Anàlisi Ricard Torquemada
Excel·lent. Sergi Roberto va firmar una obra excepcional com a migcentre, on feia molts mesos que no jugava. Això té un valor incalculable. Ràpid en la decisió i la circulació, voraç i intel·ligent en la pressió, disciplinat i infal·lible tàcticament, és també el deixeble natural de Sergio Busquets. En un model d’especialistes com el blaugrana, com el de La Masia, només un superdotat pot ser polivalent.
Potser no surt als titulars ni a les fotos, però quan juga desprèn domini de l’ofici sense fer soroll. No és explosiu, però quan anticipa guanya l’acció. No és ràpid, però va contemporitzar en repetides accions d’un contra un en desavantatge. És precís i intel·ligent en l’elecció de la sortida, i defensa molt bé les centrades laterals. No pot tenir continuïtat per la fragilitat física, però és un excel·lent central d’acompanyament.
En el primer partit com a titular, va insinuar que pot ser una alternativa clara. Va entendre el funcionament de la banda dreta des de la posició avançada contra la pressió alta del Granada. La constant oferta en profunditat va trobar les línies de passada del seu triangle, tot i que no va estar sempre precís, i va ser responsable defensivament en la protecció de la seva esquena. Inici prometedor d’un camí esperançador.
