Àlex Márquez: “Si qui aposta per tu no et veu amb talent, no llença els diners perquè siguis germà del Marc”

BarcelonaÀlex Márquez (Cervera, 23 d’abril del 1996) ha aconseguit el seu primer somni: ser campió del món de Moto3. El pilot, que no perd el somriure, afronta aquest any que ve el repte de pujar a Moto2. Diu que no té pressió, però debuta a la categoria intermèdia a l’equip del campió.

Dos germans Márquez i dos campions del món!

Estic content d’haver aconseguit el meu títol, però que hagi guanyat també el meu germà em fa molt feliç. Guanyar un títol implica que tot surti perfecte, així que guanyar-ne dos fa una il·lusió especial.

A casa pateixen el doble...

Els meus pares ho viuen intensament. Les mares del pàdoc amb un fill ja pateixen, doncs imagina’t amb dos! I l’any que ve a Moto2 i MotoGP no tindran temps per descansar entre una cursa i l’altra!

¿Ha canviat alguna cosa a Cervera després dels títols, o no hi ha treva i s’ha de parar taula igualment?

A casa és tot igual. Bé, de fet, no he parat massa per casa. Entrenaments, compromisos... Ara per Nadal estaré amb els avis, la família... Descansaré però sense deixar la moto, que és el que m’agrada.

A Cervera, fa quinze dies, la festa va ser una bogeria!

Doncs sí! [Riu.] Després de guanyar no ets gaire conscient del que has aconseguit. El diumenge vaig estar fent entrevistes i coses amb els patrocinadors. Ets en un globus, és una sensació molt estranya, ja que no penses en el que has fet. El dilluns me’n vaig adonar una mica, però no va ser fins que vaig arribar a Cervera, quan vaig veure els carrers plens, que em vaig adonar de tot.

La plaça plena, els carrers plens... T’ho esperaves?

Ho havia viscut amb el Marc, però aquest any, com que havíem guanyat els dos, estava molt més ple. Van dir que hi havia unes 15.000 persones! És un poble i veure la teva gent celebrant amb tu el títol és bonic.

Acostumat a celebrar els títols mundials del Marc, per fi un de teu!

Havia estat a la rua sent campió d’Espanya i rookie de l’any. I l’any passat, quan vaig ser-hi, em vaig arriscar una mica i vaig dir que prometia tornar -hi l’any vinent amb dos títols... Era arriscat però ha acabat sortint bé [riu].

¿Calia guanyar un títol per demostrar que no és el cognom el que fa que siguis al Mundial?

Era el meu somni. Quan se’m fica una cosa al cap no paro fins que l’aconsegueixo. Sóc tossut i això és un defecte i una virtut. Que sigui al Mundial és conseqüència de tota la gent que ha posat el seu granet de sorra. La gent creu que al Campionat d’Espanya i al Mundial era al millor equip perquè era el germà del Marc però aquest esport val molts diners i si qui ha d’apostar per tu no et veu amb talent, no llençarà els diners perquè siguis el germà del Marc.

Ets campió l’any que vas començar amb dubtes, ja que l’Honda era una moto nova. Li dónes més valor?

I tant! Al principi es va veure molt complicat i la veritat és que no és fàcil evolucionar la moto en un any en què t’estàs jugant el títol. Després de l’últim test, en què vam fer el pas endavant, de broma amb els mecànics dèiem que havíem presentat la candidatura al títol. I així va ser!

Honda et va regalar pujar a la moto de MotoGP després de ser campió. Deunidó el canvi!

Massa bèstia! Va ser increïble rodar amb el meu germà i el Valentino [Rossi]. Se m’acumulava la feina i vaig patir. Anava tan penjat sobre la moto que no tenia temps per disfrutar! No pots aturar-te a pensar, ja que et despistes un moment i ets al següent revolt! Quan ho recordo, tinc pessigolles a la panxa.

Ara, la moto de Moto2 serà més fàcil!

Quan hi vaig pujar per primer cop, dos dies després de provar la de MotoGP, vaig dir: “Corre, però no tant” [riu].

Nou equip i nou company (Tito Rabat), que, a més, és un amic.

El projecte amb el MarcVDS m’il·lusiona. Tenir al costat el campió del món és una motivació extra. Intentarem treure’n tota la informació!

Ja t’ha dit el Tito que et portis bé?

Sí, jo també li faig broma i el pressiono una mica [riu]. Al final, ens ho passem bé!

Quin és l’objectiu?

No me’n vull marcar cap. El somni és ser campió del món, tinc contracte per dos anys i, per tant, vull preparar bé el 2016. Veurem com ens adaptem a la categoria.

I a veure quan presenteu la candidatura al títol!

[Riu.] Tant de bo la puguem presentar, però Moto2 és una categoria molt difícil: si vols córrer molt, acabes anant enrere.

A final de curs vam veure el Marc al teu costat. Et va servir d’ajuda?

A València, quan em jugava el títol, l’Emili [Alzamora] em va dir que hi hauria molta gent que em diria coses i em va dir que només fes cas del que m’interessés. Ell i el Marc, el dissabte anterior, es van posar d’acord per dir-me el mateix!

L’Emili està acostumat que no li facin gaire cas... Si més no, el Marc feia el que volia.

Jo sóc diferent. [Riu.] Faig una mica més de cas, sóc més fred.