A Alonso totes li ponen
La F-1 és, de vegades, molt capciosa. Els tres pilots que ahir van pujar al podi de Monza van ser els més perjudicats per la bogeria de Grosjean a Bèlgica, que els va eliminar abans d'arribar al primer revolt. I, en canvi, els dos primers classificats a Spa no van acabar la cursa italiana per problemes mecànics.
És la sort dels campions? El cas és que Alonso ha sortit més líder encara de l'històric circuit milanès i, quan falten set curses per al final de temporada, el pilot asturià encara molt bé les opcions d'obtenir el tercer títol mundial, els mateixos que va guanyar Ayrton Senna, amb qui ahir va empatar a podis: vuitanta.
Era evident que la cursa aniria bé a Fernando Alonso. Dissabte va aparèixer pel pàdoc del circuit Luca Montezzemolo. Molts membres de l'Scuderia diuen que és un malastruc. Sempre que fa acte de presència els passa alguna cosa dolenta, com el problema que hi va haver en una barra estabilitzadora del cotxe i que va privar Alonso de fer una pole que tenia a l'abast. L'endemà el president de Ferrari va decidir quedar-se a casa, Fernando Alonso va pujar al podi i Massa va fer el millor resultat de la temporada, cosa que ha permès als de Maranello guanyar una posició al Campionat de constructors.
Però el GP d'Itàlia ha estat molt més que una qüestió de sort o de males companyies. Els dos Red Bull van quedar fora de joc, cosa que no passava des de la cursa de Corea de fa dos anys. Sabien que tant la pista belga com la italiana eren els llocs on la podien passar més magra. Era un peatge que havien de pagar. Ara ve Singapur, un circuit que -per les seves característiques- teòricament els hauria d'anar bé. Ja veurem si la prohibició d'enguany d'utilitzar els difusors bufats diluirà la comoditat que esperen. Alonso també és un especialista del circuit asiàtic. No té el millor cotxe, però sí les millors mans. I, sobretot, la moral pels núvols després d'un diumenge en què tot li va sortir de cara. Fins i tot Lewis Hamilton ja parla bé d'ell: un gran pilot i un bon noi, va dir.
