SANITAT

L'any de la transformació del sistema sanitari

Catalunya ha passat la tisora a la sanitat per contenir el dèficit. La política d'austeritat i retallades, que ha generat neguit i protestes, ha estat el punt de partida per a la reforma del model i la introducció de noves taxes

Joan Serra
2 min
En els últims mesos han proliferat els missatges de protesta als centres de l'ICS, com aquest de l'Hospital de la Vall d'Hebron.

BarcelonaL'any 2011 ha estat marcat per les retallades a la sanitat catalana, una tisorada que ha estat el punt de partida de la transformació del model sanitari que es comença a divisar. El conseller de Salut, Boi Ruiz, va confeccionar un pressupost amb una reducció d'un 6% dels recursos en comparació als comptes del 2010. Tanmateix, com que en l'exercici anterior es van gastar 900 milions d'euros més dels pressupostos, la davallada aplicada aquest any ha estat del 10%. Ruiz, que va qualificar les xifres de "realistes", ha passat el ribot. Un any després, la polèmica no s'ha apaivagat.

Quiròfans tancats i més llistes d'espera

Sense recursos a la caixa, el departament de Salut ha contractat durant el 2011 menys activitat als centres sanitaris i els ha pagat menys pels serveis que han dispensat. Els hospitals, tan públics com concertats, han hagut de funcionar amb recursos limitats, fet que ha comportat tancaments de plantes i quiròfans per quadrar els números. Salut va admetre, amb xifres, que la retallada va fer créixer un 23% les llistes d'espera entre desembre i juny, unes dades que no incloïen l'impacte de la reducció de l'activitat registrat a l'estiu, especialment significatiu. Els professionals, però, van anar més enllà. Les juntes clíniques dels hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS) van apuntar un increment preocupant de les llistes d'espera de patologies no diferibles –com les intervencions oncològiques– mentre als hospitals concertats es pactaven reduccions de sous i s'aplicaven expedients de regulació d'ocupació (ERO) temporals, com el de Mútua Terrassa o el de Sant Pau.

La fragmentació de l'ICS

De forma paral·lela a la negociació amb els sindicats per arribar a un acord laboral –que no s'ha concretat–, el Govern ha plantejat el trossejament de l'Institut Català de la Salut (ICS). La conselleria busca noves fórmules de funcionament per a l'empresa pública, que agrupa vuit grans hospitals i 286 centres d'atenció primària (CAP). L'ICS es fragmentarà en una vintena de societats que disposaran de més autonomia i posarà en pràctica altres fórmules d'autogestió dels professionals, com cooperatives de metges que s'encarregaran de conduir serveis hospitalaris i ambulatoris. La mesura ha generat un degoteig de veus crítiques, que hi veuen l'amenaça de la privatització de la sanitat pública. En un escenari tan remogut, el sindicat de Metges de Catalunya va organitzar al novembre dues jornades de vaga, que van evidenciar el malestar acumulats pels facultatius, queixosos ara amb la nova reducció del pressupost per al 2012, del 4,8%.

Noves taxes

Després d'un exercici marcat per les retallades, la conselleria de Boi Ruiz va presentar el Pla de Salut 2011-15, un full de ruta que marca els eixos d'actuació en els propers anys. Salut planteja reformular el model assistencial per centrar l'atenció en els pacients crònics, fet que obligarà a millorar la capacitat resolutiva de l'atenció primària. Els metges de família assumiran la resolució de casos que es derivaven als especialistes. La conselleria també revisarà el terciarisme, per concentrar els procediments d’alta especialitizació en grans hospitals. Tanmateix, de forma paral·lela, el Govern ha introduït noves mesures. Els usuaris hauran de pagar a partir de la primavera del 2012 un euro per medicament prescrit, una mesura que de moment tindrà caràcter universal. Boi Ruiz també va plantejar la creació d'una pòlissa obligatòria a partir d'un determinat nivell de renda, possibilitat de la qual després es va desdir.

stats