TOT COSTA

Ansu i Arthur, cara i creu

Gràcies a una informació d'Esport 3 hem sabut que el brasiler es dedica a fer 'snowboard'

Arthur no n’aprèn. Fa deu mesos es va lesionar muscularment perquè va tenir la brillant idea d’anar-se’n a París a celebrar l’aniversari de Neymar dos dies abans d’un clàssic de Copa. I ara hem sabut, gràcies a una informació d’Esport3, que es dedica a fer snowboard mentre està de baixa per -oficialment- molèsties al pubis.

En aquest cas, no és veritat que el principal perjudicat de la seva falta de professionalitat sigui ell. Perquè Valverde, que pràcticament no va poder comptar amb ell al tram final de la temporada passada i que el va obligar a guanyar-se la titularitat en l’inici d’aquesta, havia evidenciat que comptava amb el brasiler en el seu remodelat mig del camp de capçalera. Ara, en canvi, ha hagut de rescatar un Rakitic que tenia mig arraconat.

Com que el nivell del croat creix a mesura que obté continuïtat, és probable que Arthur tingui feina per recuperar un paper principal en l’equip. Però encara és més prioritari que endreci els seus hàbits fora del camp si vol competir en una plantilla de gran nivell i, sobretot, si pretén confirmar les esperances que el barcelonisme hi havia dipositat. És tan cert que la seva aportació quan ha pogut jugar ha sigut brillant, perquè la seva concepció del joc ens sona familiar, com que el rigor professional que ell encara no té es dona per suposat.

El cas del brasiler és preocupantment similar al de Dembélé. Cadascun en el seu registre, són dos jugadors amb unes condicions extraordinàries per marcar diferències en un camp de futbol i, alhora, cap dels dos ha demostrat fins ara capacitat per tenir cura de la seva eina de treball. Són dues actituds que contrasten amb el comportament de De Jong, un any més jove que Arthur, i fins i tot de l’adolescent Ansu.

El guineà també té problemes físics, en el seu cas no per irresponsabilitat sinó producte del seu creixement, però no ha perdut el cap ni tan sols la setmana en què s’ha vist als diaris de tot el món per haver-se convertit en el golejador més jove de la història de la Champions. Diu Valverde que ho està vivint al vestidor amb la mateixa naturalitat que celebra els seus gols: com si no els donés importància.

L’estrella d’Ansu no s’apaivaga ni tan sols ara que els veterans l’han reubicat temporalment a la banqueta. La d’Arthur, en canvi, emet intermitències amb risc de malaguanyar-se. L’un i l’altre encarnen les dues cares de la moneda: que apostar pel talent de La Masia continua sent una garantia i que no n’hi ha prou de fitxar bons jugadors si no tenen el cap endreçat.