BARÇA

André Gomes i l’infern ocult del futbol

El portuguès mostra el seu costat més sincer i explica el bloqueig que viu per culpa de la pressió

“Em tanco i no parlo amb ningú. És com si tingués vergonya”. Són les paraules d’André Gomes en una entrevista a la revista Panenka per explicar com canalitza la frustració que està vivint al Barça i que fa que, massa sovint, jugui cohibit i no pugui mostrar el potencial pel qual el club el va fitxar l’estiu del 2016 a canvi de 35 milions fixos més 20 en variables. “No gaudeixo. Els amics em diuen que vaig amb el fre de mà posat al camp. El més complicat és prendre’n consciència un mateix”, relata el portuguès, que afirma que està angoixat des que va superar els seus primers sis mesos al club, un període que considera d’adaptació. Un cop superats, va començar el que ha definit com “un petit infern” per culpa de la pressió, però no externa, sinó la que s’aplica ell mateix: “Soc massa autocrític i no tolero equivocar-me. Estic treballant per millorar-ho. Vull ser jo mateix”. El migcampista ho lamenta perquè als partits no pot respondre a tot el suport que li dona el vestidor blaugrana: “No m’hi sento bé, al camp, no gaudeixo. Vaig a remolc i em tanco. Pensar massa em fa mal, perquè penso en les coses dolentes i en el que he de fer. Vaig a remolc”.

Uns pensaments que, a vegades, minen la seva confiança als entrenaments, tot i que és on es veu la millor cara del futbolista, que ha fet que Luis Enrique primer i Ernesto Valverde després l’hagin utilitzat en un total de 72 partits oficials en una temporada i mitja al Barça. “Entrenant-me estic molt tranquil. Òbviament hi ha dies una mica pitjors, perquè sé que he patit i encara estic amb la imatge del partit que no em deixa seguir endavant, però entrenant-me em sento còmode amb els companys”, explica.

"He volgut no sortir al carrer per vergonya per opinions de la gent"

ANDRÉ GOMES JUGADOR DEL BARÇA

Que els futbolistes d’elit estan exigits per la pressió és obvi. Que ho verbalitzin públicament és més sorprenent. L’exentrenador del Barça d’handbol i expert en alt rendiment Xesco Espar opina que les declaracions d’André Gomes mostren sinceritat però poden significar una “renúncia”, ja que està posant entre l’espasa i la paret el seu entrenador, que és qui l’ha de fer jugar. Espar explica el bloqueig que viu Gomes als partits perquè “està més focalitzat en les conseqüències de les seves accions que no pas a dur-les a terme” i, en un equip com el Barça, on les errades pesen més i suposen més judicis, això afegeix “una càrrega de pressió més elevada” que la que podia tenir al València o, òbviament, la que té als entrenaments, on el futbolista “pot centrar-se en el que està fent i alliberar la seva atenció d’estar permanentment pensant en quines conseqüències tindran les seves accions”.

En la mateixa línia s’expressa Marcela Herrera, doctora en psicologia esportiva i directora del centre Psicoaching, que explica que Gomes no gaudeix jugant perquè segurament veu els partits com una “amenaça”. “Pot ser que el futbolista hagi desenvolupat una hipersensibilitat a l’error i que estigui centrat en els pensaments negatius i no els positius, quan no tot ho fa malament -explica Herrera-, i això li pot fer perdre el focus del que ha de fer”. La visió de l’experta consultada per l’ARA és que Gomes juga “per no fallar” per les pors que té. D’altra banda, Herrera opina que el fet que el portuguès hagi fet públic el que li passa li pot servir “per acceptar-ho i afrontar-ho”. Les declaracions de Gomes no són habituals en el futbol professional, ja que, segons Herrera, els futbolistes tendeixen a no expressar les seves emocions “per por que això pugui afectar la seva imatge o mostrar debilitat”.

Els vòmits de Mertesacker

El relat d’André Gomes va sortir ahir a la llum, l’endemà que els mitjans es fessin ressò d’un altre cas d’un futbolista que relata que està vivint un calvari. Es tracta del central de 33 anys de l’Arsenal Per Mertesacker, que en declaracions al setmanari alemany Der Spiegel ha explicat el patiment que li suposa afrontar cada partit: “A causa de la pressió i les expectatives que té la gent vomito abans dels partits o tinc diarrea”. L’alemany penjarà les botes al final d’aquest curs i es farà càrrec de l’acadèmia de joves de l’Arsenal, un fet que li permetrà “ser lliure per primera vegada a la vida després de 30 anys”.

"Vomito abans dels partits o tinc diarrea a causa de la pressió i les expectatives"

Per Mertesacker JUGADOR DE L'ARSENAL

El relat de Mertesacker i el de Gomes mostren una de les cares ocultes del futbol, sovint oblidada per l’aficionat, que els veu com icones famoses i riques. El relat del central alemany és colpidor, ja que explica que ha arribat a veure certes lesions com una manera de rebaixar la pressió: “Tots pensen que és un drama quan estàs lesionat, però és quan pots descansar una mica”. Mertesacker també atribueix a certes lesions un component que va més enllà del físic: “Tinc la sospita que algunes de les lesions que he patit tenen un rerefons piscològic. Potser el mateix cos intenta donar pau”.

El central de l’Arsenal, però, també admet que se sent un privilegiat per la seva professió i les vivències que ha acumulat. “Vaig triar ser futbolista, ningú em va obligar a ser-ho. Sé el que he fet, la càrrega que he hagut de suportar i el que he perdut, com la joventut, la llibertat o la privacitat. El salari, per descomptat, sempre ha sigut un argument: són molts diners”, admet Mertesacker, que aconsella als joves futbolistes que no se centrin només en el futbol i que diversifiquin la seva vida.

Més continguts de