12 descobriments científics que han marcat el 2011

La física ha marcat aquest any, però hi ha hagut troballes destacables en totes les disciplines

M. L. Ferrado / M. Bausells
4 min
A un pas de la        partícula de   Déu

BarcelonaEl 2011 ha estat marcat per la física. Al setembre, amb l'experiment OPERA els científics van detectar neutrins més ràpids que els fotons que qüestionaven un dels principis bàsics de la teoria de la relativitat: no hi ha res més ràpid que la llum. Però també hi ha hagut avenços mèdics importants, com els grans resultats de la primera vacuna contra la malària, amb un 50% de protecció en nens, o el transplantament de la primera tràquea artificial. I hem pogut conèixer millor com ens vam relacionar amb els nostres avantpassats, els Neandertals. Destaca la participació de científics catalans en dues d'aquestes recerques: la vacuna contra la malària i el projecte Microbioma per conèixer els bacteris que viuen i interactuen al nostre cos. Aquest és el llistat amb la nostra tria:

1. Física de partícules. Neutrins més ràpids que la llum

L'experiment OPERA, realitzat al Laboratori Europeu de Física de Partícules a Ginebra (CERN), obté resultats inesperats sobre la velocitat dels neutrins. Viatgen a una velocitat de 20 parts per milió més ràpida que els fotons, és a dir, que la llum. Això desmuntaria la teoria de la relativitat, segons la qual no hi ha res més ràpid que la llum. Abans de donar-ho per bo, la comunitat científica revisarà les dades i es replicarà l'experiment per veure si s'obtenen els mateixos resultats.

2. Sida. El tractament del VIH com a prevenció

Un assaig clínic ha demostrat que les persones infectades amb el virus tenen un 96% menys de probabilitats de transmetre'l a les seves parelles si prenen medicaments antiretrovirals. Els resultats han tancat un llarg debat i han donat impuls al ja important moviment en favor del tractament per a tots els pacients: "Un 52% dels que els necessiten immediatament, per a la seva pròpia salut, encara no hi té accés, i això són 7,6 milions de persones", segons Jon Cohen, periodista de Science. Aquesta revista ha triat aquesta troballa com la més important del 2011.

3. Missió Hayabusa. La nau ressorgeix i torna a casa triomfal

La nau japonesa Hayabusa va tornar a la Terra amb pols d'un asteroide de grans dimensions, després de superar dificultats tècniques que van estar a punt d'acabar amb el projecte. La pols de l'asteroide és la primera mostra directa d'un cos planetari en 35 anys.

4. Orígens humans. Molt influïts pels nostres avantpassats

Molts humans encara tenen variants d'ADN heretades d'humans arcaics, com els homes de Denisova, que van viure a l'Àsia fa entre 400.000 i 50.000 anys, dels Neandertals i altres ancestres de l'Àfrica encara no identificats. Ho va descobrir l'estudi del codi genètic tant d'humans actuals com d'avantpassats nostres.

5. Proteïna clau. Mapa d'una proteïna essencial per a la vida

Un grup d'investigadors al Japó van aconseguir una imatge clara de la proteïna que les plantes usen per desintegrar l'aigua en àtoms d'hidrogen i oxigen durant la fotosíntesi. S'anomena Photosystem II, i la seva estructura catalítica, essencial per a la vida al nostre planeta, pot ser clau per a una futura font d'energia neta.

6. Gasos del Big Bang. Gasos dels orígens de l'univers encara intactes

Des del telescopi Keck, a Hawaii, uns astrònoms van localitzar dos núvols d'hidrogen que sembla que han mantingut la seva química original durant dos mil milions d'anys, després del Big Bang. Altres científics van identificar una estrella desproveïda de metalls, tal com es creu que eren les primeres de l'univers, però formada molt més tard.

7. Conèixer el microbioma. Claus per comprendre la relació entre dieta i microbis

La recerca del munt de microbis que viuen al nostre intestí ha dut a demostrar que tots tenim un bacteri dominant al tracte digestiu: el Bacteroides , el Prevotella o el Ruminococcus . A més, un d'aquests prefereix una dieta alta en proteïnes, i un altre s'estima més els vegetals. Tot plegat permetrà entendre millor la interacció entre la dieta i els microbis en la nutrició. El projecte el coordina Francisco Guarner, investigador de l'hospital de Vall d'Hebron.

8. Vacuna de la malària. Un assaig clínic amb resultats esperançadors

La coneguda com a RTS,S, una vacuna contra la malària que enguany s'ha sotmès a un assaig clínic amb més de 15.400 nens i nenes africans, es troba en els darrers estadis experimentals, en fase III. Ha demostrat que la immunització redueix a la meitat el risc d'infecció en criatures d'entre cinc i disset mesos. És el major assaig mai realitzat amb un fàrmac d'aquest tipus. Pedro Alonso, al capdavant del CRESIB de l'hospital Clínic, lidera la recerca de la vacuna.

9. Sistemes solars estranys. Planetes amb òrbites inexplicables i altres rareses

S'han observat sistemes solars força diferents al nostre. L'observatori Kepler de la NASA va identificar un sistema d'estrelles amb planetes que orbitaven de maneres que els models d'avui no poden explicar. També s'ha trobat un gegant de gas atrapat en una òrbita estranya, o deu planetes que semblen flotar lliurement.

10. Zeolites de disseny. Alguns químics milloren un mineral molt útil

Les zeolites són uns minerals porosos que s'usen com a tamís molecular per convertir petroli en gasolina, purificar aigua, filtrar aire o produir detergents. Enguany, uns quants químics han dissenyat un grup de noves zeolites més barates, més primes i més ben equipades per produir molècules orgàniques més grans.

11. Ratolins rejovenits. Millor qualitat de vida, sense un tipus de cèl·lules

Les cèl·lules senescents són les que han parat de dividir-se. Un estudi en ratolins va revelar que si s'eliminaven s'endarreria l'inici de símptomes relacionats amb l'edat, com les cataractes o la feblesa dels músculs.

12. Trasplantament. Trasplantament d'una tràquea artificial per primer cop al món

Investigadors del Karolinska Institut de Suècia aconsegueixen, per primer cop al món, trasplantar una tràquea artificial a un home de 36 anys que patia càncer. Primer, han fet una estructura a mida amb plàstic i l'han poblat amb cèl·lules mare del propi pacient.

stats