LLIGA DE CAMPIONS

Anàlisi dels tres rivals del Barça a la Champions: PSG, Ajax i APOEL

L'equip blaugrana topa de nou amb el PSG i l'Ajax d'Amsterdam

El PSG és el principal rival del Barça per ser campió d'aquest grup. L'equip de Laurent Blanc no ha començat bé la temporada, amb dos empats fora de casa (Reims i el modest Evian), però hauria de guanyar de nou la lliga francesa.

El president del PSG, Nasser al-Khelaifi, té la base d'operacions a l'exclusiu Hotel Park Hyatt, just al costat de la famosa plaça Vendôme de París. Amb 39 anys, aquest extenista és l'encarregat de dirigir el club francès, que oficialment és propietat de Qatar Sports Investments, una empresa que a la vegada pertany a la família reial de Qatar. En menys de dos anys el PSG ha passat d'estar a punt de fer fallida econòmica a liderar la lliga francesa. I ho ha fet gastant més de 200 milions d'euros en jugadors com Ibrahimovic, Beckham, Lavezzi i Pastore. Aquesta temporada però, la UEFA els ha sancionat amb una limitació de fitxar jugadors. Malgrat tot, han arribat el central brasiler David Luiz, per jugar al costat del seu company de selecció Thiago Silva, i el bon lateral ivorià Aurier. 

L'origen de l'operació de compra del PSG és una reunió del 23 de novembre del 2010 al Palau de l'Elisi amb el llavors president francès, Nicolas Sarkozy; el príncep Tamin bin Hamad al-Thani, i el president de la UEFA, Michel Platini. Sarkozy va proposar a Al-Thani invertir en el PSG, llavors en crisi, i Al-Thani va demanar el suport de Platini en la cursa per organitzar el Mundial del 2022. Platini, que inicialment donava suport a la proposta dels Estats Units, va votar a favor de la candidatura de Qatar. I aquest estat va comprar el PSG, com volia Sarkozy, l'estiu del 2011. Poc després, el fill de Platini, advocat, era contractat per Qatar Sports Investments.

Ancelotti va ser el primer tècnic del projecte. Ara, Laurent Blanc intenta gestionar un grup ple de talent, amb Zlatan Ibrahimovic de bandera. El suec lidera un atac amb grans companys de joc: Lavezzi, Cavani, Pastore o Lucas Moura. Ara fa dues temporades els dos equips ja van jugar un bonic duel als quarts de final, amb empat a terres franceses i partit heroic de Messi a la tornada. El PSG somia en poder marcar territori a la Champions, però de moment, no ha aconseguit arribar a les semifinals de la competició.

Blanc aposta per un 4-3-3 en que Ibra ataca pel mig. Maxwell i Aurier ocupen les bandes, David Luiz i Thiago Silva defensen i el porter és el sard Sirigu. Al centre del camp, Motta passa l'escombra, Matuidi posa energia i l'italià Verratti, el toc. Lavezzi i Cavani solen atacar al costat d'Ibrahimovic, amb Pastore o Moura a la banqueta.

L'Ajax d'Amsterdam

L'Ajax ja va derrotar la darrera temporada el Barça, a Amsterdam, en un partit en que Frank De Boer va demostrar que lidera una revolució per recuperar el joc ofensiu i alegre de l'escola holandesa. Després de veure com altres clubs del país jugaven millor, l'Ajax va confiar en gent de la casa com De Boer o Van der Saar per recuperar sensacions. Ara s'ha guanyat la lliga tres cops i aquest estiu s'ha aconseguit, de moment, retenir bons jugadors que han agradat a mundial, com el porter Cillessen o Blind.

El conjunt holandès és capaç de desplegar un futbol vistós. L'Ajax aposta per un joc associatiu sent fidel al 4-3-3 amb Cillessen, el titular de la selecció, a la porteria. Van Rhijn, Boilesen, Veltman i Moisander, internacionals, juguen a una defensa amb toc i elegància. En atac, Blind trenca per la banda, Schone és un creador i els gols els aporten l'islandès Sigthorsson i una cara nova, El Ghazi.

Aquesta temporada però, l'Ajax ja suma dues decepcions: ha perdut la Supercopa contra la seva bèstia negra, el PEC Zwolle, equip que ja els va golejar per 5-1 a la final de Copa. I després de 24 partits de lliga sense perdre, ha perdut per 1-3 amb el PSV de Cocu.

L'APOEL

L'APOEL de la seva part, s'ha convertit darrerament en la punta de llança del futbol de Xipre. Ara farà quatre temporades l'equip va ser capaç d'arribar als quarts de final de la Champions, on va caure contra el Madrid, després d'eliminar el Lió. Amb els diners del president Podromos Petrides, l'APOEL pot fitxar jugadors estrangers que milloren el nivell de joc local. De fet, a l'equip de Nicosia no hi solen jugar molts jugadors locals. Charalambides seria l'excepció. 

Urko Pardo, exjugador el Barça B i el Sabadell, és el porter de l'equip de Xipre, que ha superat dos torns per ser a la fase de grups, contra l'HJK Helsinki i l'Aab Alborg danès. Els gols els solen fer l'irlandès Cilian Sheridan i l'argentí De Vincenti. Nuno Morais, portuguès, mana al mig del camp, amb l'ajuda de la feina de Vinicius i Manduca. A la defensa, més regust brasiler o portuguès amb Tiago Gomes i Carlao, homes expeditius. A la lliga i contra equips petits, l'APOEL vol dominar i atacar. Però contra equips grans, es sol tancar.

Una de les armes de l'APOEL és el seu estadi, sempre ple d'una afició que ha protagonitzat incidents en el passat. Els radicals de l'APOEL, nacionalistes grecs d'extrema dreta, han provocat alguna sanció al club d'una de les darrers ciutats dividides amb un mur del món: Nicosia.