REPÀS D'ESTIU
Especials 27/08/2012

El rellotge biològic s'endarrereix

Una de cada 5 dones necessitarà per ser mare els òvuls d'una donant més jove a causa de l'ajornament de la maternitat

Lara Bonilla
4 min
El rellotge biològic s'endarrereix

BarcelonaQue les dones estan posposant la maternitat no és nou. L'edat mitjana en què les dones a Catalunya tenen el seu primer fill és 31 anys, segons les últimes dades de l'Idescat. El que comença a ser preocupant, però, és que en ajornar la maternitat moltes dones no poden reeixir en l'intent i han de recórrer a tècniques de reproducció assistida -que tampoc són garantia-, a l'adopció o directament renunciar-hi. És el que els ha passat a Montserrat Andreu i al seu marit: "Tinc 46 anys i no tinc fills. Per diverses raons, sobretot de salut, el meu company i jo vam haver d'ajornar el moment de tenir fills, i quan ens hi vam posar no ens en vam sortir". Reconeix que acceptar-ho no ha estat fàcil. De fet, encara en té l'esperança. "Si es té un acusat sentit maternal, com és el meu cas, pot convertir-se en una autèntica tragèdia, que es porta com es pot, amb molta paciència i molt d'amor per part del company".

Els metges recomanen tenir els fills abans dels 35 anys, ja que a partir d'aquesta edat a la dona només li queden, aproximadament, un 10% de la reserva total d'òvuls -segons dades de l'Institut Marquès- i els que queden són d'una qualitat pitjor. Als 37 anys es considera que comença a caure la fertilitat natural de la dona i, com més gran és, les possibilitats de quedar-se embarassada es redueixen significativament. Als 40 anys, una dona només té un 5% de possibilitats de quedar-se embarassada de manera espontània. A més a més, es considera un embaràs de risc. En endarrerir-se la maternitat fins a edats menys fèrtils, augmenta l'ús de tècniques de reproducció assistida. Les clíniques en són un reflex. "L'edat mitjana de les pacients era de 34 anys fa una dècada i ara és de 38. Estem fora del rellotge biològic de fertilitat", alerta Pere Barri, director de Salut de la Dona Dexeus.

Límits de la tècnica

La inseminació i la fecundació in vitro són les tècniques més freqüents però "no arreglen el que espatlla el temps", alerta Barri. "Els resultats de la fecundació in vitro després dels 40 anys són igual de pobres que una fecundació natural". Segons el grau d'envelliment ovular, l'opció que queda a aquestes edats és recórrer a la donació d'òvuls, "una tècnica cada cop més utilitzada", diu Barri. Es calcula que una de cada cinc dones necessitarà els òvuls d'una donant més jove per ser mare. La majoria, però, prefereix utilitzar els seus.

Els metges diuen que l'edat òptima per a una dona per tenir fills és entre els 25 i els 30 anys, però la realitat social i laboral obliga a ajornar-ho. "Una cosa és la biologia i una altra la vida que portem", reconeix Àngel López, de l'Institut de Reproducció Assistida Marquès. Els motius per endarrerir la maternitat són molts: es prioritzen els estudis i la carrera professional i cada cop es triga més a assolir l'estabilitat econòmica i de parella. És el que li va passar a la María José, que va ajornar la maternitat fins que es va establir econòmicament. "Fins que no vaig tenir contracte, no m'hi vaig atrevir". Als 34 anys va anar a buscar el primer fill però va tenir tres avortaments. Quan va fer els 38, la relació de parella es va trencar i, tot i que continuava volent ser mare, la paternitat no entrava dins dels plans de les seves parelles posteriors. Al final, va decidir ser mare en solitari i després de valorar diverses possibilitats -entre les quals la reproducció assistida- va optar per l'adopció. I als 48 anys ha estat mare. "Però mentalment feia molts anys que em preparava", diu. "Hi ha moments en què penses que ho hauries d'haver fet abans, sobretot quan l'adopció monoparental també semblava impossible".

A la recerca de la parella idònia

El retard en l'emancipació i la falta de parella són altres motius per endarrerir-ho. Montserrat Andreu es va casar amb 34 anys. "Abans no tenia ganes de tenir fills però és que tampoc havia trobat la persona idònia", diu. Va ser després de casar-se que el tic-tac del rellotge biològic se li va accelerar però el seu marit, que té deu anys més, sentia que ja li havia passat l'edat.

Quan es van posar d'acord i van superar els problemes de salut d'ell, s'hi van posar seriosament, però ella ja fregava els 40. Es va sotmetre a un tractament d'estimulació d'òvuls, però no va funcionar. "Això ens obligava a programar els coits i resultava molt angoixant", diu. La fecundació in vitro tampoc va funcionar. Pero la Montserrat destaca que la relació de parella n'ha sortit enfortida. "I la nostra estimació no depèn del fet que puguem tenir fills o no".

Entén que és molt difícil tenir un fill amb un sou baix, sense una parella consolidada i amb la carrera professional a mig fer. "Jo fins als 32 anys vivia amb els pares i ni se m'havia acudit tenir fills", diu. Però tot depèn de l'edat en què un s'ho mira: "Si ara tingués 32 anys m'hi posaria ja!" "Sempre hi ha raons per ajornar la maternitat, mai es troba el moment òptim, però les dones no són prou conscients que aquesta demora els pot ser nociva en el futur", assegura el doctor Àngel López. "Les veig a la consulta i penso: que diferent seria si s'hi haguessin posat abans!

stats