SANT JORDI 2017

Suspès en literatura

Els mestres reben poca formació literària i els professors, poca didàctica

Elisabet Escriche
4 min
Un dels professors donant la paraula a un dels alumnes de l'Institut Comte de Rius de Tarragona.

BarcelonaLa Canela Jauregui, de 23 anys, va acabar el grau d’educació infantil a la Universitat de Barcelona l’any passat. Durant els quatre anys de carrera va estudiar literatura només en dues assignatures: didàctica de la literatura infantil a tercer i contes i poemes de la literatura hispànica per a infants a quart. La primera era obligatòria i la segona la va escollir. Totes dues duraven un semestre i les feia un cop per setmana. “Els coneixements que vaig rebre van ser molt superficials”, assegura. Per a aquesta mestra acabada de graduar, la més útil va ser la de didàctica, en què el professor els va donar unes pautes per saber quins llibres són adequats i quins no en el cicle d’educació infantil. “De coneixements literaris vam tocar molt poca cosa. Si volies aprofundir-hi ho havies de fer pel teu compte”, deixa clar.

La Canela reconeix que mai ha sigut una gran lectora; de fet, l’interès se li està despertant ara. “Amb la formació que he rebut considero que no estic preparada per ensenyar hàbits lectors als infants”, admet. La jove va més enllà i afirma que la carrera té moltes mancances: “No està ben enfocada perquè surtin bons mestres”.

El cas de la Canela és generalitzat. Els futurs mestres, durant el grau, només reben formació en literatura infantil i juvenil dins d’assignatures troncals (set sessions obligatòries) i, en algunes universitats, poden ampliar-la amb optatives específiques. En aquestes últimes, la UAB o la UB, inclouen formació sobre biblioteques escolars. Un cop acaben la carrera, si els graduats volen ampliar els seus coneixements han de fer màsters específics, que també estan oberts al professorat de secundària, com el de Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura, que imparteixen conjuntament la UAB i la UB, o el de Llibres i Literatura Infantil i Juvenil de la UAB.

“Se’ns demana que formem nens lectors en una societat que no ho és”

“Insuficient i ridícula”

Com la Canela, els docents de literatura coincideixen que els coneixements que reben els futurs mestres en literatura són “insuficients i ridículs”. És el cas de la Mireia Manresa, professora de secundària i del grau de mestre de la UAB, i Ana María Margallo, coordinadora del màster de formació del professorat de secundària a l’Autònoma i membre del grup Gretel, dedicat a la recerca en literatura infantil i juvenil. “Amb aquesta formació no se’ls pot donar una base sòlida”, assegura Manresa. Per aconseguir-la calen hores -segons les docents- per donar, d’una banda, una formació literària general a un alumnat que arriba de batxillerat amb moltes mancances en aquest àmbit i, de l’altra, per oferir un ensenyament en didàctica de la literatura per saber com formar lectors i aprofundir en els llibres. “En la part troncal, per exemple, no hi ha temps d’analitzar textos ni de fer converses literàries tal com ells haurien de fer amb els nens quan siguin a l’aula”, diu Manresa.

La realitat -explica Margallo- és que la formació s’acaba centrant a ensenyar quines lectures hi ha per als nens per despertar el seu hàbit lector -àlbums il·lustrats, poesia o novel·les- i a donar alguna pinzellada sobre com dinamitzar l’espai de la biblioteca o com acompanyar l’infant amb les lectures més difícils perquè pugui entendre-les. A aquesta escassa formació, s’hi ha de sumar, segons Margallo, que en les didàctiques de la llengua i la literatura es destina la majoria del temps a la primera. “La literatura, doncs, encara queda més reduïda”.

¿I la formació que reben els professors de literatura de secundària és més adequada? Pràcticament tots venen d’estudiar filologies i per exercir de docents han de fer el màster de formació del professorat. “Els coneixements literaris i de funcionament de textos que tenen són més sòlids, però fallen en la part didàctica, en com ensenyar la matèria”, apunta Manresa. Aquesta part s’estudia en el màster de “forma breu” i “poc continuada”. L’altra gran carència -afegeix Margallo- és que no tenen coneixements de literatura infantil i juvenil i, per tant, la transició literària dels nens de primària a secundària acaba sent molt brusca. “El resultat de tot plegat és que els alumnes de primària no assoleixen hàbits lectors i quan arriben a secundària despenjats de la lectura volem que llegeixin obres massa complexes per als coneixements que tenen”, concreta.

Al marge de les mancances en formació, la literatura també és menyspreada a l’aula. Des d’aquest curs s’ha reduït en una hora el temps que s’hi dedica a batxillerat (s’ha restat mitja hora a la literatura catalana i mitja a la castellana, i ara només es fan dues hores a la setmana de cada llengua compartides amb la matèria lingüística). El col·lectiu Pere Quart, format per 16 professors de literatura de secundària i universitat, lluita per situar la matèria en el lloc que es mereix. De moment ha aconseguit més de 3.000 signatures a la plataforma Change.org i ja s’ha reunit en dues ocasions amb Ensenyament perquè es torni a recuperar aquesta hora. “L’únic que hem obtingut és silenci administratiu”, explica un dels seus portaveus, Joan Martori.

“El departament també es va comprometre que el primer de batxillerat se centraria en la literatura, però a la pràctica no es fa perquè les proves de selectivitat tenen una orientació lingüística i això fa que el professorat deixi en un segon terme el contingut literari”. Tot i així, el col·lectiu confia que en les instruccions del curs següent que el departament ha de fer públiques entre maig i juny s’incloguin, de nou, els 60 minuts.

Però per la seva banda, Ensenyament defensa que la formació que reben els futurs mestres en aquest àmbit a la universitat és “suficient” per als coneixements que han d’impartir. “En un grau bàsic és impossible que es destini la mateixa formació a totes les matèries”, matisa Mònica Pereña, subdirectora general de Llengua i Plurilingüisme.

stats