RUGBI

Anglaterra i Sud-àfrica, un duel històric per decidir qui mana en el rugbi mundial

Els africans busquen la seva tercera corona, i els anglesos, la seva segona, a Yokohama

Anglaterra i Sud-àfrica, un duel històric per decidir qui mana en el rugbi mundial / KISHIMOTO / EUROPA PRESS

Per segon cop en la història del rugbi, Anglaterra i Sud-àfrica es veuen les cares a la final del Mundial. L'estadi de Yokohama serà l'escenari de la final (10 h / Vamos) d'un gran torneig gràcies al qual tot un país, el Japó, s'ha enamorat d'un esport amb certa tradició des de fa dècades però en què mai abans els japonesos havien arribat als quarts de final. I ara han fet seu del tot un esport en què els valors i la tradició no gira l'esquena a la modernitat. Tal com passa a la societat japonesa.

Ha sigut un bon mundial. El treball metòdic, gairebé científic, dels anglesos els ha permès tornar-se a plantar a una final amb el repte de guanyar per segon cop la copa d'un esport que senten seu, ja que la primera cursa amb una pilota a les mans va ser a Anglaterra, tot i que estats que van formar part del seu imperi en el seu moment han arribat més lluny. Nova Zelanda, que ha acabat tercera, suma tres mundials, i Austràlia i Sud-àfrica, dos. L'únic triomf europeu va ser el d'Anglaterra a Austràlia el 2003 amb el famós drop de Johnny Wilkinson a la pròrroga.

"Hem tingut quatre anys per preparar-nos per a aquest partit", ha dit en la prèvia l'entrenador de l'equip anglès, l'australià Eddie Jones. Els anglesos, que van fracassar en l'últim mundial, quan per primer cop van quedar fora a la fase de grups, han confiat el seu destí a un cos tècnic australià. I la feina els ha servit per eliminar precisament els australians als quarts de final. I els All Blacks a les semifinals. Ara espera el tercer gegant de l'hemisferi sud, els Springboks de Sud-àfrica, campions el 1995 i el 2007, primer contra Nova Zelanda, amb Nelson Mandela a les graderies, i després contra Anglaterra, a França per 15-6.

"Sabem que Sud-àfrica no ens cedirà el joc", ha explicat Jones. "Estem una mica ansiosos i nerviosos, però també molt entusiasmats per la possibilitat de jugar millor que ells", ha afegit. "El cap de setmana passat probablement ens va donar més confiança i ens va ajuntar més com a equip", ha explicat l'anglès Sam Underhill.

Però Sud-àfrica sempre juga millor quan arriba el Mundial. Després de perdre a la fase de grups contra Nova Zelanda, s'ha endollat, i ha arribat a la final després de superar els japonesos i els gal·lesos en un partit molt ajustat. L'entrenador dels Springboks, Rassie Erasmus, ja ha recordat que la victòria de Sud-àfrica va més enllà de l'esport. "Estem intentant guanyar la Copa per Sud-àfrica, no només pels nostres aficionats... També perquè el nostre país necessita moltes coses que hem d'arreglar, i volem ajudar en això", ha dit en referència a les desigualtats econòmiques, la violència urbana o el racisme a un estat que s'uneix pocs cops a l'any. Normalment, al voltant d'una barbacoa i un partit de rugbi.

Erasmus, que va assegurar que la final d'aquest dissabte serà el seu últim partit entrenant els Springboks, veu una Anglaterra "gairebé sense debilitats" en el seu joc. "Són excel·lents en els serveis de lateral, forts en les melés, excel·lents quan trenquen el bloc, veloços en les ales i excel·lents en el joc aeri", ha dit. Sud-àfrica, però, ha guanyat tres dels últims quatre duels contra els anglesos.

Anglaterra repetirà l'equip que va derrotar Nova Zelanda. Ben Youngs serà el 9 i seguirà com a obertura George Ford. El talonador serà Jamie George i el fullback Ellio Daly. Sud-àfrica només farà un canvi, amb la reincorporació després d'una lesió de Cheslin Kolbe. El mitjà melé serà Faf de Klerk i l'obertura Handré Pollard. Mbongeni Mbonambi serà el talonador, i el fullback, Willie Le Roux.