FUTBOL SALA

Andreu Plaza: “Repetir una temporada en blanc seria un fracàs”

El projecte d’Andreu Plaza al Barça Lassa de futbol sala porta sis mesos rodant a ritme de contratemps. Ara es posa a prova a la Copa del Rei de Ciudad Real

Problemes, baixes i reajustaments. El projecte d’Andreu Plaza al Barça Lassa de futbol sala porta sis mesos rodant a ritme de contratemps. Ara es posa a prova a la Copa del Rei de Ciudad Real (quarts davant el Xota, 21.15 h). El gironí és conseqüent. Sap combinar l’ambició d’un repte tan estimulant com el del torneig amb una lectura freda de la situació per la qual passa l’equip, faltat d’alegries.

No el veig especialment optimista.

En condicions normals ho estaria molt més. Afirmaria que volem la Copa i que la guanyarem. La realitat, però, és una altra. Tenim problemes físics importants, un handicap. Això no vol dir que no siguem capaços de guanyar-la.

És una opció o una prioritat?

Nosaltres hem de guanyar títols, i només ens en queden dos. Les circumstàncies són complicades, i les prioritats, relatives. Anem curts d’efectius per afrontar tres partits en quatre dies. Potser és ara quan ens pot passar factura.

Parlem d’un Barça que ja no és favorit?

Hem d’assumir aquesta etiqueta per l’escut que portem, però ara mateix no ho som. L’Inter, sobre el paper, parteix amb més opcions.

En quin moment va assumir-ho?

Amb el temps. A la meva presentació, em van preguntar si podríem lluitar per tot. Jo vaig dir que sí, que teníem la millor plantilla. I és així, però hem de ser conscients que ens falta el 30% del grup, pesos pesants.

Les lesions entraven en el seu guió?

No. El degoteig ha sigut molt bèstia. Sí que ho era iniciar la temporada amb pocs efectius i amb falta de rodatge. Era estiu de Mundial, ja ho prevèiem.

Com es gestiona tot plegat?

Intentes sobreposar-t’hi. T’has d’abstraure una mica. Si agafes la llista i li dones voltes, arribes a pensar que no es pot. I això no és veritat. Aquest equip és brutal. Ho ha demostrat encadenant 15 partits imbatut i guanyant a la pista de l’Inter i del Pozo.

I amb joves assumint responsabilitats.

M’han sorprès molt. La majoria han hagut d’entrar a la rotació a empentes. De secundaris a principals en qüestió de setmanes. Es mereixen un Oscar. El seu partit a Múrcia és de premi a millor actor.

¿El protagonisme que tenen ara és circumstancial?

Crec que no. La idea és construir un equip amb gent de casa. És viable a mitjà termini però el procés de consolidar-se en un club tan exigent no és fàcil.

El seu passat a la base els beneficia?

Potser la meva percepció de la competició. Des que vaig arribar al Barça vaig entendre que hi havia jugadors, que havíem d’apostar pels nanos com Roger o Joselito. De fet crec que si jo no hagués sigut l’entrenador, possiblement no haurien tornat al Palau.

S’imaginava ser primer tècnic?

Soc al club des del 2011 i no m’ho havia plantejat mai. Ara fa un any vaig entendre que potser ocuparia el càrrec. Vaig haver de canviar el xip ben ràpid.

Va ser fàcil substituir Marc Carmona?

No m’he sentit comparat ni pressionat. M’he dedicat a fer la meva feina. Ell va fer una gran contribució a la secció, però tampoc em semblava just que jo comencés aquesta aventura amb el pes del dèficit de títols dels últims anys.

Seria un fracàs no trencar la sequera?

Com a membre del Barça considero que sí que seria un fracàs acabar la temporada en blanc. Personalment no ho sé. Quan acabi el més de juny i hagi acabat la campanya ho valoraré. Llavors podrem obrir la llista d’excuses, ara no.