D’Isco a André Gomes
BarcelonaAl minut 1 ja hi va haver algun xiulet a André Gomes. El portuguès va estar en el punt de mira des del principi, i a mesura que avançava el partit la seva actuació feia créixer encara més el xiuxiueig neguitós del públic. Juga amb por. I això el fa decidir malament. Tot i que Luis Enrique el protegeix a capa i espasa, mossegant si cal, André Gomes sap que el Camp Nou no n’hi perdona cap. Les cames li tremolen. És pla. I quan intenta alguna cosa més, se li nota la falta de confiança. Enguany, ha simbolitzat la segona unitat del Barça. El pla B fallit. El jugador número 12 que arribava a l’estiu amb vestit de gala, però que a mig curs s’ha vist que estava apedaçat per un costat, curt per l’altre. I que consti que, a l’agost, el caríssim fons d’armari ens va enlluernar a tots.
I mentre a Barcelona el públic es desesperava amb el portuguès, a Madrid, l’home que encarna el jugador número 12, Isco, exhibia les seves virtuts per salvar els blancs a Gijón. El malagueny és un futbolista talentós que es planteja el seu adeu de Madrid perquè té ganes de més: es rebel·la, inconformista. Un Isco que l’any 2013 podria haver sigut del Barça. Com Asensio. Com Kroos. Com Modric. Jugadors de talent que van acabar a la capital espanyola quan el seu llenguatge s’assemblava més al que es parla a Barcelona. Vist ara -i és molt fàcil-, van ser males decisions dels que manaven, dels que manen. Però alhora també conseqüència dels èxits propis. El preu de guanyar tant. No és senzill fer el relleu d’una generació que ha allargat tant el cicle. Ara bé, el Madrid porta ja uns anys apostant per futbolistes d’aquest tipus. Tècnics. Atrevits. Descarats. Jugadors de talent als quals se suma un ressorgiment de La Fábrica amb els Nacho, Morata, Lucas o Mariano, molts d’ells recuperats després d’un exili forçat.
Xiular André Gomes és injust. Se’l pot criticar, però no carregar-li totes les culpes. Es mereix una segona oportunitat igual que Isco n’ha tingut més d’una a Madrid. No ho cremem tot. Esperem al juny i debatem més enllà de noms. Parlem del model. Amb un jugador la pots encertar o no. Amb el model, equivocar-se són uns quants anys de penes.
