cultures d’Europa i la península Ibèrica, però també lloc d’establiment humà. Als seus vessants meridionals hi ha una de les concentracions més importants de monuments megalítics de Catalunya. A la Jonquera hi trobem els dòlmens de Canadal, del Mas Baleta, dels Mesclants, del Pedreguer o els dòlmens i menhirs dels Estanys; a Espolla, els dòlmens de la Cabana d’Arqueta -un dels més grans de l’Albera- i del Barranc -amb una llosa de coberta amb gravats insculpits-, el menhir de Castellar o la necròpolis hallstàttica dels Vilars, i a Rabós, els dòlmens de la Coma de Felis o de les Comes Llobes. A la ratlla fronterera amb França hi ha les ruïnes de l’antic monestir de Santa Maria de Panissars (segle XI), que va tenir una funció d’hospital de camí. A més, excavacions arqueològiques recents han posat al descobert vestigis de la calçada romana i grans blocs de pedra que han estat identificats amb les restes dels trofeus de Pompeu a la Via Domitia - Via Augusta (segle I aC).

PATRIMONI

Al terme de la Jonquera, dominant estratègicament els colls de la serra de l’Albera, hi ha les restes del castell de Rocabertí, d’un llinatge nobiliari vinculat al comtat de Peralada que va tenir un paper destacat en la història de Catalunya. Posseïen també el proper castell de Requesens, al sud del puig Neulós, que va ser reformat a la fi del segle XIX seguint l’anomenat romanticisme arquitectònic. En aquest paratge també podem admirar belles mostres d’arquitectura popular i casals senyorials, com la Posta Reial, Ca l’Armet i Can Laporta, a la Jonquera, el castell i la casa dels marquesos de Camps, a Espolla, i també les de Rabós.

ITINERARIS PATRIMONIALS

A l’Albera fa 5.000 anys aproximadament que l’home va deixar-hi construccions megalítiques. Per poder-les descobrir, hi ha planificats tres itineraris pensats per gaudir dels elements patrimonials, que es detallen a baix, i dos més que se centren en els espais naturals.

ITINERARI 1: DE CANTALLOPS A REQUESENS

Aquest recorregut de dificultat mitjana és d’un sis quilòmetres i permet gaudir dels monuments megalítics, com el dolmen de la Cabana d’Arqueta, i també d’edificis medievals com el monestir de Sant Quirze de Colera o el castell de Requesens. L’itinerari passa per ambients naturals de gran diversitat.

ITINERARI 2: VOLTANTS DEL CASTELL DE REQUESENS

Aquest itinerari també té una dificultat mitjana i el temps per poder-lo recórrer és d’aproximadament dues hores. Al llarg de 5,5 quilòmetres es troben importants edificis medievals. Destaca el monestir benedictí de Sant Quirze de Colera, al terme de Rabós, autèntica joia de l’art romànic català, i l’espectacular castell de Requesens. Tot això enmig d’un paisatge de suredes, alzinars i rouredes.

ITINERARI 3: ESTANY DE LA JONQUERA

Aquest és l’itinerari més curt i fàcil per als visitants, ja que en una hora permet fer un viatge al passat més llunyà enmig d’un paisatge espectacular. En aquest indret hi ha la concentració més gran de monuments megalítics, bàsicament dòlmens i menhirs, que es pot trobar a Catalunya. El de més fàcil accés és el dolmen de la Cabana d’Arqueta, però a tota la zona de l’estany -una llacuna d’unes 3,5 hectàrees- se n’apleguen un gran nombre.

ART ROMÀNIC

Hi ha un ric patrimoni d’art romànic, època en què es va consolidar el poblament del sector. Dins l’àmbit del Paratge, el monument més notable és l’antic monestir benedictí de Sant Quirze de Colera, documentat des del segle X, del qual resten la magnífica església basilical i vestigis del claustre, dependències monàstiques i fortificacions; ben a prop hi ha l’antiga parròquia de Santa Maria de Colera, també romànica, tot dins el terme de Rabós. També és molt recomanable visitar l’interessant exemplar preromànic de Sant Pere del Pla de l’Arca (segle X), a la Jonquera, o les antigues parròquies de Sant Martí de Baussitges (segle X) i de Sant Genís d’Esprac (segles XII-XII), preromànica i romànica, respectivament, a Espolla.

TORTUGA MEDITERRÀNIA

L’espècie animal més valuosa de l’Albera és, sens dubte, la tortuga mediterrània, ja que a la zona oriental del Paratge i al seu entorn és l’únic lloc de la Península on subsisteix aquesta espècie (a part de les zones del Garraf i del cap de Creus, on ha estat reintroduïda recentment). Es tracta d’una població en greu perill d’extinció a causa sobretot de la proliferació d’incendis forestals, dels canvis en els usos del sòl i de la captura que se n’ha fet per utilitzar-la com a animal de companyia. Per aquesta raó, la tortuga mediterrània està subjecta a una protecció especial. Està totalment prohibit capturar-la. Per preservar-ne l’hàbitat s’han creat dues reserves naturals parcials i hi ha un centre de reproducció de tortugues (CRT del Santuari del Camp, a Garriguella) amb la finalitat d’aconseguir-ne, cada any, nous exemplars per alliberar-los.

NORMES I CONSELLS

  1. La pràctica totalitat de l’espai protegit és de propietat privada, cal respectar els béns aliens.
  2. Aquesta zona té un alt risc d’incendi forestal. No es permet fer-hi foc sota cap concepte.
  3. Els vehicles només poden circular per les pistes senyalitzades per a aquest efecte, no es pot sortir de les pistes. Cal evitar els sorolls i les velocitats excessives. Hi ha pistes d’accés motoritzat restringit que cal respectar.
  4. Cal respectar la fauna i els seus hàbitats. Està prohibit capturar o molestar els animals fora de les espècies cinegètiques i amb els permisos oportuns.
  5. Cal respectar la flora; no es permet arrencar o malmetre cap classe de vegetal.
  6. L’acampada lliure està prohibida.
  7. Està totalment prohibit llençar deixalles; cal emportar-se-les i dipositar-les fora del paratge natural.
  8. La tortuga mediterrània és una espècie protegida en perill d’extinció. La seva captura està especialment perseguida i constitueix un delicte greu.
  9. A l’Albera hi ha una quantitat important de vaques, explotades en règim extensiu. No s’ha de molestar el bestiar ni acostar-s’hi massa; pot ser perillós.
  10. El boix grèvol és una espècie protegida. Està rigorosament prohibit tallar-ne les branques.

Informació de servei

Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera

Rectoria Vella

C/ Amadeu Sudrià, 3

17753 Espolla

Tel.: 972.54.50.79

Can Laporta

C/ Major, 2

17700 la Jonquera

Tel.: 972.55.52.58

parcsnaturals.gencat.cat/ca/albera

 

El + vist

El + comentat