Publicitat
Publicitat

TOT COSTA

Anestesiats

Detecto certa resignació en l’apartat esportiu i davant dels casos judicials al Barça

L’altre dia m’hi va fer pensar un oient: ¿com pot ser que portades de diaris, televisions i programes de ràdio -em poso al capdavant de la llista- donem tan poca repercussió a la pluja de cristos judicials que afecten el Barça? I té raó. Quan no és una demanda pel fitxatge de Neymar - la segona d’aquelles que havien d’acabar en res- que tira endavant amb fiança incorporada, se n’obre una altra per un columbari al Camp Nou que no es va arribar a fer. Com si no tinguéssim prou problemes amb els vius, ara també en tenim amb els morts. L’única justificació -no pas excusa-és que el club acumula tantes causes obertes que ens hi hem acabat acostumant, que no hi entenem de lleis i que ens agrada la pilota més que els tribunals, de manera que, per avorriment, ens acabem empassant com si no passés res que l’entitat visqui a cal jutge.

El pitjor, però, és que detecto certa anestèsia també en l’apartat esportiu. Sempre s’ha dit allò que l’ambient només s’enrareix quan la pilota no entra, i aquesta temporada no ha funcionat pràcticament cap de les decisions que es van prendre l’estiu passat, però el Camp Nou va aplaudir l’equip després de ser eliminat de la Champions, havent naufragat a Torí i sense haver fet cap gol en dos partits. I això no són petits detalls. Mentrestant, la culerada assisteix amb resignació a la possibilitat -si no ho evita la Juventus- que el Madrid aixequi la tercera orelluda en quatre anys, perquè és cert que els cicles s’acaben, però s’ha de fer molt malament perquè se t’acabi quan Messi encara no en té trenta.

Un exemple dels últims dies: arran de l’exhibició de Dani Alves a Mònaco, ja he sentit i llegit diversos cops que al brasiler no l’havia trobat a faltar ningú fins dimecres, que ja n’estàvem tips del seu histrionisme i que ja ho havia fet tot al Barça. Vull recordar que la temporada passada ja va ser suplent en algun moment però va haver d’acabar tornant a la titularitat per garantir el doblet. ¿Que es podria haver fitxat un lateral per substituir-lo? Segur. Però per què en vols un altre si ja tens el millor? I sortir ara recordant-li les misèries fora del camp i les renovacions complicades és fer el ridícul per tapar que a algú li va passar per alt una clàusula que el deixava lliure.

És possible que, després de tants anys de glòria, tots plegats tinguem la panxa plena. Però, si no ho fem ara, no tinc cap dubte que la història demanarà explicacions a qui no ha sabut gestionar i conservar l’hegemonia i la imatge que el Barça ha ostentat durant anys en el futbol mundial.

Històries de superació esportiva

Més continguts de

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT