FORA DEL JOC

Ser Andy Murray o Aljaz Bedene

Andy Murray és el nou número 1 del tenis mundial, concretament el 26è des que el tenis va instaurar el circuit professional. Si mirem els seus guanys aquest any -això sí, bruts, és a dir, abans d’impostos-, són 10.936.821 dòlars, i aquesta xifra solament inclou els ingressos directament relacionats amb els premis de tornejos. En aquesta xifra milionària no s’hi inclouen ni els de patrocini, ni el que s’anomena garantits, és a dir, els procedents de competir en aquells tornejos en què, pel fet d’anar-hi, els organitzadors li paguen una xifra. L’import d’aquests dos conceptes ben segur que és més alt que el primer. Per tant, podeu imaginar-vos la xifra total que genera una gran estrella del tenis.

Doncs bé, ara aniré cent números més enllà en el rànquing. Justament un compatriota d’Andy Murray, Aljaz Bedene, un xicot de 27 anys, tan sols dos anys més jove que ell, és el número 100 del rànquing ATP. Aquest segon ha tingut uns ingressos de 441.999 dòlars. Segurament els patrocinadors del noi li permeten tenir roba i raquetes gratuïtes, poc més. Podríem dir que el xicot té uns ingressos anuals que no estan gens malament. Però si ho mirem detalladament, veurem que segurament ens equivoquem una miqueta i que això de ser esportista professional d’elit no és tan maco com sembla. Vegem-ho...

Contràriament als esportistes que juguen en equips, els que competeixen en esports individuals són els que contracten els seus entrenadors i altres professionals que necessiten per competir. L’Aljaz va començar l’any jugant a l’Índia i ha viatjat a Nova Zelanda, Austràlia, el Brasil, Mèxic, els Estats Units, Mònaco, Espanya, Turquia, Itàlia, França, Holanda, Anglaterra, Suècia, Croàcia i Bòsnia. Pagant-se ell tots els viatges, i afegint-hi els costos del seu entrenador quan l’ha acompanyat. Finalment hi podem afegir l’allotjament i la manutenció cada setmana que ha quedat eliminat en un torneig i no ha tornat a casa.

Doncs bé, net, net... el que li pot quedar al bon Benki, com l’anomenen els seus amics, és el salari d’un treballador de coll blanc, que diuen els anglosaxons... Això sí, després que el noi i els seus pares invertissin uns bons calerons en la seva formació des que va començar amb 7 anys fins que es va convertir en professional amb 19 anyets. ¿Us imagineu com li va econòmicament al número 200? Va ingressar 90.000 euros. Jo no m’ho imagino, us ho dic... Hi perd diners. No és tan glamurós com pensàveu això de ser tenista professional, no? Almenys per a la gran majoria.

Més continguts de