Kilian Jornet: "És una temporada increïble, no la podré millorar"

Què és el que et va fer decidir per aquest esport?

Va ser una cosa bastant natural, però amb la meva germana sempre diem que no vam tenir cap més opció. De petits, vam viure al refugi del cap del Rec i allà, quan tornaves de l'escola, sortir a jugar volia dir sortir a la muntanya, amb els esquís... La muntanya era el nostre terreny de joc. Estàvem millor a dalt d'un arbre que al mig del carrer.

Ets conscient de tot el que estàs aconseguint?

Sóc conscient que m'ho estic passant bé i que s'estan aconseguint coses. Però crec que mai s'ha de mirar el passat. Sí que és important aconseguir coses, però el més important és passar-t'ho bé. Que es gaudeixi durant la preparació i durant la cursa és el més important.

Parlaves de mirar endavant. Ara el pròxim repte és l'última prova del campionat del món d'esquí.

Ens queda poc. Per a mi la temporada d'esquí ha estat increïble, havent aconseguit les dues curses del campionat del món, la Pierra Menta i estar lluitant per la Copa del Món... Estar sempre al davant ha fet que aquest any sigui impressionant. Ja tinc ganes de marxar cap a Polònia!

De fet, sent quart ja ets campió.

Hem d'anar amb compte, ja que són curses molt curtes i és fàcil que, si tens un problema, aviat te'n vagis enrere. Depenc de mi mateix, però tinc la por de saber que tot ha d'anar molt fi per aconseguir-ho.

Parlaves de la gran temporada que havies fet. T'has penjat dos ors al Mundial. Te'ls esperaves?

Sí que hi penses, i és l'objectiu, però el fet d'arribar allà i veure que s'havia fet possible va ser molt especial. La individual em va fer molta il·lusió, ja que va ser una cursa lluitada fins a l'últim moment.

Aquesta és una temporada millorable? Repetible? Com la defineixes?

És una temporada increïble, no crec que la pugui millorar perquè tots els resultats han estat molt bons. Ara... Repetir-la? Serà molt difícil, però els reptes hi són per superar-los. Sempre hi ha altres coses: altres curses, altres llocs on competir...

Quan durant la cursa les cames no et donen més de si, en què penses?

T'intentes motivar per seguir, intentes enganyar la ment. Ella et diu que abandonis, però tu hi has de posar motivacions petites, com pensar que queda poquíssim per arribar al següent control. De vegades, el paisatge sol et motiva, però d'altres els teus ulls no són capaços de veure el que els envolta i has de buscar dins teu la motivació.

Al llibre que has escrit, Córrer o morir , dius que fas col·lecció de pedres dels cims. Les tens comptades?

No, però era una cosa que ja feia de petit, quan els meus pares, per motivar-nos a mi i a la meva germana ens deien que guardéssim una pedra del cim com a record. La meva entrenadora, quan va pujar a l'Everest, també me'n va portar una! Jo, per exemple, a les curses, dono més importància al dorsal que no pas al trofeu, perquè el dorsal pateix amb tu durant tota la cursa i el trofeu només significa que has guanyat.

Et queda algun cim que vulguis pujar?

Cims me'n queden molts, fins i tot al costat de casa! El que és important és conèixer nous llocs. La muntanya és molt més àmplia que el recorregut que fas a la cursa, i tot just la vall del costat pot ser igual o més maca.