La tecnologia arriba cada vegada més lluny per acostar-se al nostre cos

Fa 50 anys vam conquerir la Lluna amb una màquina menys potent que el nostre smartphone. Perquè ens en fem una idea, els dos ordinadors de bord de l’Apol·lo XI d’aquell 1969 tenien tanta memòria com un Commodore 64 del 1982, un dels primers ordinadors personals que es van comercialitzar, o vuit vegades menys memòria que un dels grans computadors d’aquells anys, l’IBM XT. I el gran salt: gairebé qualsevol smartphone que vegem pel carrer té unes 400.000 vegades més memòria que aquells dos ordinadors de bord.

Per tant, és ben oportú que ens preguntem fins on ens portarà aquest petit però tan potent dispositiu tecnològic, si fa mig segle una tecnologia tan rudimentària ens va portar a més de 380.000 quilòmetres de distància. I és probable que la resposta l’entenguem gairebé com una paradoxa, perquè la tecnologia arriba cada vegada més lluny, però per acostar-se cada vegada més al nostre cos. Almenys la tecnologia d’utilització personal.

I és que l’smartphone s’ha convertit pràcticament en una extensió del nostre propi cos. El dispositiu i les diverses aplicacions amb què es treballa han passat de servir per connectar-nos al món i a les xarxes socials a ser necessàries per a diverses tasques quotidianes i professionals i, en un gir inesperat de la història, fins i tot –i a vegades– per desconnectar. El tenim per fer-ho tot.

L’estem començant a fer servir per pagar qualsevol servei, per trobar lloc per aparcar el cotxe, per marcar-nos una ruta i no perdre’ns allà on siguem –i encara que no hi haguem estat mai–, per controlar i gestionar les nostres finances, per millorar les nostres experiències culturals i turístiques, per salvar barreres idiomàtiques amb traduccions instantànies...

Però també per controlar la nostra salut bàsica, per gestionar el rendiment de la nostra estona d’exercici físic o del nostre descans... Fins i tot per guanyar eficiència amb la nevera de casa i els aliments que hi tenim, o per conèixer la traçabilitat i la qualitat dels productes alimentaris que adquirim! O certificar la nostra identitat a casa, el cotxe, la feina...

Tot plegat només en relació a les capacitats tecnològiques dins de l’smartphone, perquè arribarà un moment que realment el que comptarà serà l’aplicació, no l’eina, i aquesta aplicació o dispositiu el trobaràs a... les ulleres, a la roba, en un xip implantat...

Perquè en la cursa per millorar la vida de les persones tota tecnologia està destinada a deixar obsoleta l’anterior i a ser deixada per obsoleta per la següent. I en el món digital això és exponencial. Per això, entitats com CaixaBank inverteixen en innovació digital, per contribuir al benestar financer de les persones.