Salvador Alemany: "Crec que els peatges es cobraran sempre"

Barcelona¿Que ens rescatin és un drama o part de la solució?

Rescatar és un genèric. El que caldrà avaluar és com es fa. Que els bancs puguin rebre ajuts en certes circumstàncies no és necessàriament negatiu. Si el país viu amb al·lèrgia al rescat, malament. Si hi ha un problema de liquiditat, cal resoldre'l. No fer-ho pot ser pitjor que resoldre'l, ens agradi més o menys.

¿És preferible una intervenció suau, pensada per a la banca?

No cal forçar les mateixes situacions a tots els països, perquè no són iguals. Seria una bona solució que els bancs que necessiten liquiditat poguessin obtenir fons europeus.

Les empreses pateixen l'impàs.

Sens dubte. Fins que no s'arregli el sistema financer les empreses no podran tenir una relació normal amb el sistema bancari. No totes les empreses tenen problemes, però la gran majoria de les pimes sí.

El govern Rajoy dóna confiança?

Dóna el missatge que fa el que pot. El govern central ha d'estar en condicions de llançar un missatge de confiança, però no ho té fàcil. L'empresariat creu que no s'hi pot fer gaire cosa més i això acaba sent un problema: cal un missatge de confiança.

Quants cops s'ha dit: sort que al final no sóc conseller d'Economia?

[Riu.] Tenim un gran conseller d'Economia. És evident que tenir càrrecs de responsabilitat avui no és agraït. Però em sento compromès, i quan te'n sents mires de trobar la manera d'ajudar. D'aquí ve el Carec [el consell assessor del Govern] per a tots els que en som part.

¿No li suposa cap incomoditat assessorar el Govern i presidir una gran empresa?

Què suggereix la pregunta? ¿Que hi ha gent que pugui pensar que aprofito la meva relació amb el Govern per a la meva empresa?

Que ho sembli. La dona del Cèsar...

D'acord. Jo prefereixo que no ho sembli. Però com que estic èticament i íntimament convençut que no hi ha res d'incompatible, no sorgirà cap problema. I la veritat sempre arriba. I si mai es planteja cap conflicte, l'afrontaré des de l'ètica i la tranquil·litat. Mai no trepitjaré una línia en què la deontologia de les dues coses no sigui compatible. El Carec està homologat. Vam estudiar la composició de consells similars a França, Austràlia, els EUA...

Però, per exemple, el Govern privatitzarà Tabasa. A Abertis li pot interessar. No hi ha gaires empreses més. No li farà cosa presentar-s'hi?

Aquest tipus de concurs és molt objectiu. Hi ha unes condicions que cal complir. Si Abertis s'hi presenta, compleix les condicions i fa la millor oferta, pot guanyar. No recomanaria a ningú que pensés en altres factors.

El Govern diu que se sent "a prop" dels que no paguen peatges. ¿És el millor discurs per a un govern?

No crec que aquest sigui el discurs del Govern, però crec que no és el millor discurs. D'altra banda, el greuge comparatiu d'un sistema que no és harmònic, que és el que dóna cobertura a la reclamació dels #novullpagar, no pot ser ignorat per cap polític. Els motius de la protesta es poden entendre, com els dels indignats del 15-M. Són maneres de mostrar el descontentament. Però els polítics saben que el camí per resoldre les coses no pot ser aquest. Si el #novullpagar s'admetés, derivaria cap a un trencament del sistema. En última instància, el Govern com a govern ha de fer complir la legalitat.

Com es pot resoldre el problema?

Amb actuacions puntuals en els punts més crítics i anant cap a una harmonització del sistema que acabi amb el sentiment de greuge comparatiu.

Harmonització és que no pagui ningú o que pagui tothom, però en realitat pagaria tothom, no?

Sí. Pagaria tothom, i ho faria de manera equitativa. Això vol dir que a les vies on avui es paga es podria pagar menys si a les vies on avui no es paga es pagués alguna cosa.

El govern espanyol comença a parlar de posar peatges a les autovies.

El govern espanyol va i ve, encara. No ha pres una decisió sobre aquesta qüestió. Fa aproximacions. Però crec que hi estem a punt. A Espanya i a Europa. Perquè estem ajustant en sanitat i educació, i això és molt pitjor des d'un punt de vista social que deixar d'oferir gratuïtat a vies de gran capacitat. Tot Europa està posant en marxa vies de gran capacitat tarificades, fins i tot allà on no n'hi havia. I els camions que passen per aquestes vies a Espanya no paguen i a fora sí.

Però l'argument no és només de greuge, sinó d'haver de pagar per autopistes sobradament amortitzades.

L'autopista inicial no té res a veure amb la que tenim ara. Una autopista comença amb una dimensió, una extensió, una tarifa, una capacitat en funció dels carrils. I amb el temps s'ha ampliat de dos a tres, a quatre carrils i s'ha allargat per arribar a més poblacions, s'han reduït tarifes, etc. Ho decideix l'administració, però hi inverteix el concessionari. A més, en els primers 15-18 anys d'una concessió, els inversors poden no rebre ni un cèntim de retorn.

Tinc 46 anys. Així, moriré pagant?

Estic convençut que els peatges es cobraran sempre, sigui qui sigui qui gestioni la concessió. Bé, sempre que decidim que els pressupostos públics els preferim invertir en educació, sanitat, pensions, i no en la gratuïtat de les autopistes. Mirem com estan ara els fons públics i decidim. Això ha generalitzat el pagament per ús a quasi tot el món.

¿Abertis salvarà les autopistes radials fallides de Madrid?

No es podia relacionar Abertis amb una operació d'allargament de les seves concessions per rescatar concessions fallides, i no es pot dir que Abertis es quedarà aquestes concessionàries siguin rendibles o no. Els accionistes ens demandarien! Però evidentment, si l'administració ens crida per estudiar solucions a un problema, parlarem. Creiem en el diàleg, però no som necessàriament la solució a les radials.

I no en trauran benefici?

L'administració té els seus propis recursos per trobar una solució. En una situació similar, al seu dia va constituir l'Empresa Nacional de Autopistas, que després es va privatitzar. I ara, insisteixo, podria harmonitzar el sistema, posar tarifes al conjunt de les autovies. Tindria fons suficients per deixar en anècdota el problema d'aquestes autopistes en dificultats.

Rajoy ha enterrat la gestió autònoma del Prat. Anem enrere.

El govern central ho ha aturat per estudiar-ho. Vol resoldre la privatització d'un tant per cent d'Aena i, en les circumstàncies actuals, hi ha dubtes raonables que això ara sigui possible. Si entren inversors amb molts diners, ho faran. Ja ho veurem.

Encara confia a gestionar el Prat!

No abandonarem mai cap projecte en el qual creiem. Si un projecte té sentit industrial no l'oblidarem. Però cal paciència. La fusió amb Autostrade no va poder sortir. Però tenia sentit. Si tornés a plantejar-se, ho tornaríem a estudiar. Penso que el govern espanyol acabarà entenent que faria més caixa concessionant alguns aeroports que venent Aena.

Abans, quan venia el cap del govern espanyol, l'empresariat català ho reivindicava. Ara, ni piu.

La gent reacciona no tan sols en funció de la necessitat, sinó en funció de la probabilitat que veu d'una solució immediata. I ara no es veu una solució immediata. Insisteixo, paciència. La gestió del Prat tornarà a posar-se damunt la taula. De moment, Barcelona ha pujat en trànsit i en connectivitat malgrat la caiguda de Spanair. I també és cert que Aena treballa per millorar la connectivitat internacional de Barcelona. I això no es pot ignorar.

Mas va dir al Parlament que la Hisenda pròpia és "irrenunciable". L'empresariat la vol sí o sí?

El president ha dit que vol aconseguir l'anomenat pacte fiscal. Penso que ara el Govern treballa en l'opció que creu i no en alternatives. En les jornades del Cercle a Sitges, l'empresariat va mostrar l'acord amb el president en aquest punt.

¿Està d'acord amb el president del Cercle, Josep Piqué, quan demana a Rajoy i també a Mas moderació i flexibilitat sobre el pacte fiscal?

En la qüestió en què hi ha un gran acord és que cal avançar cap a un objectiu i que cal obtenir-lo a través de consensos i de flexibilitat. Entenc que el pacte fiscal no és una demanda absurda, és assumible per l'Estat i seria positiu per a tothom.

¿El debat sobre el pacte fiscal distreu dels esforços sobre la crisi?

Crec que resoldre de manera intel·ligent el debat del pacte fiscal, donant més responsabilitat a les autonomies que ho vulguin, ajudaria a afrontar la crisi amb més garanties.

Per què creu que els empresaris no són referents a la societat?

Tots tenim una responsabilitat. L'empresari que es deixa la pell al seu negoci amb 30 treballadors no té temps per ser referent, i a més vol un perfil baix. També pregunti's si els mitjans faciliten el flux d'informació necessària sobre la funció empresarial, perquè el jovent pensi a fer-se empresari, a assumir riscos, i no a ser funcionari.

Tampoc els han fet cap favor molts empresaris, de Gonzalo Pascual a Enrique Bañuelos...

Per què són aquests els que desperten l'interès informatiu?

¿La factura de la crisi s'està pagant de manera equilibrada?

No. La crisi l'està pagant sobretot la part més feble de la societat.

Potser l'opulència que envolta els grans empresaris els allunya de la resta de la societat.

A vegades veiem les cúpules de les grans companyies envoltades d'opulència i se'ns fa complicat fer-ne un referent. Els escàndols econòmics i financers perjudiquen la imatge de l'economia i del món empresarial. Però no haurien de ser aquests els nostres referents.