Esquerra abertzale: de la clandestinitat a primera força a Euskadi
L'esquerra independentista basca torna a les institucions amb més força que mai després de capitalitzar els rèdits de la fi de la violència d'ETA
BarcelonaDesprés d'anys d'il·legalitzacions, el 2011 l'esquerra abertzale ha passat de viure en la clandestinitat a tornar amb més força que mai a les institucions locals i estatals. Ha estat l'únic partit basc que ha capitalitzat els rèdits de la fi d'ETA i el procés de pau. Si bé l'últim intent de l'encara il·legalitzada Batasuna, Sortu, va topar amb el veto de l'Estat, amb la seva integració en la candidatura independentista unitària amb EA i Alternatiba, Bildu, va aconseguir superar el bloqueig judicial i va poder concórrer a les municipals del 22-M, on va fer la primera exhibició de força en fer-se amb el control de l'Ajuntament de Sant Sebastià i de la Diputació Foral de Guipúscoa.
Però el rellançament que ha suposat per a l'entorn de l'antiga Batasuna que ETA abandonés les armes es va veure amb nitidesa en les eleccions espanyoles del 20-N, en què els integrants de Bildu més Aralar van unir-se en la plataforma Amaiur i van situar-se com a primera força a Euskadi. Un resultat que ha reforçat l'aposta per la pau dels abertzales, que, amb un dels seus líders -Arnaldo Otegi- a la presó, ja pensa en l'horitzó de les eleccions basques amb possibilitats d'afiançar el primer lloc. És l'expressió del nou temps que viu Euskadi.
