104 anys després un tenista britànic ha guanyat de nou l'or en categoria individual masculina. L'escocès Andy Murray va treure's de sobre la fama de perdedor de finals després de superar amb contundència el gran favorit, Roger Federer. Murray, que fa poques setmanes havia estat derrotat pel suís a la final de Wimbledon, s'hi va tornar al mateix escenari, i va provocar l'eufòria del públic anglès, que ja fa anys que s'ha encomanat a aquest escocès per poder somiar en alegries com la d'ahir.
Federer va caure amb una contundència sorprenent (6-2, 6-1 i 6-4), víctima de moltes errades no forçades i del joc segur d'un Murray que va dominar sempre el joc des del fons de la pista. Per a Murray, que no té encara cap Grand Slam al palmarès, aquest or olímpic és una alenada d'aire fresc, ja que fins ara sempre havia perdut les grans finals. "Definitivament és més fàcil guanyar que perdre. Necessitava aixecar-me de la derrota a Wimbledon, i guanyar en el mateix escenari és la millor manera, és el moment més especial, he rebut molt suport". En pocs anys, de fet, Murray s'ha convertit en l'escocès més estimat a la capital anglesa.
Curiosament, Murray, poca estona després de rebre la medalla, va jugar la final de dobles mixtos. Cansat, va perdre fent parella amb Laura Robson davant dels bielorussos Mirny i Azarenka. Una derrota que no taca el gran dia de glòria d'aquest escocès que es va entrenar dos anys a Barcelona a les ordres d'Emilio Sánchez Vicario. "Quan el vaig veure per primer cop no semblava un jugador de tenis. Prim, poc elegant caminant, lent... i un cop es va posar a jugar vaig canviar d'opinió. No ha deixat de millorar, és molt fort", recorda l'extenista català, medallista als Jocs del 1988 fent dobles.
Federer, per la seva banda, segueix sense guanyar l'or. El suís va admetre que havia "fallat cops i pres decisions equivocades". I sobre Murray va afirmar: "L'Andy ha jugat més segur que mai. Me n'alegro per ell". El bronze el va guanyar l'argentí Del Potro en imposar-se al serbi Djokovic.
