La simulació: el pont entre l’aula i la pràctica clínica real

El laboratori de simulació d’alta fidelitat de la UVic permet a les futures generacions d’infermeres i infermers fer pràctiques en un entorn segur, amb un alt grau de realisme

L’ús de la simulació clínica com a mètode d’ensenyament-aprenentatge ha suposat un gir important com a estratègia pedagògica en la formació dels graus en Ciències de la Salut. Aquest mètode permet als estudiants enfortir i desenvolupar habilitats tècniques i no tècniques necessàries per atendre les persones sense posar en risc la seva seguretat i, a més, els ajuda a adquirir confiança en la realització de cures i procediments en un entorn segur i amb un alt grau de realisme.

Amb l’entrada en vigor de l’Espai Europeu d’Educació Superior, la UVic va fer una aposta decidida cap a la incorporació en els seus plans d’estudi de la simulació d’alta fidelitat com a metodologia d’aprenentatge. En el cas d’Infermeria, per exemple, això ha comportat un canvi organitzatiu que ha comportat la remodelació d’algunes assignatures del pla d’estudis i la reforma espais i equipaments per adequar-los a les noves necessitats.

La remodelació d’espais va suposar la incorporació de noves tecnologies com la realitat virtual i d’un robot que permet generar escenaris de simulació d’alta fidelitat i que respon fisiològicament a diferents situacions prèviament programades. El disseny dels escenaris implica crear un arbre de decisions que preveu les possibles actuacions dels estudiants i les respostes corresponents. A més, l’equipament dels espais permet l’actuació i interacció en temps real en diferents aules, així com poder visionar la sessió gravada en vídeo per a les posteriors anàlisis i reflexions -l’anomenat debriefing - sobre els encerts i els aspectes de millora.

En aquest sentit, la UVic ampliarà les instal·lacions de simulació d’alta fidelitat aquest setembre amb un segon laboratori equipat amb l’última tecnologia d’alta fidelitat. També adequarà l’espai d’atenció primària per disposar d’un nou espai amb càmeres de gravació per treballar habilitats no tècniques des de la simulació de fidelitat mitjana.

Un pont entre l’aula i l’experiència real

L’aprenentatge per simulació a través d’escenaris clínics de simulació és el pont entre allò que s’aprèn a l’aula i l’experiència clínica real. Dit d’una altra manera, és l’oportunitat que té el sector professional de la salut de posar en pràctica els coneixements adquirits sense risc per a les persones. Amb això s’aconsegueix millorar el nivell de confiança en el procés de presa de decisions, la comunicació amb l’equip i, el que és més important, aprendre dels errors sense patir les conseqüències greus d’equivocar-se en pràctiques reals. Segons afirma Xavier Palomar, que juntament amb Montserrat Faro és el responsable de la implantació de la simulació als estudis del grau d’Infermeria de la UVic, “l’objectiu de la simulació és formatiu, més que no pas avaluador, ja que volem que l’estudiant prengui consciència de com actuar davant d’un pacient i que tingui en compte les coses a millorar”.

Dominar la pressió per evitar errors

A més d’ensenyar múltiples objectius docents en un entorn clínic realista, l’experiència clínica simulada també permet reproduir ambients de treball amb diferents graus de complexitat i conèixer de primera mà la pressió que comporta la pràctica professional real, que tan sovint pot conduir a cometre errors. Les pràctiques al laboratori de simulació ajuden a aprendre de les pròpies equivocacions sense risc per al pacient, gràcies al fet que es poden reproduir els processos tantes vegades com sigui necessari fins a dominar-los amb seguretat. “Una de les principals virtuts és que es poden dur a terme tècniques poc freqüents o fins i tot crítiques, com ara una anafilaxi o una parada cardiorespiratòria, que permeten posar l’estudiant en una situació límit i així entrenar els processos de presa de decisions i la seva priorització”, explica Montserrat Faro. Gràcies a la discussió i reflexió de la pràctica del laboratori, l’estudiant podrà millorar la seva actuació i guanyar esperit crític.

“He après quines són les meves capacitats i limitacions"

Ariadna Garcia està a punt d’acabar el grau d’Infermeria i en els darrers tres cursos haurà pogut portar a terme 12 casos simulats. “Per a mi, la simulació és clau perquè m’ha permès integrar els conceptes apresos i posar-los en pràctica, a més de tenir més confiança en mi mateixa, aprendre a treballar en equip, coordinar, delegar, compartir tasques amb els companys i conèixer quines són les meves capacitats i limitacions”, afirma. També assenyala que gràcies al fet d’haver viscut situacions de crisi simulades ha après que cal agafar-se cinc segons per respirar i mirar què està passant al voltant per poder prendre la millor decisió. Al mateix temps, haurà practicat com tractar les persones amb respecte i humanitat. En una enquesta de satisfacció realitzada l’any 2015 a 238 estudiants d’Infermeria de la UVic, el 97% es mostraven molt d’acord que la simulació era un mètode útil per aprendre, mentre que el 88,7% creien que la simulació havia millorat la seva competència clínica. El 92% dels enquestats afirmaven haver millorat la seva capacitat de raonament crític i de presa de decisions.

Més continguts de

El + vist

El + comentat