Macià tomba Alfons XIII i proposa una confederació

BarcelonaCatalunya és des d'aquest migdia una república sobirana decidida a integrar-se com a membre de ple dret en una confederació d'àmbit espanyol. Així és com ho ha manifestat Francesc Macià, flamant president de Catalunya, després d'una jornada inoblidable que, tot i el seu caràcter revolucionari, s’ha acabat sense violència de cap mena i amb una eufòria incontenible als carrers de les principals ciutats de Catalunya. Els fets de Barcelona, a més, han resultat decisius per l'èxit republicà a tot Espanya. Alfons XIII ja ha sortit del país en direcció a l’exili i el comitè provisional presidit per Niceto Alcalá Zamora s'ha fet càrrec del poder.

Cap a les set de la tarda, han arribat notícies que els republicans espanyols s’havien ensenyorit del ministeri de Governació, i s’ha sabut també que l’exrei Alfons es preparava per marxar a l’exili. Segons sembla, el monarca havia intentat pactar la convocatòria immediata d'eleccions generals, però en saber que l'exèrcit i la Guàrdia Civil no li donaven suport ha donat la batalla per perduda.

Des de la sorprenent victòria d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a les eleccions municipals de diumenge, semblava imminent un gir polític sobtat. Al matí, Macià encara esperava a parlar amb els republicans espanyols abans de prendre algun determini. Però Lluís Companys, la segona figura dins d'ERC, no ha volgut esperar i en companyia d'alguns regidors electes ha entrat a la Casa Gran cap a dos quarts de dues del migdia. L'alcalde accidental, Martínez Domingo, li ha lliurat la vara sense resistència i Companys ha proclamat la República –sense adjectius– davant d'un grup de vianants astorats.

Macià s'ha assabentat dels fets mentre estava reunit amb membres d'Estat Català –formació que lidera i que constitueix l'ala més sobiranista d'ERC– i s'ha dirigit immediatament a la plaça, on ha estat rebut entre aclamacions.

Macià, però, no estava gens satisfet amb el gest unilateral de Companys. En aparèixer al balcó de l'ajuntament, s'ha afanyat a proclamar la República Catalana, un matís que Companys havia obviat i que posa de manifest que dins d'ERC hi ha opinions discordants sobre l'encaix de Catalunya en el nou règim espanyol.

Minuts després, l'Avi ha fet la mateixa proclamació des del Palau de la Generalitat. Allí, el president de la Diputació, Joan Maluquer, ha intentat dissuadir-lo, advertint-lo que no abandonaria el càrrec si no era per la força. Macià, aleshores, li ha posat una mà a l'espatlla, preguntant-li cordialment: "Maluquer, en teniu prou amb aquesta, de força?".

Membres d'ERC ocupen Correus, la telefònica i la Universitat

El text de la proclamació de Macià deixa clar que la nova República Catalana es constitueix en "estat integrant de la federació ibèrica", i que s’ha actuat "d’acord amb el president de la República Federal Espanyola, el senyor Niceto Alcalá Zamora".

És molt d’hora, però, per saber si el nou règim espanyol tindrà estructura federal i si la República Catalana, en el seu format actual, hi tindrà cabuda.

Mentrestant, elements pròxims a ERC han ocupat les delegacions de Correus i Telègrafs, la companyia telefònica i la Universitat de Barcelona, on oneja la bandera catalana.

El Palau de la Generalitat està custodiat per una guàrdia cívica integrada per joves de l'organització nacionalista Palestra.

A les quatre de la tarda, el president Macià ha anunciat els membres del seu govern.

El govern provisional de la República catalana era format per:

President: Francesc Macià

Conseller de Política: Ventura Gassol

Conseller d'Instrucció: Rafael Campalans (USC)

Conseller de defensa: Joan Casanovas i Maristany (Estat Català)

Conseller d'Hisenda: Casimir Giralt (Partit Republicà Radical)

Conseller d'Economia i Treball: Manuel Serra i Moret (USC)

Conseller de Comunicacions: Manuel Carrasco i Formiguera (Acció Catalana)

Conseller d'Obres Públiques: Salvador Vidal i Rosell (UGT)

El disgust de Companys

Fonts pròximes a Companys asseguren que el veterà dirigent republicà està descontent amb el to sobiranista que ha fet servir Macià, perquè considera que aquest maximalisme pot posar en perill la consolidació de la República Espanyola.

Companys també està disgustat perquè aspirava a convertir-se en alcalde de Barcelona, però Macià ha decidit designar-lo governador civil, càrrec clau per al control de l’ordre públic en aquests moments tan decisius.

L’entorn de Macià, en canvi, considera que la política de fets consumats permetrà al nou president negociar la futura autonomia de Catalunya des d’una posició de força.

De moment, els fets de Barcelona s’han rebut a Madrid amb estupefacció i fonda inquietud.

Però els contactes telefònics entre Alcalá Zamora, Miguel Maura –nou ministre de Governació– Macià i Companys sovintegen. Es creu probable que en els pròxims dies es produeixi una trobada d’alt nivell entre els nous dirigents catalans i el govern de la República Espanyola –possiblement a Barcelona– per pactar una fórmula de consens.

La jornada, minut a minut

12.30

Vacil·lacions esperant notícies de Madrid

Macià es reuneix amb alguns adeptes a casa del regidor electe Bertran de Quintana. Companys és a la redacció de L’Opinió amb els seus homes de confiança. S’han plantejat reunir-se amb Maura a Madrid, però Companys creu que poden deixar perdre un temps preciós. Mentrestant, grups de republicans eufòrics desfilen per la Rambla sense ser molestats.

13.40

Companys pren la iniciativa sense avisar Macià

Lluís Companys entra a l’ajuntament sense que ningú no l’aturi i accedeix al despatx de l’alcalde, que li cedeix la vara després d’una lleu resistència. Companys proclama la república –a seques– i hissa la bandera tricolor. Un dels presents avisa Joan Casanovas, dirigent pròxim a Macià, que corre a avisar-lo. L’Avi decideix anar a la plaça de Sant Jaume.

14.30

Macià proclama la República Catalana a la Generalitat

Macià afegeix un matís clarament sobiranista a la proclamació de Companys i, segons alguns testimonis, s’hi encara violentament, acusant-lo de deslleialtat. Tot seguit s’instal·la al Palau de la Generalitat, on Ventura Gassol i Manuel Carrasco i Formiguera redacten el ban de la proclamació del nou règim en el marc de la "federació ibèrica".

16.00

El règim es consolida, però manté el diàleg amb Madrid

Macià nomena govern; membres d'ERC ocupen Correus, la Telefònica i la Universitat. El nou president parla amb Alcalá Zamora, però no el convenç perquè reconegui la República Catalana. Els sectors més radicals del partit Estat Català volen que Macià s’apoderi dels fons de la delegació d’Hisenda i compri armes, però Macià s’hi nega i manté obert el diàleg.

19.00

Incertesa a Capitania i al Govern Civil

La República ja és una realitat a tot Espanya. Emiliano Iglesias, del Partit Radical, s’apodera del Govern Civil de Barcelona i es posa al servei de Madrid per combatre “els separatistes”. Macià envia Companys al Govern Civil per fer-se’n càrrec, amb el previ acord del nou ministre de Governació, Miguel Maura. De seguida decreta un dia de festa per desactivar una possible vaga general de la CNT. Mentrestant, el general Eduardo López Ochoa, republicà i amic de Macià, s’encarrega de la Capitania General de Catalunya sense incidents.