La ultradreta dicta l'agenda d'una europa amb por
El populisme decideix la sort política de França i Holanda
BarcelonaNicolas Sarkozy intenta atreure’s els més de sis milions de vots que la ultradretana Marine Le Pen va obtenir a la primera volta de les presidencials franceses. A Holanda, l’extrema dreta de Geert Wilders, tercera força al Parlament, ha provocat una crisi de govern en retirar el seu suport parlamentari a la coalició de liberals i democristians. L’home que es va plantar davant de l’ambaixada grega a Amsterdam amb una reproducció d’un dracma d’un metre i mig per convidar Atenes a sortir de l’euro, ha portat Holanda a les eleccions anticipades, que se celebraran el 12 de setembre. El 6 de maig les urnes parlaran a Grècia i sabrem si els neonazis d’Alba Daurada superen la barrera del 3% per entrar al parlament més tocat per l’Europa de l’austeritat.
La por a la crisi i la resposta de Brussel·les, que qüestiona la sobirania de cada estat en temes que afecten directament la ciutadania, són un terreny abonat per a l’auge de la xenofòbia i l’ultranacionalisme. Sobre aquests dos eixos la ultradreta europea ha construït el seu discurs des de finals dels anys noranta i construït un mapa europeu tenyit cada vegada més d'un blau fosc.
Podeu llegir l'article sencer a l'ARA PREMIUM acompanyat d'un reportatge del 'The New York Times' sobre l'auge d'un partit neonazi a Grècia.
