Ets flexi?

El flexitarianisme és una etiqueta, com moltes de les que han proliferat en els últims anys per referir-se a un o altre tipus d’alimentació, però aquesta és de les més útils, probablement. Per què? Perquè “serveix per definir una àmplia varietat de dietes o estils alimentaris tradicionals i nous de tot el món que tenen una cosa en comú: estan basats, sobretot, en productes vegetals, en petites quantitats de peix de tant en tant i en la ingesta de carn de manera excepcional”, escriu el periodista Adam Martín en el llibre Cuina flexi. Menús flexitarians per a 21 dies, publicat per Cossetània Edicions.

Martín agafa tanta perspectiva amb el terme que assegura que “ser flexi ens proporciona una coartada amable per poder-nos relaxar una mica i no haver de convertir la nostra dieta en una religió o una nova font de dogmatisme”.

A la pràctica, vol dir canviar proporcions en els plats, perquè la prioritat són els vegetals. “El que era el complement del plat (aquelles quatre verdures) ara serà el protagonista absolut, i el que abans ocupava més espai ara ho substituirem per altres aliments i ocuparà menys espai quan hi sigui”. I la proteïna animal, que proporciona la carn, “hi ha molts productes que ens la proporcionaran, com ara les combinacions de llegums o cereals integrals (per exemple, llenties amb arròs) i les combinacions de llegums amb fruita seca o llavors, com l’hummus de cigrons, que combina els cigrons amb el sèsam”, diu Martín.

Receptes per dies

Per entendre-ho tot millor, el periodista basa gran part del llibre en la descripció de receptes, estructurades per dies. En el dia 1, per exemple, l’esmorzar està fet amb pa integral amb oli, alvocat, sal de sèsam, tomàquet, all negre i germinats.

El dinar: amanida de ruca amb cigrons cruixents, cogombre, alvocat i formatge parmesà. De segon, croquetes vegetals d’arròs. I en el sopar: sopa thai picant amb gambes.

Un altre dia, que en el llibre és el dia 12è, l’esmorzar es fa amb creps de fajol amb nous i melassa. El dinar: cols de Brussel·les rostides amb patates, avellanes i tempeh. Per acabar el dia, el sopar: pizza de figues, formatge de cabra i ruca. [Vegeu-ne el pas a pas en el complement].

La característica dels menús és que les combinacions “contenen proteïna completa en cada àpat”. També que “són fàcils de digerir, amb calories carregades de nutrients excepcionals”. Malgrat que només descriu tres àpats del dia, Martín suggereix optar, entre una i altra menja, per fruits secs, fruita, galetes d’arròs o de blat de moro o també entrepans de pa integral. “Si mengeu llegums, és millor que no mengeu fruita de postres, perquè pot entorpir la digestió”.

Quant a les begudes, les recomanacions són aigua, infusions i te verd, “sobretot per a l’esmorzar”. I també beure’n quan es té set. “Reduïu dràsticament les begudes ensucrades i deixeu el vi per a les ocasions especials”, conclou el periodista Adam Martín.

DUES RECEPTES

1. Amanida de ruca amb cigrons cruixents, cogombre, alvocat i parmesà (per a un dinar)

Ingredients:

2 alvocats

150 g de ruca

1 cogombre

500 g de cigrons cuits

2 grans d’all

1 llimona

30 g de formatge parmesà

Pebre negre

Pebre de Caiena

Comí

Mostassa de Dijon

Oli d’oliva verge extra

Sal marina

Preparació:

Escalfeu el forn a 250º.

Renteu i escorreu els cigrons; després eixugueu-los bé amb paper de cuina i poseu-los en una safata de forn. Amaniu-los amb 2 cullerades d’oli d’oliva, 1 culleradeta de comí, un pessic de sal, ¼ de culleradeta de pebre de Caiena i ¼ de pebre negre.

Rostiu els cigrons al forn 15-20 minuts fins que siguin cruixents. Amb una cullera de fusta, barregeu-los cap a la meitat de la cocció.

Peleu i talleu l’all en trossos petits.

En un bol, feu la salsa per amanir mesclant els alls pelats i tallats en trossos petits amb el suc d’una llimona, 6 cullerades d’oli d’oliva, ½ culleradeta de mostassa, un pessic de sal i una mica de pebre.

Renteu bé la ruca i el cogombre.

Talleu el cogombre amb la pell en daus mitjans. Talleu els alvocats en daus mitjans, també.

Feu el parmesà a trossos petits o encenalls.

Serviu-ho posant la ruca al plat i al damunt afegiu-hi els cigrons, el cogombre i els alvocats. Amaniu-ho tot i acabeu posant una mica de parmesà a sobre.

2. Pizza amb figues, formatge de cabra i ruca (per a un sopar)

Ingredients:

Massa de pizza

400 g de figues fresques tallades en quarts

1 ceba vermella tallada en daus ben fins

2 cullerades soperes de romaní

100 g de formatge de cabra

4 cullerades soperes de pinyons

200 g de ruca

2 cullerades de melassa d’arròs

2 cullerades de vinagre balsàmic

2 cullerades soperes d’oli d’oliva

Preparació:

Escalfeu el forn a 220 ºC

Salteu la ceba amb l’oli, la melassa i el vinagre balsàmic fins que hagi caramel·litzat. Quan estigui fet, barregeu-hi el romaní.

Pinzelleu una mica d’oli en una safata de forn i poseu-hi la massa de pizza.

Repartiu la ceba damunt de la pizza i després poseu-hi les figues, el formatge i els pinyons.

Enforneu-ho durant uns 12 minuts.

Per servir-ho, decoreu el plat amb les fulles de ruca.