“Hem reforçat els projectes internacionals i n’hem afegit de nous”

Entrevista a Eduard Ramírez, degà de la Facultat d’educació 

Aquest ha estat el primer curs del teu deganat. Com has assumit el repte?

Les estades de recerca en universitats d’Anglaterra i Finlàndia, que vaig realitzar durant els dos darrers anys, han estat la clau per plantejar la continuació en el lideratge d’una de les facultats de més pes a la UVic. És un repte que assumeixo amb molt de respecte, però també amb la il·lusió i energia de poder transferir aspectes de millora, fruit de la mirada internacional centrada en la vessant educativa de la formació universitària.

Aquest curs desenes d’estudiants accediran als graus de Mestre de la UVic. Què farà especials aquests educadors?

La formació que rebran a la Facultat posa molt d’èmfasi en les competències professionals. La vinculació entre teoria i pràctica que comporta la vertebració amb el territori permet aquesta formació amb una mirada molt pràctica i aplicada en el seu procés de formació. I això és gràcies als projectes que permeten vincular directament assignatures del Grau amb les escoles. En dues o tres assignatures de primer curs, la teoria es treballa a la Universitat i s’alterna amb una estada a les escoles. Així veuen el contingut tant des del punt de vista teòric com des del punt de vista pràctic. Aquest és el programa en Mentoratge i Identitat Docent que es posa en funcionament el curs que ve i que permet convertir en mentors els actuals tutors de centres, i que poden acompanyar millor els nostres estudiants gràcies als seminaris que reben a la Universitat. Mestres i professors coincideixen en aquests seminaris per discutir sobre el perfil, la identitat docent o les competències professionals. Aquest és sens dubte uns dels valors que donem a la formació dels estudiants, una visió pràctica i aplicada.

La Facultat també té prestigi en recerca educativa.

Pel que fa a la recerca, d’entrada tenim clar que s’han de reforçar les iniciatives dels diferents grups vinculats a la Facultat, però també hem estudiat la manera de revertir a la facultat allò en què tenim expertesa i per la qual se’ns reconeix arreu. Parlem, per exemple, de formació del professorat en Aprenentatge Cooperatiu i en Avaluació Formativa. És una forma clara de revertir la pròpia recerca en la millora de la qualitat docent. Cal destacar que som punters en inclusió, en escola i entorn ; molts dels projectes que s’estan fent estan estretament vinculats amb el territori, com el projecte sobre Coherència i continuïtat a l’etapa 0-6 anys a la ciutat de Vic o el mateix programa en Mentoratge i Identitat Docent.

Quins altres aspectes diferencials destacaries?

Hem fet una reorganització radical dels espais, entorns i processos d’aprenentatge totalment coherent amb el model formatiu propi. Uns espais que també suposen un increment i una millor optimització dels entorns d’aprenentatge, i una generació d’àmbits específics anomenats laboratoris de formació com l’Aula Montessori, el laboratori d’Educació Infantil o l’Aula d’Educació Visual i Plàstica.

Els graus de Mestre de la UVic sempre han posat l’accent en els valors humanistes.

Heretem l’essència d’aquells que, fa 40 anys, van creure fermament en la necessitat d’apostar per un model innovador i de referència en la formació de mestres en català. Seguint aquella trajectòria, i atenent les necessitats actuals, oferim un doble grau d’infantil i primària que capacita per ensenyar anglès i impartir assignatures en anglès (AICLE).

Quins destins i projectes internacionals ofereix la UVic als estudiants de la Facultat?

Tenint en compte l’efervescència que hi ha en innovació educativa hem reforçat aquells projectes internacionals que fa temps que acompanyen els estudiants dels diferents graus i n’hi hem afegit de nous, amb projectes en països ben diversos com Guatemala, Anglaterra, el Nepal, el Marroc, Gàmbia, el Senegal, Finlàndia o el centre d’Itàlia. Tots ells ens aporten trets diferencials als graus, possibiliten als estudiants un creixement personal per conèixer i comparar el que succeeix arreu del món amb els aprenentatges del nostre dia a dia a les aules. Permeten atendre de forma paral·lela la formació de l’estudiant i el seu projecte personal. Si algú té més interès en un projecte de caràcter social, l’hi podem oferir, i si algú té més interès en un projecte de caire educatiu, també. Si la mirada és més a Finlàndia, ho entenem, i si es vol una cosa més social o cooperativa, doncs tenim projectes molt potents en aquesta línia. Qualsevol estudiant de grau pot participar-hi.

Les Proves d’Aptirud Personal (PAP) volen apujar la qualitat de la professió de mestre?

L’estudiant de Mestre sap que aquestes proves són les cartes que ha de jugar, es tracta d’una persona vocacional i que té consciència que per ser mestre s’ha de preparar, té clar que vol formar part d’un conjunt de professionals que tenen prestigi social. El mestre ja en té, de prestigi, tots els pares i mares s’interessen per quin mestre els tocarà als seus fills, però a nivell universitari estava una mica per sota. L’adaptació de la diplomatura a grau ja va ser un pas, i ara s’han afegit unes proves d’accés que identifiquen aquest grup que es prepara. A Finlàndia l’accés és encara molt més restrictiu que aquí. Això t’obliga a preparar-te, i això és el que canvia.

Quin paper han de tenir els mestres del futur?

Les PAP permeten seleccionar i identificar el talent, i un cop el tens pots seleccionar molt millor les competències professionals i el perfil que necessita la societat. Podem treballar molt millor perquè ja hi ha aquesta consciència de voler influir positivament en la societat. Ells estan en contacte amb els futurs ciutadans, els estan preparant. El sol fet que pensin que tenen una responsabilitat molt alta envers aquests ciutadans i la societat ja ens permet veure com han de ser els mestres del futur.

Més continguts de