BARÇA
Esports 16/04/2017

Alcácer, d’especialista secundari a protagonista obligat

El davanter participa en les jugades dels tres gols i rep el suport de Luis Enrique

A.l.
3 min
Paco Alcácer evita Gerónimo Rulli en una de les accions del partit entre el Barça i la Reial Societat.

BarcelonaMés enllà de Messi i l’exhibició física i tàctica de Sergi Roberto incorporant-se per banda dreta, una de les coses positives del partit contra la Reial Societat va ser l’aportació de Paco Alcácer, a qui se li va fer llarg el duel contra els bascos i va acabar exhaust, sense forces, substituït en el tram final per Denis Suárez.

El jugador valencià va arrencar el partit des del carril esquerre, l’ecosistema natural del sancionat Neymar, l’escenari on pot reivindicar-se en aquest final de temporada si l’estratègia del Barça amb el brasiler no prospera i es confirma la baixa de Neymar al Santiago Bernabéu. Alcácer va estar més participatiu que de costum, lligant més amb el mig del camp, fugint de l’etiqueta de jugador d’àrea, d’illot aïllat, pràcticament inèdit, que havia tingut en les seves primeres irrupcions. En la línia del que havia demostrat contra el Granada fa unes setmanes -en aquest cas, partint des de la banda dreta-, el davanter va demostrar que comença a entrar en la dinàmica del joc col·lectiu i que té confiança per provar coses i no ser un jugador que viu permanentment sota l’ombra del trident. El mateix Luis Enrique va assenyalar que la clau en el canvi d’Alcácer és precisament aquesta, la dificultat d’adaptar-se al Barça dels nous futbolistes, sobretot els joves. “És el mateix jugador que al principi de temporada; amb confiança tots som molt bons”, va dir l’asturià, posant l’exemple de Sandro o Munir i assegurant que passarà el mateix amb André Gomes “en el futur”. El tècnic va recordar que Laudrup i Koeman també van sentir xiulets del Camp Nou.

Amb aquesta confiança, Alcácer va participar en els tres gols. En el primer, arrencant la jugada amb un túnel i una passada als passadissos interiors per connectar amb la parella Suárez-Messi. Ben obert a banda, va saber fer ample el terreny de joc, deixant espai per a les incorporacions d’un retrobat Jordi Alba. En el segon gol, l’ex del València va intentar una passada d’esperó a Suárez que, gràcies a la perseverança de l’uruguaià, va permetre a Messi enviar la pilota al fons de la xarxa. I de l’argentí precisament va néixer l’assistència del gol d’Alcácer, que va definir amb subtilesa davant de la sortida de Gerónimo Rulli. Un gol decisiu que allarga la vida del Barça a la Lliga, tot i que encara no depèn d’ell mateix per guanyar el títol.

A principis de curs, quan les coses no li anaven bé, Robert Fernández va assegurar que Alcácer tindria la seva oportunitat. Passaven els mesos i l’aportació del davanter, amb un trident que ho juga tot, estava sent testimonial. Li va costar fer el primer gol i això el va penalitzar molt. Ara, amb Neymar fora, Alcácer demana un lloc en els grans escenaris i no es conforma únicament amb ser un especialista secundari. De luxe, perquè el preu del seu traspàs també li ha pesat: el focus s’ha fet més gran pels 30 milions que va pagar-ne el Barça a l’estiu. Ahir, Luis Enrique va demanar que la paciència no duri només un any, mentre el mateix Alcácer agafava perfil baix per reivindicar-se com a titular per al clàssic. “Ser al costat del millor davanter i el millor jugador del món ho fa fàcil”, va dir més tímid fora del terreny de joc que dins.

stats