Quins són els contravalors del populisme? Com s’han de canalitzar les emocions en política?

Enquesta a dotze experts de diversos àmbits responen a una doble pregunta sobre els elements negatius del populisme i la gestió que se n’ha de fer per evitar-ne els efectes

MONTSERRAT BESSES

PERIODISTA

“En nom del poble: és el leitmotiv i la trampa”

1.En nom del poble: el leitmotiv i la trampa dels populismes. La identificació és bàsica: un discurs simplista per enfrontar els de dalt amb els de baix, les elits amb el poble, els d’aquí amb els de fora. Segon element: el paper del líder, carismàtic, salvador, que vehicula i manipula emocions i, sobretot, pors i esperances.

2. Insatisfacció, decepció, ràbia... Són els primers ingredients emocionals que alimenten els populismes. A partir d’aquí s’alimenten la por i l’odi, sentiments extremadament mobilitzadors. El ressentiment cap al que és o arriba de fora nodreix un esperit identitari. La identificació d’un culpable de tots els mals cohesiona una societat fàcilment. En canvi, frenar o controlar les conseqüències de l’embalament d’aquestes emocions manipulades és molt més difícil. Mesura preventiva: davant de determinats esdeveniments buscar els moviments emocionals que hi ha per sota de declaracions i invectives.

TONI CASARES

DIRECTOR SALA BECKETT

“Els ‘ismes’ no deixen espai per al matís”

1.Els ismes tot ho empastifen i tergiversen; converteixen l’adjectiu en etiqueta categòrica i no deixen lloc per al matís ni per a la complexitat. Populisme és voler ficar el que entenem per poble, amb tota la seva riquesa i diversitat semàntica, en un únic calaix per trobar-lo sempre a punt, ordenat i fàcilment manipulable. Un dels grans perills del populisme és que desprestigia i t’acaba fent desconfiar del que és popular.

2. Democràticament, amb molta responsabilitat, cura i respecte. Tots hauríem de tenir dret a saber i poder gestionar bé les nostres emocions. Per això és important el dret a una educació de qualitat per a tothom. Cal fer possible que les emocions de tothom tinguin llocs i maneres d’expressar-se, puguin ser compartides i fructificar en idees, accions i pensaments. Massa sovint la política consisteix a reconèixer el dret d’emocionar-se d’alguns mentre es nega als altres la capacitat de gestionar les emocions negant-los la cultura.

TERESA CRESPO

PRESIDENTA D’ECAS

“La política no s’ha de moure per les emocions”

1. El populisme apareix de manera controvertida en boca de molts. Des de l’establishment polític es critica pel seu caràcter manipulador, que presenta una realitat no sempre fiable i utilitza els sentiments per aconseguir el vot popular al servei d’uns interessos particulars amb la finalitat de permetre un lideratge alternatiu.

2. La política no s’ha de moure per les emocions, cal defensar altres principis, com el fet d’informar la població de forma clara i verídica. En lloc d’utilitzar paraules buides i promeses irrealitzables per assolir el poder, s’han de proposar fites assumibles comptant amb la participació dels ciutadans com a membres de ple dret. Les persones han de ser protagonistes, no simples súbdits a qui es demana el vot a cada convocatòria electoral.

ÒSCAR CAMPS

OPEN ARMS

“El vincle és més gran si s’apel·la a la por”

1.El populisme actual utilitza etiquetes tendencioses, crea corrents d’opinió tendenciosos i fustiga l’enemic exterior. Té la necessitat d’assenyalar bocs expiatoris per tapar els propis fracassos. El règim populista, més nacionalista que patriota, procura desviar l’atenció interna cap a l’adversari de fora.

2.El vincle que s’estableix amb la ciutadania és més gran si s’apel·la a la por que qualsevol altre sentiment, fins i tot l’odi. D’aquí sorgeix l’estratègia més fàcil i àmpliament utilitzada pels partits polítics per mantenir l’ statu quo : la por com a manera de controlar la població. Les campanyes polítiques basades en el sentiment nacional utilitzen el component emocional en primera instància per aconseguir la mobilització de les masses.

JOSEPA BRU

GEÒGRAFA

“Cal concitar emoció i honestedat”

1. El populisme apel·la als aspectes més irracionals dels individus i als sentiments més primaris en relació al grup. Estigmatitza allò extern, divers, i identifica la diferència amb l’amenaça per activar una reacció defensiva que reforça la cohesió del grup. És ferotgement antiintel·lectual, recluta els adeptes més apassionats entre els més febles: ignorants i hostils a l’amplitud de mires, lligada al coneixement i a la cultura.

2. La retòrica i l’oratòria compten en política des de la Grècia clàssica, amb el recurs de l’apel·lació a les emocions. És una tècnica expositiva que es justifica en l’assoliment del seu objectiu: convèncer. Però convèncer no es seduir, i és per això que en política cal concitar emoció i honestedat. L’emoció ha d’anar sempre emparada per la raó (argumentació no falsejada) i per la justícia, no per la conveniència.

ISMAEL PALACÍN

DIRECTOR FUNDACIÓ BOFILL

“Hem deixat de cultivar els pilars de l’educació”

1. Quan emergeix el populisme ens preguntem: com hem educat les noves generacions? Calen més assignatures de ciutadania i valors a l’escola? Delors reivindicava els quatre pilars de l’educació: aprendre a conèixer, a fer, a ser i a conviure. Potser ensenyem aquests pilars però no hem entès com fer que s’aprenguin, potser hem deixat de cultivar-los.

2. Sempre podem culpar els pares, la televisió o internet, però la trajectòria escolar i formativa és una gran oportunitat per educar els valors comuns i les capacitats ciutadanes. S’aprendran a una escola que estigui connectada amb el batec del món, que valori el pensament crític, el compromís, l’autonomia reflexiva i la vivència dels valors democràtics en cada oportunitat d’aprenentatge.

BEL OLID

ESCRIPTORA

“Cal exigir als polítics que no agafin el camí fàcil”

1. La informació, l’honestedat, la generositat. Sovint veiem polítics que comencen creient fermament en aquests valors i amb el temps semblen xuclats pel sistema cap a aigües menys clares. Cal fer-los costat, recordar-los en què creuen, exigir-los que no agafin el camí fàcil.

2. Les emocions són una part important de l’experiència humana i seria absurd deixar-les fora de la política. Cal tenir-les en compte, per respectar-les i mirar de no ferir-les, no per explotar-les a favor d’interessos que no tenen res a veure amb el que creiem que és millor per a tothom.

JORDI SELLAS

PROMOTOR CULTURAL

“La política ha de crear un contrapès a les emocions”

1. La llibertat i el respecte. Només si som lliures podrem decidir realment què volem ser, i només des del respecte podrem viure en llibertat en una societat justa.

2. Les emocions sovint entren en contradicció amb el pensament racional. A la política, les emocions s’han de saber canalitzar plantejant un cert contrapès a la situació emocional general. Davant moments d’efervescència és bo que la política ponderi, prioritzi i doni valor a les accions pensant a llarg termini. En moments de desmotivació general, els moviments polítics haurien de trobar les eines per despertar i mobilitzar la societat.

JOSEP RAMONEDA

FILÒSOF

“Cal reconèixer allò comú com a espai polític”

1. Un contravalor hauria de ser el reconeixement d’allò comú com a espai polític, enfront de l’individualisme radical contemporani que pretén reduir la societat a la suma d’individus. A partir d’aquí, a l’esquerra hi ha un populisme teoritzat, de la mà de Laclau i companyia, que defensa la idea de poble com a subjecte polític enfront de les elits dirigents. Per l’extrema dreta és la tradició, el nacionalisme ètnic, el rebuig de l’estranger, l’autoritarisme, la jerarquia, la submissió, l’ordre.

2. Una campanya electoral és un exercici de comunicació per seduir la gent tocant les seves pors i passions. La por és el sentiment humà més fàcil de propagar. Rajoy viu de la por al canvi d’un sector de la societat que es tapa els ulls davant la corrupció. Estem en una fase carismàtica de la política, amb lideratges personals absoluts. De Trump a Macron passant per Merkel, cadascú amb les seves singularitats mou sensacions.

JOSEP L. MICÓ

CATEDRÀTIC DE PERIODISME

“Cal rigor professional i responsabilitat ciutadana”

1. El populisme descansa sobre dos contravalors: l’oportunisme i la simplificació. A través del populisme es filtra la realitat social, cultural i econòmica per arribar a suposades veritats universals de naturalesa política. Per això gira al voltant de l’eix de la dicotomia i es projecta sobre una massa definida per la seva suposada contraposició a l’elit -la casta-, però sense gaire esforç per dissimular uns lideratges més vinculats al messianisme que a l’afinitat entre iguals.

2. L’emoció és imprescindible en la política, especialment a l’entorn actual, que considera els ciutadans com a consumidors pràcticament a tots els àmbits. Com que estan sotmesos a múltiples estímuls que ofereixen recompenses més immediates que la participació pública, els polítics cauen en la temptació de la reducció i la drecera intel·lectuals, el combustible òptim per a les emocions a gran escala. Per compensar aquest desequilibri cal rigor entre els professionals i responsabilitat entre la ciutadania.

J.J. LÓPEZ

BURNIOL

ADVOCAT I NOTARI

“Sense la brúixola de la raó, les passions s’esgoten sense arribar a port”

1. El populisme és conseqüència de l’exclusió. Quan un sistema polític exclou continuadament un grup social, els exclosos es revolten. Són els perdedors o indignats. La seva protesta propugna ruptura en lloc de reforma, refacció en lloc de canvi, confrontació en lloc de col·laboració, radicalització en lloc de moderació i nous líders en lloc dels antics. Respostes simples a problemes complexos.

2. Alexander Pope ho va escriure: “Si la raó és la brúixola, les passions són els vents”. Les passions -les emocions que desperta la percepció de la injustícia- són el vent que fa avançar la història. Són l’impuls que ens fa aixecar. Ara bé, la ruta de la nostra acció l’ha de fixar la brúixola de la raó. Si no és així, les passions s’esgoten sense arribar a port.

ISMAEL PEÑA

PROF. DRET I POLÍTICA (UOC)

“Cal incrementar una participació endreçada i la deliberació”

1. Hi ha tres trets característics en el populisme entès com a degradació de la política: la divisió entre la casta, el sistema, aquells qui no ens representen i el nosaltres o el poble, que deslegitimen les institucions i els representants polítics; la simplificació dels problemes i de les solucions possibles, en lloc de ser pedagògics i explicar la complexitat de les relacions humanes en general i la presa de decisions en particular, i l’exaltació d’un líder que té totes les solucions: és dels nostres i ve a salvar-nos de tots els mals.

2. Hi ha dues maneres de canalitzar les emocions. D’una banda, incrementar una participació endreçada, facilitada i planificada, especialment en la diagnosi dels problemes. I de l’altra, incrementar la deliberació, disminuir la part emocional i reconduir-la cap a la part racional, donar informació per comprendre què passa i per què, contribuir a contraposar les diferents opcions i ordenar-les segons els valors identitaris de la societat, ser capaços de prendre decisions de consens en funció d’una anàlisi objectiva de la situació.

Més continguts de