Unió Europea

La Unió Europea es trenca per salvar l'euro

La crisi de l'euro deixa una nova víctima més enllà de la degradació de l'economia: el projecte de la construcció europea s'esquerda i neix una nova Europa sense el Regne Unit

Ara
2 min
Sarkozy va rebre Cameron a l'Elisi uns dies abans de la cimera del 8 i 9 de desembre.

BarcelonaEl que va arrencar com una crisi econòmica ha derivat en una crisi política a la Unió Europea. Els Vint-i-set socis europeus –i en especial els disset països que comparteixen l'euro– han estat discutint al llarg de tot l'any 2011 els mecanismes necessaris per salvar la moneda única. I el debat ha fet pública una esquerda no només sobre com acabar amb la crisi sinó també com entendre la Unió Europea.

Sobre la taula hi ha hagut idees diverses com ara l'emissió d'eurobons que ajudarien a rebaixar la tensió sobre el deute dels països afectats. Però ha estat Alemanya la que s'hi ha oposat fermament. També hi ha hagut la proposta de crear una taxa sobre les transaccions financeres internacionals, la coneguda com a taxa Tobin, però aquí ha estat el Regne Unit qui ha dit no.

La deriva de la construcció europea va arribar al seu màxim quan Alemanya i França van fer pinya i van llençar la idea de reformar els tractats europeus per introduir-hi el compromís dels Vint-i-set amb l'austeritat pressupostària. El primer ministre britànic, David Cameron, va advertir que si es reformava el tractat ell volia aprofitar per introduir salvaguardes per la City de Londres.

I així és com es va arribar a la cimera de Brussel·les del mes de desembre en que el Regne Unit va fer un pas enrere, quan la resta de socis europeus van decidir tirar endavant un nou tractat que comprometés els països que el firmin amb l'austeritat pressupostària. David Cameron va dir no i la UE va decidir avanaçar sense ell.

El tractat ja es negocia i es vol aprovar i que entri en vigor la primera meitat d'aquest any enmig de les crítiques contra Cameron dins mateix de la Gran Bretanya de partits com el liberal, soci de govern del primer ministre, o el laborista, el majoritari a l'oposició, per haver deixat el seu país al marge del projecte europeu.

stats