El model de formació transforma la universitat

El sistema universitari es troba immers en una situació de canvi i transformació constants pel sorgiment de noves formes d’aprendre i de generar coneixement, a causa també del nou perfil d’estudiants i d’una major diversificació de propostes formatives: des de la formació de graus, màsters i doctorat fins als cicles formatius i la formació continuada. La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha assumit el repte i l’ha convertit en una oportunitat per donar una resposta adequada a les noves demandes formatives a través de tres eixos fonamentals: posant l’estudiant al centre de l’acció formativa, buscant unes bases metodològiques innovadores per millorar els processos d’aprenentatge i organitzant els seus espais, d’acord amb el model formatiu.

L’estudiant al centre de l’acció formativa

El primer eix respon a l’aposta clara per la innovació i la transformació pedagògiques. Aquest model es basa en cinc principis generals que orienten l’estil i la pràctica docents: l’estudiant com a centre i actor del seu aprenentatge; un professorat excel·lent en docència, rigorós i compromès; unes relacions personals basades en el diàleg i la voluntat educativa; la valoració del coneixement, l’esforç, el treball personal i en equip i, finalment, posar literalment tota la institució al servei de l’aprenentatge dels estudiants. Tal com ho expressa Olga Pedragosa, adjunta per a Afers Acadèmics de la UVic-UCC, “s’entén que l’estudiant és el motor i el responsable últim del seu aprenentatge i per tant ha de comptar amb l’acompanyament i suport de l’equip docent i del conjunt del personal i els serveis de la universitat durant tot el procés de formació”.

Unes bases metodològiques innovadores per millorar els processos d’aprenentatge

El segon eix formatiu es basa en la concreció del model pedagògic, que va suposar l’assentament d’unes bases metodològiques innovadores que estructuren l’organització de l’aula i dels processos d’aprenentatge. En aquest sentit, s’ha fet una aposta clara per l’ús d’un ampli ventall de metodologies que permeten una aproximació al coneixement més competencial i aplicada, molt més significativa i participativa per part de l’estudiant i, en definitiva, molt més integradora del conjunt d’habilitats i sabers propis que configuren l’exercici professional. En són exemples l’aprenentatge basat en problemes, l’aprenentatge basat en la simulació, el desenvolupament de projectes, la resolució de casos pràctics, l’anàlisi i seguiment de casos o l’aprenentatge cooperatiu. Sense oblidar que aquesta activitat docent i aquesta manera d’aprendre s’ha de vertebrar d’una manera clara a partir de l’exercici professional i de les noves necessitats de la societat. En aquest sentit, prenen especial interès totes les activitats pràctiques que els estudiants també desenvolupen en contacte directe amb empreses i institucions del sector, així com les diferents estades en períodes de pràctiques (d’àmbits nacionals, estatals, internacionals, curriculars, extracurriculars...) que l’estudiant té l’oportunitat de dur a terme en el marc de la seva formació universitària.

L’organització d’espais d’acord amb el model de formació

El tercer eix d’aquesta transformació formativa ha estat una reorganització radical dels espais, entorns i processos d’aprenentatge totalment coherent amb el propi model formatiu. Segons Olga Pedragosa, “repensar el què i el com dels processos formatius implica també qüestionar-se l’on es porten a terme”. És per això que pren un sentit especial la reorganització dels espais docents per orientar-los cap a aquest model, en el qual, explica Pedragosa, “l’acció formativa es dona en un conjunt d’escenaris i espais molt diversificats que trenquen l’homogeneïtzació que, tradicionalment, ha marcat l’ensenyament universitari”.

En aquest sentit, l’adjunta per a Afers Acadèmics de la UVic-UCC explica: “Ara tenim espais de treball dels estudiants amb professorat i sense, espais de creativitat o de discussió, de creació de projectes o de simulació, dins i fora de la universitat. Es tracta d’entorns oberts a les noves formes de generació de coneixement que tanquen el cercle d’un aprenentatge en què es dona amb constant interacció i connexió amb el món i les persones que ens envolten”.